Josep Vila té 58 anys, és casat i té dues filles. Va estudiar empresarials i en la legislatura, entre els anys 1996 i 2000, va ser cònsol major de Sant Julià de Lòria. Des de fa uns quants anys és propietari d’un conegut càmping del país. / Per JOSEP ROMERO
–Per què va acceptar ser candidat?
–Perquè van entendre que la parròquia porta un procés d’endeutament que puja fins els 22 milions d’euros. Cada any s’anava destinat un milió i mig d’euros a Can Rabassa que era un projecte que havia de donar vida a Sant Julià. Però a la parròquia hi ha cada vegada més hotels i restaurants tancats. Hem comptabilitzat més de 40 botigues tancades i uns cinc establiments hotelers que van tancar portes. Amb aquest panorama no podem seguir i no anem bé. No podem seguir invertint en Can Rabassa si l’ecoparc no dóna vida a Sant Julià. Tampoc podem anar endeutant al comú preparant un mal futur pels nostres fills.
–I quina és la seva proposta?
–Hem de rellançar les finances del comú per tal de deixar als nostres fills una parròquia menys endeutada, més viva, amb més qualitat de vida i amb il·lussió. La rebaixa del nivell del deute hauria de comportar un millor servei i alhora una mica més de motivació dels treballadors de la corporació i poder aconseguir,d’aquesta manera, millors resultats.
–Es comprometen, per tant, a millorar la gestió comunal?
–Sí perquè no podem continuar amb una política d’endeutament perquè aquests diners després s’han de retornar i cal evitar que el comú acabi sent tutelat o dependent d’altres organismes o entitats.
–Què cal fer en concret amb Naturlandia?
–Cal gestionar i reequilibrar els ingressos amb les despeses i cal canviar la seva gestió. Hem de canviar l’estratègia que s’està duent a terme. Hi ha activitats que tenen més èxit i s’ha invertit menys i hi ha d’altres que generen més activitats i menys inversió. Hem de convertir aquest fracàs en èxit i que tingui uns comptes d’explotació equilibrats que evitin pèrdues… potser també ens hauríem de plantejar si s’ha de gestionar el parc fora del comú per arreglar els seus comptes.
–Quins són els dèficits més importants de la parròquia?
–A nivell cultural es van deixar de fer moltes coses. Es va posar en marxa el Festival musical Montserrat Caballé que no va tenir continuïtat. Per contra la Universitat d’Andorra, que van encetar al nostre mandat, continua viva. D’altra banda, s’ha menyspreat un departament de boscos que es cuidava dels torrents… També s’ha descuidat fer un cadastre o no donar més vida a aquells grups de joves que tenien certes inquietuds o a les mateixes entitats parroquials.
–Podria explicar alguna d’aquestes accions dinamitzadores?
–La dinamització econòmica passa per transformar Naturlandia en un punt de sortida o de relació amb el centre de Sant Julià que faci que els turistes reconeguin el poble i vagin als seus comerços i hotels. Si aconseguim que no estiguem endeutats, podrem reinvertir en benestar. A nivell social, potenciant les activitats dels padrins o fomentant les extraescolars per aconseguir que els pares puguin treballar amb dignitat. Respecte als padrins, hem de reconèixer la feina que s’ha fet durant aquests anys. Però també els hem d’oferir altres coses com ara, més sortides exteriors.
–Fins a quin punt els hi pot afavorir el cas de les targetes de crèdit?
–Nosaltres intentarem portar més transparència a la gestió del comú tant pel que fa a Can Rabassa com altres societats com la del mateix comú. Jo puc parlar de mi no del que han fet altres candidats. No sé que han fet o han deixat de fer els cònsols però no entro ni en temes personals ni en altres candidatures. És una qüestió que ha de seguir el seu curs.
–Creu que Sant Julià ha estat maltractada pel Govern a nivell de transferències?
–Revisant els números de les transferències estem al voltant dels cinc milions i mig d’euros i és el que hem rebut any rere any. A cadascuna de les parròquies se’ls hi ha donat el que tocava. En aquest aspecte no he detectat cap deficiència. De totes formes no entraré en política nacional perquè em presento com a cònsol per resoldre els problemes de la parròquia.
–El nou vial de Sant Julià és una prioritat?
–Si se’n demana que pensem del vial, intentarem que hi hagi fluïdesa al trànsit i que hi hagin unes bones connexions i que no permetrem que no siguin atractives per entrar i sortir de Sant Julià la qual cosa ha de donar vida també a la gent que viu a la parròquia, no només a la gent que entra o surt d’Espanya per anar cap a Andorra la Vella.
–Els seus rivals de candidatura consideren que el Govern no s’ha implicat prou per donar impuls al vial pendent?
–Penso que aquestes demandes les han de fer els cònsols actuals. En cas que guanyem mantindrem un diàleg fluid amb el Govern per tal d’expressar-lis les nostres necessitats com a parròquia. Espero que l’executiu estigui obert a negociar amb nosaltres. Intentarem cooperar com a comú i crec que també ho faran ells per millorar la parròquia.
–I, si malgrat això, el Govern no duu a terme la infraestructura?
–Jo no em presento com a cap de Govern sinó com a cònsol de Sant Julià. Com a candidat és fer volar coloms. Hem d’esperar per saber qui guanyarà les eleccions i, a partir d’aquí, s’han de fer les demandes que es considerin adients.
–I si finalment no s’arriba a fer, tenen alguna alternativa?
–No és una hipòtesi que contemplem perquè primer hauria d’haver un pronunciament de Govern i després saber quina és l’opinió dels cònsols.
–Expliqui les raons per les quals creu que ha de ser de nou cònsol de Sant Julià de Lòria?
–Perquè la parròquia mereix un canvi, ser més forta, amb més vida, tenir més benestar i que la joventut pugui viure amb més il·lussió.
