Laia Solé és jugadora de l’Enfaf femení, a més d’internacional absoluta. La temporada passada va viure una situació amarga amb el descens de l’equip a la Primera Catalana, però enguany té l’objectiu clar d’aconseguir un nou ascens a Preferent. Tanmateix, als seus 17 anys, Solé forma part activa de l’espectacular evolució del futbol femení al país, sent una de les imprescindibles, tant al seu equip com a la selecció.
–Com comença la seva història al futbol?
–De ben petita. Vaig començar a jugar amb 7 anys, a l’FC Encamp, fins a 1r d’ESO, que em van trucar de l’Enfaf. Al pati de l’escola ja jugava a futbol i en un moment determinat vaig aprofitar per demanar als meus pares que m’apuntessin.
–Ha notat una evolució al futbol femení?
–I tant. Per exemple, quan vaig començar, jugava amb els nois perquè no hi havia equip femení. Just a la primavera d’aquell any, la federació va realitzar la prova de la lliga femenina i em vaig incorporar, però clar, jugava amb nenes que em podien treure 10 anys, ja que no hi havia categories.
–Com va viure el fet de jugar amb nois?
–Personalment, quan vaig jugar únicament amb els nois, al començament va ser complicat. Érem petits, m’excloïen una mica per ser noia, però només va durar mitja temporada, perquè em vaig adaptar molt bé. Havia d’esforçar-me més per guanyar-me un lloc, però això m’ha servit per ser qui soc ara.
–I va doblar esforços, no?
–Correcte. Va haver-hi un període de cinc anys en el qual vaig combinar l’equip masculí i el femení. Un sacrifici que va valer la pena perquè estava molt còmoda en els dos grups, i no volia deixar-ne cap.
–Va tenir una temporada passada complicada amb l’Enfaf. Com porten aquesta?
–L’any passat va ser dur, sobretot psicològicament. No ens van sortir les coses, tot i que teníem qualitat de sobra per mantenir la categoria. Ara hem d’adaptar-nos a un model de joc nou, amb nou entrenador. Tenim nivell per tornar a Preferent, però hem d’agafar aquests automatismes necessaris.
–És internacional sub-19 i absoluta. Què significa per a vostè representar Andorra?
–Quan vaig debutar, el fet de poder representar Andorra internacionalment, per a mi, va ser tot un orgull. És una experiència molt bonica i hem de ser conscients que hi ha moltes noies que voldrien estar al nostre lloc. De fet, amb la sub-19 vam fer història i vam viure una experiència única en la fase internacional de principis d’any.
–L’hem vist brillar al migcamp, però és una mica tot terreny, no?
–Normalment acostumo a jugar al migcamp, però si el partit ho requereix em puc desenvolupar també d’extrem o altres. Al cap i al fi, mentre jugui, jo ja soc feliç (riu).
–Un missatge per a les noies més joves?
–Que lluitin al màxim pels seus objectius, com arribar a la selecció, i que gaudir jugant a futbol és una cosa molt maca de viure.
S’ha alçat com una de les peces clau al futbol andorrà, tant a l’Enfaf com a la sub-19 i absoluta de la selecció.
