Després del seu passat com a conseller general durant 11 anys i una pausa política ara ha tornat a la primera línia amb la candidatura demòcrata a Ordino que va obtenir la majoria de vots en les passades eleccions comunals. Ha de gestionar una parròquia amb el pes d’Arcalís a sobre.
–El primer que van fer en la primera sessió de comú va ser dir que volien potenciar el sector privat.
–Es tracta de dinamitzar el comerç a Ordino. Entenc que és complicat perquè Ordino no és una parròquia de pas, però sí pensem que pot tenir potencial a nivell turístic i comercial i volem dinamitzar-ho.
–Però hi ha alguna política concreta?
–Volem parlar i seure amb tots els comerciants i veure de quina forma podem potenciar tot el context.
–Vostè ocuparà Obres i Urbanisme i la comissió mixta de límits parroquials… quins són els principals objectius?
–Obres i Urbanisme té com a pla més important la revisió del pla d’urbanisme parroquial, i pel que fa al límits parroquial seguir amb el famós tema dels problemes que tenim amb els límits amb la Massana. És a la Batllia i estem esperant a veure què diuen. Primer volem tirar endavant aquesta revisió del pla, que a partir dels sis anys es pot fer. No s’havia fet abans perquè s’havia de tancar el cadastre i ja està tancat. Ara la revisió consistirà en agafar el cadastre, refer la revisió i marcar la línia de futur que volem per a la parròquia. El tema dels límits ja és històric, al final es tracta de decidir de qui són, i espero que abans del final d’aquesta legislatura estigui el tema tancat.
–La minoria estan de vocals en les comissions.
–Se’ls hi va demanar en quines volien estar i així ha estat.
–Què es respira en el nou comú?
–Estem al principi, estem arrencant les comissions i ja veurem com va. Per part nostra, sempre ho he dit, tindrem màxima transparència i col·laboració amb l’oposició.
–Quines són les primeres mesures que es prendran?
–D’entrada ens hem de situar, analitzar tots els departaments del comú i optimitzar al màxim tots els recursos que tenim, i una de les idees que tenim per tirar endavant és aprovar els pressupostos del 2016. Ja hem començat a treballar.
–De quant parlem?
–Estem sobre el voltant dels 10 o 11 milions d’euros.
–Quines serien per al seu govern les primeres mesures que s’haurien de dur a terme? Arcalís?
–Arcalís és un tema que està encarrilat, està donant els seus fruits, s’ha professionalitzat. Al comú ja es va nomenar els membres del consell de Secnoa i ara a treballar.
–Si no agradés la idea amb què l’oposició treballa, quin és el camí que ha elegit el comú?
–El camí és la continuïtat del que va iniciar el comú anterior, la qual cosa està funcionant. Hi ha un pla de viabilitat que s’està seguint, hem tingut un hivern amb les festes de Nadal que han estat bé a nivell de país i això ens afavoreix, i per tant nosaltres continuarem en aquesta línia perquè de fet ha canviat la tendència. La tendència que hi havia a Arcalís està remuntant.
–Pot especificar en què consisteix aquest pla de viabilitat?
–Al final consisteix en la recuperació dels restaurants, que ha estat una part molt important, i també començar a estudiar properes inversions que es puguin arribar a fer, i donar un servei de qualitat. Això per començar. Hem de reordenar i optimitzar tots els recursos que hi ha.
–Arcalís. Ja sabem que el comú està obert a la proposta de la minoria, però aquesta no arriba. Dubten?
–La veritat és que jo no sé més, i continuaré dient el mateix que vaig dir durant la campanya: qualsevol proposta que vingui l’estudiarem. Clar, de moment no sabem res i passen els dies.
–Llavors vostès no tenen ni idea del que els proposaran?
–Entenc que estan treballant amb el tema, però no tenim res. Vam començar a demanar els noms dels inversors, però el més important era saber quins eren els projectes, però encara no sabem res.
–Però ho han demanat?
–Sí, però la resposta és la de sempre.
–Amb el tema Vallnord també s’ha parlat molt de tornar a unir esforços amb la Massana.
–En aquest sentit sempre he dit el mateix. Jo penso que Vallnord pel que fa a Pal, Arinsal i Ordino-Arcalís són tres estacions que es complementen molt bé. Hem de veure com podem reordenar tot això per sortir tots beneficiats.
–Però aquí s’ha fet un pas enrere.
–Jo diria que no, perquè cadascú agafa la seva posició. En funció de com van les temporades surt més beneficiat un que l’altre. Jo no diria que s’ha fet un pas enrere, sinó que les coses a vegades s’ha de donar el seu temps per tornar-les a repensar, cosa que al final els ha d’anar bé a totes les parts. Es tracta de consensuar.
–La campanya electoral va tenir moltes promeses, algunes grans i d’altres de més petites, però quines són les que ja es poden anar complint?
–Hi ha un projecte que hem començat a arrencar. Tenim el Tour de França al juliol i penso que és una oportunitat important per a la parròquia i intentarem aprofitar aquest avantatge de tenir-lo aquí per promocionar la parròquia. Ens hem ficat ja a treballar a fons perquè quan arribi el juliol poder donar el màxim.
–Això què implicarà?
–Que tots els departaments, tots, ens posem a treballar conjuntament per tal de veure què podem fer per vendre la parròquia.
–I quines actuacions més de nivell de carrer, del dia a dia, s’estan duent a terme ja?
–La gent veu coses com la treta de la neu. La gent veu que el dia que va nevar molt, la primera nevada seriosa la del dia de Reis, i ens vam sortir bastant bé. Estem mirant d’optimitzar el servei de manteniment per donar un millor servei. Aquí hem ficat mà.
–Què demana la gent pel carrer?
–Petites coses, que algú no li han tret bé la neu en la vorera del costat de casa, o un camí que algú demana que arreglem, o posar una farola. D’això en tenim moltes, de demandes.
–Canviem de tema. Què passa amb l’edifici de les escoles?
–Aquí hi ha una inversió si no recordo malament de dos milions d’euros. Hem de veure de quina forma ho incloem en el pressupost, perquè com ja se sap amb la Regla d’Or hem de fer la planificació de pressupost dels propers quatre anys, i veure si podem incloure-ho en el d’un any o fer-ho plurianual per tal de fer-ho en vàries fases. El projecte està fet i ho hem de tirar-ho endavant.
–La ramaderia és important i han situat aquí a Marc Pons. Què n’espera el comú d’aquesta conselleria?
–Al final el més important és que hi hagi una bona coordinació, un bon feedback amb els pagesos per tal de continuar mantenint la pagesia, que cada cop es va perdent tot i que amb Canillo i Sant Julià encara resistim. A Ordino també volem ser curosos amb el medi ambient.
–A nivell personal, com se sent vostè en el seu retorn a la política activa?
–Per mi el comú és nou perquè abans havia estat conseller general, però el conec bastant bé. Quan entres aquí el primer que sents és molt de respecte perquè ets el responsable d’una institució amb la qual has de gestionar tots els recursos d’una parròquia.
–Es nota aquesta il·lusió entre els treballadors que ja n’hi ha a la casa?
–Es nota que estan oberts a col·laborar. Penso que ets tan bo com la gent que contractes. Si la gent que està sota teu està il·lusionada i motivada amb el projecte, al final segur que els resultats són òptims.
–Transferències i competències. Perspectives del comú?
–D’entrada a Ordino estem contentíssims perquè Consol Naudi sigui la secretària de Relacions Institucionals, perquè ella coneix perfectament els problemes dels comuns i concretament del nostre comú i de les parròquies altes, que segurament són les que estan més preocupades amb el tema de les transferències. Es tracta de ser equitatiu amb tothom. Si que és cert que a les parròquies baixes a vegades pensen que tenim massa recursos, però no hem d’oblidar que en el cas d’Ordino també aportem un tema molt important a la globalitat del país, com és l’estació d’Ordino-Arcalís. Per tant, tot s’ha de posar en una balança i s’ha de veure com es compensa una cosa amb l’altra.
–Aquesta és la gran arma d’Ordino a l’hora de negociar.
–Sí, però tot i que treballem pel benefici de la parròquia d’Ordino es tracta també de buscar el benefici de tot el país. Es tracta per tant també de buscar l’equilibri. Ordino té l’estació que aporta molts diners al PIB, però també a altres parròquies passa el mateix, Canillo té també l’esquí, Escaldes té Caldea, Sant Julià, Naturlandia… hem de veure d’equilibrar-ho tot perquè al final parlem d’un model de país.
