Llicenciada en la Facultat de Belles Arts de la UB i especialitzada en la Pintura Mural al Cicle Superior d’Arts Aplicades al Mur, a l’Escola Llotja, Judit Rodrigo és una jove artista andorrana que, en l’actualitat, es dedica a dos vessants: les pintures murals personalitzades i els tallers educatius a través d’aquesta. Precisament, un d’aquests tallers és el que ve a presentar dissabte a l’Espai Galobardes de Canillo. Un taller interactiu per a infants de 7 a 12 anys, en el qual Rodrigo té dos objectius: aconseguir que els participants es coneguin i es relacionin entre ells a través de l’art plàstic, i recordar-nos que existeixen altres formats per relacionar-nos entre nosaltres que van més enllà de les pantalles i de la digitalització.
–Què podrem trobar en el taller que oferirà aquest dissabte?
–Diferents dinàmiques que permetran que els participants juguin i es relacionin entre ells a través de l’art plàstic. A través d’aquest llenguatge, tots ells despertaran l’escolta personal i grupal. Tot plegat, els hi oferirà vies alternatives a les digitals per conèixer-se.
–Fusiona els conceptes d’art i digitalització en un mateix espai. Com es dona aquesta combinació?
–Més que fusionar aquests dos conceptes, crec que va més enllà, ja que del que és tracta es de recordar que existeixen altres vies analògiques per relacionar-se i que van més enllà del que coneixem com a món digital. És cert que la comunicació a través d’aparells electrònics presenta molts avantatges, però, no obstant això, hi ha un component d’humanitat que perdem entre pantalla i pantalla, com per exemple la comunicació no verbal i l’espontaneïtat de l’expressió personal.
–Parla tota l’estona d’una era que sembla estar cada cop més digitalitzada. Fins a quin punt creu que realment és així?
–De manera molt resumida, la digitalització accentua la superficialitat en les relacions. Penso que això deteriora la gestió emocional individual i col·lectiva. Per contrapartida, l’expressió artística actua com a reguladora de les emocions, ja que permet que les persones siguin honestes amb el que senten, es mostrin al món que les envolta amb plena acceptació de si mateixes i siguin respectades a l’hora de fer-ho.
–Tot això suposo que incideix especialment en els més petits, els quals es veuen cada cop més allunyats d’aquesta dimensió analògica plena de valors.
–Totalment. Em trobo que cada vegada són més joves les persones que accedeixen als dispositius electrònics i a Internet. Al mateix temps, quan em trobo amb infants que viuen al marge dels aparells digitals, sí que comprovo que mantenen en forma la creativitat i la imaginació, dos trets que considero molt importants per ser resolutius i aportar noves idees.
–Tota aquesta digitalització, com afecta l’art? És una de les disciplines que es veu més perjudicada?
–Sí, sens dubte. La comoditat que aporten els aparells digitals és la gran enemiga de la creativitat, la imaginació i la tècnica. Tres conceptes que formen part de l’art d’una manera molt protagonista. Quan aquestes eines tecnològiques arriben a la vida dels més petits, totes aquestes fonts de coneixement de l’ésser humà es veuen interrompudes.
–Com creu que serà la rebuda del taller per part dels nens? Més tenint en compte que són infants, potser el públic més crític de tots.
–Em sembla que els més petits es divertiran força, ja que el taller està dissenyat perquè juguin i es relacionin a través de l’art plàstic, hagin o no pintat o dibuixat abans, i sempre des d’aquest punt de format de col·lectivitat.
