El Periòdic d'Andorra

JOSEP MAS

PROFESSOR I TERAPEUTA EMOCIONAL

L’andorranisme de pota negra no m’agrada

Josep Mas Magalló té 48 anys i està solter però amb parella. Va nèixer a Escaldes-Engordany i va estudiar tècnic especialista administratiu a la Seu d’Urgell i Magisteri a la Universitat de LLeida. Sempre ha viscut  a Andorra. Actualment és president de l’associació protectora d’animals Laika.
 
–Quina és la seva afició preferida?
–Qualsevol cosa que em faci riure una mica, i que no permeti agafar-me la vida tan seriosament.
 
–Què li agrada més d’Andorra?
– Els seus rierols, els seus llacs, mirar els cims de les muntanyes, veure que encara queda alguna vall verge sense explotar, i mirar el cel blau de la meva estimada Andorra en un dia serè.
 
–I el què menys?
– El trànsit, la mança de comunió amb la natura, la poca solidaritat, el racisme i que alguns encara creguin en  l’ Andorranisme de pota negra…,
 
–Quin és el seu racó preferit del país?
– Certs llocs del casc antic d’Ordino, i sobretot Coll Jovell quan ja albires tota la vall del Madriu. Ahhh !!, i per misteriós el Roc de les bruixes ( allà es mouen energies que no puc explicar ).
 
–Acostuma a reciclar?
– Per suposat, encara que no reciclo tots els residus que genero. 
 
–Està d’acord amb pagar l’IRPF?
– No m’agradarà pagar-lo, però com no tinc més remei de què serveix queixar-nos d’ara  endavant , això sí, com el frau fiscal sigui una pràctica generalitzada en el nostre país, em farè objector de consciència sobre el tema següent: Com es sent un de beneit quan uns paguen i els altres no perquè es creuen més espavilats que la resta.
 
–Algun cop ha pensat en marxar a treballar a l’estranger?
– Quan era jove vaig pensar marxar uns mesos a un racó perdut del món on hi hagués pobresa i així salvar vides, cuidar dels altres i creure que seria millor persona, potser hagués sigut així…, o potser no…, el fet de creure que podem salvar a algú ens col.loca un esglaó per sobre d’aquesta persona, i em pregunto si això és la veritable caritat. 
 
–Li satisfà el model sanitari?
– Espero que quan estigui malalt em cuidin bé…., per altra banda no és del tot just segons la meva visió del que hauria de ser una atenció sanitària universal per a tothom, independentment dels seu poder econòmic .
 
–Comprar a Andorra és barat?
– Segons el que vulguis comprar i la teva capacitat adquisitiva a l’hora de comprar.
 
–L’ interessa la política?
– M’interessa les accions que es prenen en nom de la política, i que condicionen les nostres vides, i per tant alguna cosa hem de dir si considerem que són poc justes, poc solidaries, poc sostenibles, poc equitatives…, i no sé quantes coses més, i  que no tindrien res a veure amb una política del poble i per al poble.
 
–Se sent inquiet sense el mòbil?
– Maleïda esclavitud dels servilisme tecnològic, però alhora quina bendició de l’era de la comunicació sense límits.
 
–Quin és el programa de TV que més li agrada?
– M’agrada veure un Barça-Madrid i com cau un gol en l’últim segon a favor dels cules…, una pel.lícula que em tregui de la somnolència, un debat sobre la vida,  i si pot ser que sigui de gent intel.ligent, i en un moments donat un programa que no em faci pensar.
 
–Té por a la mort?
– Quina enganyifa la mort quan no has viscut segons el que et dictamina el teu cor, quina bendició la mort quan cada moment és una replica del moment viscut anteriorment, i no pensem més en la mort perquè em perdó uns segons valuosos de vida , i perquè ,a més a més, la mort vindrà un dia a saludar, i jo espero retre-la el saludo com ella es mereix.  
 
–Creu que desprès hi ha alguna cosa?– Creure o no creure és el mateix perquè és una acció de la ment, i si hi ha alguna cosa està fora de l’abast de la ment, i sentir el buit del no res potser és l’acció més espiritual que un pot experimentar .
 
–Practica algun esport?
– Vaig practicar durant molts anys taekondo, ara mateix practico el no sentir-me gras per tots els mitjans possibles. 
 
–Intenta estalviar?
– No suporto l’idea d’estar en una situació  de molta precarietat econòmica i, per això, estalvio però tampoc  aspiro a ser un decrèpit avar que va morir amb els seu únic consol d’haver amuntegat una riquesa del tot inservible i fomentada en l’egoïsme més absolut. 
Comparteix
Notícies relacionades
Altres protagonistes
Defensor de l’afiliat de la CASS
Nutricionista dels Jocs dels Petits Estats 2025
Presidenta del grup parlamentari socialdemòcrata
Publicitat
Publicitat
Publicitat

SUBSCRIU-T'HI

De la redacció al teu dispositiu