Search
Close this search box.
El Periòdic d'Andorra

JOSEP MAS

PROFESSOR I TERAPEUTA EMOCIONAL

L’andorranisme de pota negra no m’agrada

Josep Mas Magalló té 48 anys i està solter però amb parella. Va nèixer a Escaldes-Engordany i va estudiar tècnic especialista administratiu a la Seu d’Urgell i Magisteri a la Universitat de LLeida. Sempre ha viscut  a Andorra. Actualment és president de l’associació protectora d’animals Laika.
 
–Quina és la seva afició preferida?
–Qualsevol cosa que em faci riure una mica, i que no permeti agafar-me la vida tan seriosament.
 
–Què li agrada més d’Andorra?
– Els seus rierols, els seus llacs, mirar els cims de les muntanyes, veure que encara queda alguna vall verge sense explotar, i mirar el cel blau de la meva estimada Andorra en un dia serè.
 
–I el què menys?
– El trànsit, la mança de comunió amb la natura, la poca solidaritat, el racisme i que alguns encara creguin en  l’ Andorranisme de pota negra…,
 
–Quin és el seu racó preferit del país?
– Certs llocs del casc antic d’Ordino, i sobretot Coll Jovell quan ja albires tota la vall del Madriu. Ahhh !!, i per misteriós el Roc de les bruixes ( allà es mouen energies que no puc explicar ).
 
–Acostuma a reciclar?
– Per suposat, encara que no reciclo tots els residus que genero. 
 
–Està d’acord amb pagar l’IRPF?
– No m’agradarà pagar-lo, però com no tinc més remei de què serveix queixar-nos d’ara  endavant , això sí, com el frau fiscal sigui una pràctica generalitzada en el nostre país, em farè objector de consciència sobre el tema següent: Com es sent un de beneit quan uns paguen i els altres no perquè es creuen més espavilats que la resta.
 
–Algun cop ha pensat en marxar a treballar a l’estranger?
– Quan era jove vaig pensar marxar uns mesos a un racó perdut del món on hi hagués pobresa i així salvar vides, cuidar dels altres i creure que seria millor persona, potser hagués sigut així…, o potser no…, el fet de creure que podem salvar a algú ens col.loca un esglaó per sobre d’aquesta persona, i em pregunto si això és la veritable caritat. 
 
–Li satisfà el model sanitari?
– Espero que quan estigui malalt em cuidin bé…., per altra banda no és del tot just segons la meva visió del que hauria de ser una atenció sanitària universal per a tothom, independentment dels seu poder econòmic .
 
–Comprar a Andorra és barat?
– Segons el que vulguis comprar i la teva capacitat adquisitiva a l’hora de comprar.
 
–L’ interessa la política?
– M’interessa les accions que es prenen en nom de la política, i que condicionen les nostres vides, i per tant alguna cosa hem de dir si considerem que són poc justes, poc solidaries, poc sostenibles, poc equitatives…, i no sé quantes coses més, i  que no tindrien res a veure amb una política del poble i per al poble.
 
–Se sent inquiet sense el mòbil?
– Maleïda esclavitud dels servilisme tecnològic, però alhora quina bendició de l’era de la comunicació sense límits.
 
–Quin és el programa de TV que més li agrada?
– M’agrada veure un Barça-Madrid i com cau un gol en l’últim segon a favor dels cules…, una pel.lícula que em tregui de la somnolència, un debat sobre la vida,  i si pot ser que sigui de gent intel.ligent, i en un moments donat un programa que no em faci pensar.
 
–Té por a la mort?
– Quina enganyifa la mort quan no has viscut segons el que et dictamina el teu cor, quina bendició la mort quan cada moment és una replica del moment viscut anteriorment, i no pensem més en la mort perquè em perdó uns segons valuosos de vida , i perquè ,a més a més, la mort vindrà un dia a saludar, i jo espero retre-la el saludo com ella es mereix.  
 
–Creu que desprès hi ha alguna cosa?– Creure o no creure és el mateix perquè és una acció de la ment, i si hi ha alguna cosa està fora de l’abast de la ment, i sentir el buit del no res potser és l’acció més espiritual que un pot experimentar .
 
–Practica algun esport?
– Vaig practicar durant molts anys taekondo, ara mateix practico el no sentir-me gras per tots els mitjans possibles. 
 
–Intenta estalviar?
– No suporto l’idea d’estar en una situació  de molta precarietat econòmica i, per això, estalvio però tampoc  aspiro a ser un decrèpit avar que va morir amb els seu únic consol d’haver amuntegat una riquesa del tot inservible i fomentada en l’egoïsme més absolut. 
Comparteix
Notícies relacionades
Altres protagonistes
Decoradora
Cònsol major de la Massana
Conseller de la minoria de la Massana
Publicitat
Publicitat
Publicitat

SUBSCRIU-T'HI

De la redacció al teu dispositiu