L’economista, comunicadora i agent d’igualtat, Lara de Miguel, ha presentat amb entusiasme el seu nou llibre Benvinguda a la realitat. Un recull de cinc contes amb una protagonista única que ja es troba a les llibreries i al web www.benvingudaalarealitat.com. A través d’aquesta obra, de Miguel convida a reflexionar al lector sobre situacions injustes i impactants, destacant la realitat viscuda per les dones. Des de l’ANA han parlat amb l’autora sobre què l’ha inspirat a crear aquest volum.
-Per què ha titulat el llibre ‘Benvinguda a la realitat’?
-Dubtava entre dues maneres diferents de titular-lo. Totes dues tenien molt de pes i estaven relacionades amb el fet que les dones i els homes vivim en realitats diferents. Cada persona, de fet, viu un tipus de realitat segons el seu gènere. Jo vaig decidir focalitzar-me només en el món de les dones perquè em vaig adonar que cada dona està vivint la seva pròpia realitat. Per això he subratllat la paraula ‘realitat’ dues vegades.
-Què la va inspirar a escriure aquest llibre?
-Ja fa cinc anys que em dedico al món de les dones emprenedores i he tingut l’oportunitat de conèixer persones molt valentes i amb molt de coratge. Arran d’aquestes experiències i després de fer el màster d’agent d’igualtat he tingut prou confiança per explicar aquestes situacions. Em sobta que al segle XXI les dones encara estiguem vivint certes injustícies. Vaig sentir la necessitat de reivindicar-ho, d’afrontar-ho de cara i de forma irreverent.
-Com ho reivindica?
-Doncs, directament, exposant aquestes injustícies. De fet, el llibre n’està ple! Jo he partit de cinc exemples. Són cinc obstacles a partir dels quals construeixo aquesta ficció. Em va convèncer explicar-ho d’aquesta manera. Però bé, sobretot un dels motius que em va motivar a escriure aquest llibre va ser una conversa que vaig tenir amb una persona del meu cercle més íntim. Em va explicar que estava esperant un fill i, en un moment em va dir «ostres quin descans que sigui un noi. No haurà de patir tot el que hem patit nosaltres com a dones». I llavors és quan t’adones que la societat no va bé.
-La història reclamava el conte com a format?
-Quan vaig començar a pensar el projecte em vaig preguntar com ho podia fer per a relacionar-ho tot amb una novel·la. Ara que ja fa un parell de setmanes que el llibre està al mercat he rebut algunes crítiques pel fet que només hagi exposat cinc d’aquests problemes. Jo els contesto que he agafat els que crec que són més recurrents i els que s’han de tractar amb més celeritat.
-Potser aquells que són més tabú?
-És un llibre on he parlat de tots els tabús que la societat insisteix a continuar tapant. A priori, els cinc relats llegits de manera separada no tindrien relació entre ells, però he trobat la manera d’enllaçar-los a través d’una mateixa protagonista. De fet, tal com explico a l’inici del llibre, els cinc contes corresponen a cinc etapes diferents de la vida d’una dona.
-La portada crida l’atenció.
-Estic molt satisfeta perquè és un llibre escrit per una dona i il·lustrat també per una dona: la Sara Tapia Luna, qui s’ha encarregat de crear la portada i les il·lustracions interiors que separen els diferents relats. De fet, són imatges creades exclusivament pel llibre. Convido a tothom que les admiri abans i després de llegir els capítols. Estic segura que hi descobrirà coses noves.
-Qualsevol dona es pot identificar amb la protagonista?
-Sí. Crec que és una protagonista bastant universal. De fet, no està descrita físicament. La deixo a la imaginació de cada lector. L’Aura, que és com es diu la protagonista, no és cap dona real. Comença a la ment de cada persona. En cap moment l’he volgut definir per no crear cap mena d’estereotip. Penso que els homes, en llegir el llibre, també s’adonaran que és un recordatori per trencar amb els rols i estereotips de gènere. Fa massa anys que els patim.
-Els joves estan conscienciats o també necessiten aquest recordatori?
-Penso que el públic jove, i sobretot aquells que estan per sota dels 30 anys, estan perpetrant estereotips de gènere. Està fallant alguna cosa perquè s’estan veient molts casos de masclisme. Dels 35 als 55 és una generació molt conscienciada. És la generació que vivim amb parella i on s’ha enfortit la relació de corresponsabilitat. A partir 55, en canvi, penso que és difícil canviar la mentalitat.
-Però sempre hi ha alguna excepció.
-Sempre! De fet, em va trucar expressament una persona de 74 anys per explicar-me que s’havia llegit el llibre i que l’havia fet reflexionar. Em va fer immensament feliç!
-Es proposa escriure una segona part del llibre?
-Escriure un llibre no es fa de la nit al dia! De moment, no ho descarto. Em faria molta il·lusió, però ja avanço que no seria imminent, ja que tinc altres projectes prioritaris. Però, qui sap al llarg del 2024!