Músic abans que fotògraf però apassionat al mateix nivell, igual que ho és de la vida. Juli Barrero fa gairebé 20 anys que va arribar al Principat i ocupa el seu temps amb les classes que dóna de cant i els instants que capta amb la càmera.
–El fotògraf neix o es fa?
–El fotògraf ni neix ni es fa, i això val per tot. Tots tenim algunes habilitats innates però hem de saber quines són. Hi ha una vareta màgica que no sé si és l’Univers, Déu, el Karma o el que sigui, tampoc m’importa. La gràcia d’aquesta vida és troba les nostre habilitats i si a més ens agraden haurem fet bingo.
–Quins referents artístics té?
–Tots. Tant per la música com per la fotografia. Si no fos per aquell qui va agafar dues pedres i va començar a picar, a dia d’avui no hi hauria la música. A aquest el va seguir un que feia sons amb una pedra i un pal, i un altre que ho va fer amb la veu. Gràcies a un cavernícola amb dues pedres tenim Michael Jackson, els Who i tot el que tenim. També són referent els que venen després.
–Què el motiva a sortir del llit cada matí?
– Tot! La vida… i el gos. (riu)
–Creu que deixarà un món millor als seus fills?
–El món sempre és millor. El món que fem nosaltres no és el que heretaran els nostres fills. És a dir, cada generació s’ha de fer a ella mateixa, com a societat i com a individu. Els meus fills? Que s’espavilin ells! Els meus pares s’han espavilat i m’han llegat coses, clar, però potser no m’interessen com a ciutadà actual. Si m’interessessin no hi hauria canvi. Posem-nos al punt de vista del nostres fills: és el món que volen? No! El món dels nostres fills ha de ser seu, l’han de fer a la seva manera. Estàs aquí, ara i ets tu. Si jo faig les coses per deixar un món a un altre, estic imposant el meu criteri sobre l’altre.
–Un petit plaer diari?
–El somriure que em dediquen la majoria de les persones que conec quan me les trobo. És una cosa que no hi havia pensat fins ara, però la majoria em somriuen i això és fantàstic, és un gran plaer!
–Què el pot treure de polleguera amb els seus alumnes?
– Amb ells poques coses. No intento ensenyar-los res. Intento que ho aprenguin tot, i és molt diferent. En general el que em treu la polleguera són aquells que fan les coses amb desgana i desídia. Si el que fas no t’agrada, fes una altra cosa. Però no molestis als que estan al teu voltant. N’hi ha que matarien per estar on està un altre. Si estàs per escalfar una cadira marxa i que vingui un que de veritat ho vulgui fer a ocupar la cadira.
–Crisi econòmica o de valors?
–Què és l’economia? L’economia no existeix i està demostrat. Fins on jo sé, hauria de ser posar valor a les coses i així és com va començar, però no és el que hi ha ara. Crec, per tant, que la crisi és de valors. I el primer valor amb el que hem perdut és fent cas a l’economia. A una economia que no existeix. Estem idiotes! En un planeta on la gent s’està morint de gana paguem, per posar un exemple, unes quantitats indecents als futbolistes. Ens fiem d’una merda d’economia que posa valor a coses que no valen res i ens treu valor a coses que valen molt. Hem perdut els valors de la vida en general. La crisi de valors fa molt més de set anys que la vivim.
–Algun company andorrà a qui admiri?
–A tots.
–Creu que a Andorra és valora la feina de l’artista?
–Sí, a nivell individual, que no té res a veure amb la política. Però també hi ha moltes mesures que ajudarien. La millor política que es pot fer és donar eines i aquestes es donen des de la base. L’art és com veiem la vida i la cultura com la fem. Les arts t’ensenyen a mirar el món. Si ets un matemàtic i a més ets pintor, les aplicaràs d’una forma diferent. Una societat més culta, a més, és una societat més productiva.
–Tres valors fonamentals que demana a un músic o fotògraf?
–Que lluiti pel que fa, que cregui en allò que està fent i que faci bona aquella frase de Beethoven que deia: tocar una nota equivocada és insignificant, tocar sense passió és inexcusable. Ho demanaria de qualsevol persona, fos quin fos el seu ofici.
–Quin consell donaries a un jove artista?
–Pit i collons! Que lluiti sempre i faci allò que creu que ha de fer. Que escolti els consell però que no els segueixi, o només fins a un cert punt.
