- El científic valencià va desfilar ahir per la Llacuna, cortesia de la SAC. Foto: MAXIMUS
Bioquímic. I expert en Darwin, pare de la teoria de l’evolució. Diu que el bo de Charles s’ho hauria passat
pipa, amb els avenços actuals. Ahir en va parlar a la Llacuna.
–Ha mort George el Solitari, l’últim exemplar d’una espècie de tortuga gegant de les Galápagos. ¿Està de dol?
–És un patrimoni genètic i biològic que es perd per sempre. Així que sí, estic de dol. Però també sóc realista: el destí final de tota espècie –inclosa la humana– és l’extionció.
–Darwinista, ¿és sinònim d’ateu?
–No necessàriament. Fins a Darwin, l’explicació més estesa sobre l’origen i la diversitat de la naturalesa era la intervenció divina. Ell ens en va donar una explicació alternativa, purament racional, científica i laica.
–¿Es pot ser evolucionista i a la vegada creient?
–I tant. N’hi ha molts, No em preguntin com s’ho fan, però n’hi ha.
–¿Contradictori?
–Una mica. Perquè cal tenir dos cervells: un per pensar racionalment i un altre per entendre fenòmens d’ordre sobrenatural. Jo no l’hi tinc.
–I Darwin, ¿era creient?
–Ho va ser fins al viatge del Beagle. La mort de la seva filla i la feina el van portar a un escepticisme molt profund. Ho explica a l’autobiografia.
–¿La que va censurar la vídua?
–La vídua va suprimir els passatges referits a la religió. Efectivament, els trobaran a la versió no esporgada.
–El mico d’Anís del Mono, ¿és una caricatura de Darwin?
–Ho és. Però més per màrketing –Darwin era una figura mediàtica– que no pas per una militància antidarwinista del propietari de la destil·leria.
–¿Va dir alguna vegada literalment allò que l’home ve del mico?
–No. És una d’aquestes frases que de manera apòcrifa se’ls atribueix als grans homes. I no representa en absolut el pensament darwinista.
–El disseny intel·ligent, ¿és pecat?
–És un pecat… científic. És una aberració intentar fer passar com a científics aquests postulats…
–¿Quins, exactament?
–Explicar la creació i l’evolució per a partir de la intervenció de forces sobrenaturals, com ho feia l’escolàstica medieval i la teologia natural del XIX. El lloc d’aquests postulats està fora i al marge de la ciència.
–Com a apologeta de Dawkins, ¿no li sobrava l’adverbi, al lema Probablement, Déu no existeix?
–És la posició agnòstica en estat pur: l’existència de Déu no es pot demostrar, però tampoc negar categòricament i científicament.
–Animi’m el dia: com a bioquímic, els sentiments ¿es reduiran algun dia en una fórmula química?
–Totes les activitats mentals –inclòs l’enamorament– tenen una correlació cerebral i, per tant, química.
–Però, ¿hi haurà pastilleta, o no?
–De fet, ja podem intervenir sobre el dolor, sobre l’alegria, sobre els estats d’ànims utilitzant substàncies químiques. I continuarem avançant sobre aquest coneixement. Sens dubte.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
