És l’exemplificació de l’encaix al Principat de gent de l’exterior. Arribat al país ara fa més de tres dècades i ja arrelat a Andorra, la seva implicació va permetre en bona mesura el naixement de la Lliga Americana del Principat d’Andorra (LLAPA), que actualment aglutina cinc associacions de diferents comunitats sud-americanes al Principat: argentina, equatoriana, peruana, mexicana i veneçolana. Des del seu Local Social a Santa Coloma, no només cerquen compartir i divertir-se sinó vindicar pels seus drets al Principat i vetllar pel funcionament de cadascun dels grups.
–Què hi fa, un andorrà, a la LLAPA?
–Tot va començar amb la meva esposa, veneçolana. Vam conèixer una parella similar i vam pensar en reunir-nos per recordar el país d’origen i solucionar els problemes amb els que tenen els veneçolans en arribar a Andorra. Així va néixer l’associació de residents i empatitzants de Veneçuela. Vam establir contactes amb altres associacions a la Fira d’Associacions i l’any 2013 vam organitzar activitats conjuntes a la Fira d’Andorra. D’aquí va quedar l’anhel de formar una agrupació que s’ha materialitzat enguany.
–És la seva representació dins del col·lectiu un exemple de la integració dels llatinoamericans al Principat?
–No m’agrada l’expressió integrar, que etimològicament connota ‘refer’, ‘renovar’, ‘reparar’. La gent d’altres països té les seves tradicions i la seva cultura, no es pot oblidar, ni renunciar. Adaptar-se em sembla més correcte, que és ajustar-se i acomodar-se a les noves circumstàncies. De fet, l’adaptació és mútua. Dels americans vers Andorra i viceversa.
–Per què és important l’agrupació de països llatinoamericans existents a Andorra en un sol grup?
–Una de les nostres proposicions a l’hora d’endegar l’agrupació és ben simple: la pervivència de cadascuna de les associacions ve donada per la perdurabilitat de les demés. L’associacionisme dona molta feina i no sempre es veu recompensat l’esforç. Això fa que les associacions es tornin inactives amb el temps, o que per elles soles no puguin abastar els seus objectius. La LLAPA vol que les associacions es puguin ajudar entre elles per a seguir funcionant, sense que cap perdi la seva identitat pròpia. Addicionalment, l’existència de trets comuns i diferenciadors, com l’idioma o els aliments, és un gran avantatge per a agrupar-se. I una precisió: és la lliga americana i no sols llatinoamericana, doncs també hi ha gent dels Estats Units d’Amèrica interessats.
–Quines expectatives de futur té la LLAPA?
–LLAPA neix amb modèstia, senzillesa i ganes de treballar. Com un conte que explica que hi havia un poble que sempre estava en l’obscuritat i la penombra perquè una muntanya tapava els raigs del sol. Cada dia un vell d’un poble sortia amb una cullera cap a la muntanya. Un dia se li acostà un jove i li preguntà on anava amb aquella cullera. El vell li respongué: «vaig a cavar la muntanya fins a fer-la desaparèixer i que passin tots els raigs del Sol». El jove li objectà: «Però tu sol no ho podràs fer, és un treball d’anys. I amb una cullera és impossible per a vostè sol!».L’ancià el mirà uns segons i li digué amb veu aplomada i un petit somriure: «Algú ho ha de començar». Com a tot projecte, volem que aquest vagi creixent. El Local Social, a Santa Coloma, ens ha de sevir per a assolir els nostres objectius.
–Tenen previst involucrar-se amb gent d’altres procedències?
–Les activitats estan pensades perquè tinguin un caire netament americà, però estan obertes a tot el públic. De fet, som una gran colla d’andorrans els que hi participem. Tenim contacte amb gent i associacions d’altres països i bona relació amb els mateixos.
–Comparteixen les associacions reivindicacions en comú? O bé la lliga respon a una voluntat social i d’oci?
–Hi ha una part cultural i de participació conjunta en activitats socials i lúdiques, per això hem creat un Local Social. Però també hi ha la voluntat de demanar altres prestacions de les administracions. Entre aquestes establir convenis de la CASS amb els països d’origen, tant per l’assistència sanitària com per a la jubilació. La convalidació recíproca dels estudis i títols, i la repatriació són qüestions a tractar.
