- Moussa, al cap del Carrer de la capital, al costat del bufet on treballa. Foto: TONY LARA
BATXILLER. Va deixar l’escola tut just acabat l’ESO. Un lustre després, ha compaginat la feina com a administrativa amb el batxillerat lliure. I se l’ha tret.
–Vostè, ¿estudia o treballa?
–Treballo com a administrativa en un despatx d’advocats. I estudio: acabo de treure’m el batxillerat.
–I per lliure, sense anar a classe. ¿Com s’ho ha fet?
–He hagut de renunciar a moltes coses: he passat de sortir sempre que podia a dur una vida quasi monacal. Tot el temps lliure l’he consagrat a estudiar, caps de setmana inclosos.
–¿Quan va deixar l’escola?
–Als 18 anys, després de l’ESO.
-La família es devia enfilar per les parets.
–Imagina’t. Em van deixar de parlar.
–¿Per què no ho va fer llavors, això de centrar-se en els estudis?
–Perquè era jove i pensava que el prioritari era guanyar quatre calés, que no calia estudiar. I em vaig posar a treballar.
–¿I no era així?
–T’adones que sense estudis no pots prosperar. M’agrada la meva feina, però sé qui si no estudio, no passaré d’aquí.
–¿Com s’estudia, per lliure? ¿Li passaven els apunts els companys?
–No. Els professors pengen tota la informació, i a partir d’aquí depèn de tu, perquè ningú que et va al darrere.
–¿Què és el més difícil?
–Que tot depèn de la teva constància i força de voluntat. Dels sacrificis que estiguis disposat a fer. Has d’estar molt motivat per posar-te a estudiar després d’un dia de feina.
–¿Quina era, la seva motivació?
–La convicció que estudiar m’obrirà moltes portes al mercat laboral.
–Quan els seus companys de promoció la van veure a l’aula el dia de l’examen, ¿flipaven?
–Una mica. Miren a veure qui ets. Fins que algú no pot més: «I tu, ¿què hi fas, aquí?» Els ho expliques, i llavors són ells els que es queden de pedra.
–Devia anar a l’examen camuflada d’adolescent…
–Camuflada potser no, però em vaig posar els texans trencats i les Converse dels dies de festa. Això, sí. No hi podia anar amb la roba amb què vaig a treballar.
–¿Quines assignatures se li han donat millor?
–Català: un 8,12; i castellà, un 7.
–¿I quines se li han entrevessat?
–Filosofia. Però no me’n facis dir la nota perquè em fa vergonya. Sort que fa mitjana amb les altres.
–I ara, ¿a la universitat?
–Segur. Em dono l’estiu per decidir quina carrera trio, però com que treballo al bufet, és molt probable que em decanti per Dret.
–Als que vulguin seguir el seu exemple, ¿què els recomana?
–Tot té un preu, i el preu d’estudiar per lliure és el sacrifici. No hi ha més secret. En el meu cas, puc comptar amb els dits d’una mà els dies que he sortit, aquest any. Però val la pena. T’estàs guanyant el futur.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
