Karina Gibert

WiDS és un moviment internacional nascut a Standford per valorar les poques dones que hi ha dins del sector de la ciència de les dades (una disciplina que combina tècniques d’estadística avançada i la IA per extreure valor estratègic de les dades).

WiDS nomena ambaixadores arreu del món perquè puguin fer esdeveniments sobre aquest moviment en els quals només poden parlar dones professionals a un públic general. Jo, personalment, sóc ambaixadora del WiDS-Barcelona des del 2021 i cada any organitzem un acte amb dones de casa nostra que són grans professionals. Parlen sobre les qüestions de gènere i els diferents àmbits d’aplicació de la IA (la IA i la seva influència en la salut, la IA i la ciberseguretat, la IA i l’assetjament de gènere a les xarxes etc).

Per altra banda, l’ACM és l’associació amb els millors professionals de la computació seleccionats de tot el món i, entre altres coses, va estandarditzar els currículums de les titulacions d’informàtica. Té un grup de treball de dones (Women in ACM) i, juntament amb la meva companya Núria Castell, van sol·licitar l’obertura d’una sucursal d’aquest grup. Jo en sóc la vicepresidenta i la seu de la sucursal és al Col·legi Oficial d’Enginyeria Informàtica de Catalunya.

El grup organitza un acte cada any, moltes vegades combinat amb el WiDS-Barcelona. L’objectiu principal és fer xarxa i visibilitzar el talent femení dins l’àmbit més tecnològic i així poder crear referents en els quals les més joves puguin reflectir-se per interessar-se per aquesta professió i, així, poder reduir l’escletxa de gènere que, actualment, estem patint.

Tenim molt poques dones al sector, i això comporta una manca preocupant de mirada femenina en els equips que creen i dissenyen la tecnologia i, a més, genera limitacions importants en el funcionament de la IA, biaixos, desigualtats socials que no ens podem permetre de cap de les maneres.

I és per això que les dones de tot el món estem organitzades en mil xarxes que intenten fer entendre que aquestes professions són apassionants, estratègiques, ben pagades i prometedores i que les dones no s’han d’aïllar d’aquest món digital sinó que hi han de participar i contribuir a crear un futur igualitari des d’equips paritaris que creen tecnologia per a la societat digital.

La recent aparició del ChatGPT ha significat un important salt innovador i ha facilitat la comunicació en un llenguatge natural amb la màquina (a través dels prompts). En aquest sentit, dins l’àmbit educatiu aquestes eines són bons assistents per fer transcripcions de veu a text, traduccions automàtiques, resums executius i, fins i tot, per redactar correctament una pluja d’idees o un llistat de paraules clau.

En un altre tipus d’usos, ben consultada, aquesta eina es pot convertir en una font inspiradora per elaborar redaccions, narracions i, fins i tot, poemes. Però no és gaire de fiar quan estem parlant de monogràfics, ja que no té una prova de veracitat i sovint s’inventa coses que no són certes.

Per tant, el paper que l’alumnat li està donant en utilitzar-la com a única font de consulta per redactar treballs és molt arriscat i requereix grans coneixements de la matèria sobre la qual estan treballant que els permetin valorar quan la IA comença a inventar-se coses que no són certes i poder corregir-les abans de lliurar els treballs.

No crec que des del sistema educatiu es pugui evitar l’accés de l’alumnat a les eines de la IA generativa i, per això, les avaluacions basades en monogràfics que l’alumnat prepara a casa i que el professorat també corregeix a casa han tocat fons. No són ara com ara un mecanisme fiable per avaluar el coneixement que ha adquirit un estudiant sobre determinat tema.

És urgent modificar, doncs, els sistemes d’avaluació i pensar en altres formats, com ara el fet que hi hagi sessions plenàries específicament dedicades al fet que l’alumnat presenti aquests treballs i que, després, aquests se sotmetin a una discussió posterior en la qual els hagin de defensar i argumentar el perquè han decidit posar o no posar determinada informació posant de manifest així, sí realment si han après alguna cosa i han entès el tema que han treballat. Deixant de banda el material que hagin escollit com a ajuda per redactar aquest treball de recerca.

D’altra banda, quan parlem d’educació la IA aporta altres eines també molt interessants i que no són el ChatGPT o Companys. Per exemple, la IA pot supervisar l’evolució d’un estudiant concret mentre resol exercicis en línia, avaluar-lo en temps real, donar-li feedback sobre on s’ha equivocat i explicar-li el perquè. Per tant, la IA pot hiperpersonalitzar les sessions d’exercicis i anar proposant a l’alumne sempre exercicis de diferents nivells que estan específicament dissenyats per reforçar els conceptes que cada estudiant té més fluixos.

I ja no en parlem de com ha canviat la vida dels estudiants per a pilots d’aviació o per a cirurgians que, en lloc d’entrenar-se en avions reals o amb cadàvers de la morgue, es poden formar des de fa molt de temps amb simuladors de vol o quiròfans que estan tots ells basats en la Intel·ligència artificial.

Crec que el que hem de fer és desenvolupar eines intel·ligents que acompanyin cada estudiant individualment en el seu procés d’aprenentatge i que contribueixin a treure el millor de cada persona. Hi ha estudiants, que si no veuen imatges o figures, els costa molt entendre els conceptes. N’hi ha alguns que necessiten fórmules, i d’altres tenen la necessitat que els ho expliquin.

Mai fins ara no hem tingut una base tecnològica que ens permetés desuniformar el procés formatiu amb l’objectiu de portar tothom a un mateix nivell d’aprenentatge màxim utilitzant diferents camins i recursos didàctics adaptats al que requereix cada estudiant.

Fixeu-vos que fins ara només es podia fer el contrari. És a dir, tenir un únic professor que tria un mètode (el que li sembla que anirà millor a la immensa majoria dels alumnes) i que cada estudiant arribi on pugui amb aquesta formació uniformada.

Així, hauríem de tenir escoles per a superdotats per poder treure’ls de l’aula perquè en passar tor el dia avorrits es tornen desorganitzats i perden els treballs. A més, els costa restringir el desig de parlar, qüestionen les normes i fins i tot poden plantejar conflictes. Hi ha altres alumnes que s’han de pagar classes de reforç perquè amb les explicacions que reben a l’aula no són capaços de tirar endavant, i d’altres que directament abandonen el sistema educatiu. Ara, tenim una oportunitat d’or per poder donar a cada estudiant allò que necessita perquè pugui aprendre el màxim i al ritme que ell pugui anar assimilant els nous continguts…

Hauríem de pensar molt profundament com volem aprofitar aquesta capacitat única que la IA aporta i revolucionar fins a la medul·la tot el sistema educatiu en pro d’una ciutadania més culta, més ben formada, més conscient i més ètica.

Les didàctiques de grup haurien de tenir molt més pes del que tenen ara dins de l’educació. S’hauria d’aprofitar les aules per treballar capacitats de treball en equip, de comunicació, presentar treballs, debatre molt i estimular al màxim un pensament crític que malauradament s’ha anat diluint al llarg de les successives reformes educatives.

Els pares han de tenir uns coneixements mínims sobre aquest tema i relacionar-se amb diligència amb les diferents aplicacions que al llarg del dia es troben a l’abast de les nostres mans i que funcionen a través de la IA (començant pel GPS i acabant per les roombes o per el recomanador de cançons de Spotify). Han de saber identificar quan hi ha una IA en acció i quines dades estan donant-li a cada moment i a qui (o a quina aplicació) ja que mitjançant aquestes dades la IA crearà el seu perfil per després poder triar informació per enviar-los que els pugui interessar: propaganda, informació que els serveixi a les cerques que realitzen, etc.

Amb aquests coneixements, els pares podran entendre quan els seus fills poden estar fent usos poc recomanables de la IA. Les prohibicions, a la meva experiència, no han donat mai bons resultats, ni amb la IA, ni, per exemple, tampoc amb les drogues. A qui li prohibien drogar-se sempre buscava amb gran vehemència i afanyo la manera de trencar aquella prohibició.

Potser seria més efectiu acceptar que els nens consultin el ChatGPT per fer els seus treballs i realitzar els problemes de matemàtiques i, alhora, treballar amb ells per ensenyar-los que un cop tenen el resultat de la IA a les mans, s’han de dedicar a estudiar molt bé el material obtingut i arribar a entendre exactament per què la solució és aquella i no una altra. Després, han de tractar de solucionar el problema ells sols sense mirar la solució i, a més, podrien preguntar a la IA per què és aquesta la bona solució i no una altra a què ells hagin arribat. En el cas dels treballs, cal verificar amb altres fonts la veracitat del que la IA els hagi indicat, mirar si poden documentar-ho pel seu propi compte, veure si hi estan d’acord, observar si són capaços de detectar quan la IA assenyala informació falsa, i preparar-se per respondre les preguntes incisives d’un professor per aconseguir obtenir una bona qualificació…

Cal treballar molt els valors, perquè dins de tot aquest escenari, el que serà més important serà desenvolupar un interès genuí a cada nen i nena per APRENDRE, per VOLER APRENDRE de debò, més enllà de poder aprovar un examen.

Les persones han de voler adquirir coneixements per esdevenir ciutadans plens. De manera que hauríem de poder recuperar aquest valor del coneixement com a mecanisme de creixement de la persona i tota la resta esdevindria superflu.