–M’agradaria que em comentés, més que una valoració de la legislatura, quins creu que són els punts amb els que Liberals d’Andorra és més crític de la legislatura que s’ha acabat.
–La legislatura ja s’ha acabat i hi ha hagut el que hi ha hagut. El que més m’ha decebut és que pensava que no es regiria així, quan hi ha una conjuntura tan forta com la que hem tingut a Andorra, amb una majoria de 22 persones que fins i tot es podia canviar la Constitució. Es podrien haver pres decisions de calat. Doncs no s’ha fet. S’ha anat amb una improvisació, amb unes solucions d’urgència i sense una reflexió. El que més m’ha xocat és que he vist que s’ha mogut tot per la inèrcia o l’impuls de Govern, i que el Consell General només ha legislat les lleis que hi han entrat i penso que hauria d’haver estat tot una mica al revés. Que tot el Consell o alguns parlamentaris, en aquest cas Demòcrates per Andorra que tenen majoria al Govern, haguessin marcat quin són els objectius a seguir, quin és el camí que es vol fer i que després facin tots els trams, però no ha estat així, el Consell ha acabat sent una fàbrica de lleis.
–Vostès han incidit molt en aquesta campanya sobre la maca de diàleg…
–Ho he notat aquest dies que he parlat amb diferents col·lectius i diferents associacions, una crispació molt forta. No entenc perquè no hi ha hagut més sensibilitat podent fer les coses bé. En una negociació puc entendre que tothom faci servir la seva estratègia, però en una negociació amb col·lectius, associacions de funcionaris, sindicats o altres entitats, les converses tenen que ser amb finalitat de negociar. Doncs això m’ha sorprès, no és menys cert que amb aquesta conjuntura que hi ha a nivell de fora del país hi ha pressions internacionals. I això ja és una altra magnitud, aquí ja és més que negociable una altra manera de plantejar les coses. Però aquí, internament, no haver fet els deures com s’havien de fer i haver fet una aposta endavant per anar a plantejar un nou model econòmic i social que al cap i a la fi ja es va posar en marxa l’any 2008 amb un Govern liberal, doncs m’ha decebut.
–Però de totes maneres, vostès han sigut socis de l’actual equip de govern, es pot plantejar doncs perquè no ho deien abans, perquè ho critiquen ara.
–Ja s’ha plantejat això, el nostre esperit és molt clar, és treballar en equip però també entenem que quan les persones són elegides, la gent també ha d’actuar segons la seva consciència o el que ells creguin més oportú. I tampoc és un estil del partit d’anar a interferir en les decisions. Em consta que han fet el que han pogut, em consta que han intentat posar-hi seny, prova d’això és que la mateixa Llei de base d’ordenament tributari, hi han fet 200 esmenes, i si que hi han tingut molt a dir per intentar frenar tota aquesta allau i aquesta disbauxa, i crec que, tal i com els conec, ho han passat molt malament. Ara bé, qui tenen la seva responsabilitat i estan en el seu dret de prendre decisions que hagin cregut convenient i que queda feina positiva per intentar moderar tot aquest impuls dins d’una forma progressista i ha sigut així, perquè veritablement els he vist ocupats.
–Si guanyessin les eleccions i vostè fos el cap de Govern, per on començaria? Quines serien les primeres decisions?
–En primer lloc, crec que és molt important intentar recuperar el diàleg i la confiança envers els polítics i envers les institucions. I això és parlar amb tots els afectats i enviar-los un missatge de tranquil·litat i de serenor, de que volem fer les coses de forma pensada i no de forma impulsiva. Aquest és un dels punts importants. Segon, crec que és bàsic i vital fer una auditoria de gestió de tot el sistema sanitari andorrà. Tercer, és bàsic parlar amb totes les institucions, Consell General, el mateix Govern i els comuns per buscar realment quin ha de ser l’encaix i com podem optimitzar la despesa d’aquest Estat fins al punt on la puguem parar. Crec que s’ha de tornar a la taula de l’any 92 que és on es va gestar la Constitució. Tot això poden semblar mesures poc importants, però són els passos imprescindibles per poder avançar. O som capaços de guanyar-nos la confiança dels nostres ciutadans ver les institucions o serà realment una gestió molt complexa i molt feixuga.
–Com afrontarien les competències i les transferències dels comuns?
–És essencial per a nosaltres, hi ha una Constitució que defineix un marc de relacions, i s’ha de retornar a aquest marc, el que no es pot fer és estigmatitzar els comuns, el que no es pot fer és fer canvis per la porta de darrera. Em vinc a referir a això perquè quan ha començat tota aquesta negociació de les competències i les transferències únicament s’ha acabat amb una retallada de les transferències. Hi ha la nova imposició directa, l’Estat recapta casi 80 milions d’euros al mes i el pressupost que es presenta per al 2015 és deficitari en 35 milions. Com es fa front a aquesta situació? Utilitzant els fons d’Andorra Telecom i retallant les transferències dels comuns. És inadmissible.
–Com s’asseguren les pensions futures?
–No hi ha tantes solucions, el model de la CASS va ser pactat per tots els grups parlamentaris, s’ha de canviar i s’ha de tornar al que hi havia abans, que era un sistema de capitalització com està fet a França i no un sistema de seguretat social espanyol. Per tant s’han de garantir les jubilacions i els drets de les persones que els han adquirit però a partir d’aquí s’han d’establir unes noves regles per a un futur.
–Sense tocar les cotitzacions?
–No, estic dient que s’han de garantir els drets, tot el que s’ha cotitzat, però que les futures cotitzacions dels nous que entressin s’han de marcar amb noves regles de joc, que s’haurien de formar amb un sistema de capitalització.
–Un altre tema candent durant el mandat de Toni Martí ha estat el conflicte amb els funcionaris. Com preveu mantenir el cos d’empleats públics?
–No hi ha tantes solucions, en totes les reunions que hem mantingut, el primer punt que manifestant tots és el disgust amb les negociacions. Han sigut simulacres de negociacions. S’han fet promeses que no s’han complert i al final el Govern a tirat pel recte, i aquí el col·lectiu de funcionaris se sent senten menyspreat, enganyat o decebut, i el que demanen és que hi hagi un diàleg sincer amb els pròxims governants i que es puguin buscar solucions conjuntes als seus problemes. Evidentment que aquests temes es focalitzen sobre les retalles que s’han fet sobre els sous de 3.000 euros, evidentment que hi ha el tema de la llei de la jubilació, això els inquieta com el tema de la reforma pública. No es pot estigmatitzar els funcionaris
–Andorra se la juga amb Europa. Quina és l’estratègia liberal?
–El tema importantíssim els propers quatre anys són les negociacions amb Europa. Com s’encararien les negociacions tenint en compte que un país tan petit com Andorra queda diluït? Ho plantejaria al reves, és cert que la força de negociació és quina és i la pressió de fora és molt forta. Per exemple, l’intercanvi automàtic d’informació en paràmetres de la OCDE no és una bona notícia pel país, una cosa es un intercanvi d’informació a la demanda i una altra cosa es un intercanvi d’informació de forma automàtic on ve a impactar a tot el sistema andorrà tant financer com patrimonial. Però les coses són com són i s’ha de buscar una solució oportuna. Poso això com a exemple perquè estem parlant d’anar de cara a Europa però realment és al reves, Europa farà el seu camí i Europa vindrà amb les seves exigències, i nosaltres hem de saber que volem. Per exemple, amb l’acord duaner pensem que no hi ha lloc a discussió, és un dret que tenim i s’ha de mantenir
–Que els hi fa pensar que Europa vulgui tocar l’acord duaner?
–Quan es va signar l’acord duaner hi ha un informe fet pel tribunal de comptes de la comunitat de l’any 92 on reconeix que l’acord signat en aquella època és favorable per Andorra i desfavorable per a la comunitat. Per tant, potser en una negociació a nivell dels tecnòcrates de l’Administració de la Unió Europea, això ho tenen mol present;, tan de bo que no es vulgui tocar.
