Kik Barroc és un apassionat de la música ben feta independentment de l’estil. Creu que totes les músiques tenen el seu moment i la seva utilitat i mira d’obrir-se sempre a escoltar de tot. No obstant això, reconeix que quan la música és poc original no li aporta absolutament res.
– Quan va començar a tocar? Ha acabat la carrera?
– Vaig començar a tocar quan tenia 6 o 7 anys al conservatori, igual que els meus tres germans completant el grau professional a la Llacuna amb la Marina Vallcorba i la Míriam Manubens. Un cop a Barcelona vaig fer el grau superior en piano Jazz, amb els pianistes Txema Riera i Marco Mezquida com a professors i referents, acabant-lo el 2019.
– Què és la música per a vostè?
– La música és un llenguatge universal capaç de projectar i provocar sensacions i sentiments entre els seus interlocutors.
– I el jazz?
– El Jazz, per a mi, és qualsevol música que tingui la improvisació com a element fonamental de la interpretació.
– Quins projectes té actualment? Segueix amb Kic Barroc?
– Actualment tinc bastants fronts oberts. Tot just fa un parell de setmanes, amb el meu bon amic Lluís Casahuga, vam acabar la producció musical de «Jo dic mai més»; una peça teatral amb en Ferran Castells que s’estrenarà al TNC. Podeu escoltar-ne algun fragment gràcies al Xavier Llovera que ha comissionat la meravellosa exposició «Refugiats» de Cal Pal.
Divendres passat va finalitzar la desena edició de l’Andorra SaxFest, on cada any miro de donar un cop de mà a l’Efrem i al Jordi, sigui tocant, o en la producció. Potser no en som conscients, però aprofito per animar a tothom de cara l’any vinent; tenim el millor concurs de saxo clàssic del món amb concerts de primeríssim nivell.
A finals d’abril faig una gira de deu dies per Andalusia amb en Baptiste Herbin en Dani Torres i músics malaguenys, interpretant peces del meu disc «Mon noM». Tocarem a Màlaga, Granada, Sevilla i Algeciras amb un conjunt de músics andalusos de primera línia.
També en l’àmbit del teatre, participo amb la JOCAND en l’estrena de «Temps era Temps 1993» en motiu del 30 aniversari de la Constitució andorrana. L’obra s’estrenarà a Andorra el 5 i 6 de maig (hi ha un planter d’actrius i actors joves molt prometedors).
El 13 de maig estreno a la Sala Sant Domènech de la Seu d’Urgell, un projecte a duo amb l’Eva Sauret, on combinem el cant barroc amb l’acompanyament jazzístic.
Del 29 de juny al 5 de juliol coordinaré i actuaré a les Jams del Festival de Jazz d’Escaldes amb una selecció fantàstica de músics convidats com Baptiste Herbin, Rita Payés, Irene Reig, Federica Mosa, Dani Torres i molts més. És obligatori passar a treure el cap, el cartell és de traca!
A tot plegat, falta sumar-hi el petardeig sense complexos d’Els Senyors, un projecte difícil de definir que m’omple l’esperit i el calendari i que ben segur veureu per les festes majors del país (o potser en algun casament!).
Cap a la tardor hivern, si tot va bé, vindran nous projectes: gira per Catalunya, nou disc, nou projecte de poesia i música… Tot això, però, de moment encara està en procés.
– Què li diria al Kic que va començar a tocar el piano?
– Doncs li diria que estudiés tot el que pugui, ja que com més ho faci, més ho gaudiria després.
Li diria que estudiï tot el que pugui i més. Li explicaria que com més coneixement tingui, més control tindrà de l’instrument; també més llibertat, que farà que gaudeixi més. Li comunicaria que miri d’anar al màxim de concerts i que estigui sempre disposat a escoltar música desconeguda. H
