Fa relativament en poc va entrar en vigor l'expedient judicial electrònic. Com valora aquests primers dies de funcionament?
Encara estem en una fase inicial i tothom s'està adaptant i prenent consciència que aquest sistema ja és una realitat: tant els operadors judicials com l'Administració de Justícia, els funcionaris i el mateix sistema. En general, el funcionament és correcte, tot i que hi ha petites incidències que es poden solucionar. Ara necessitem un període d'adaptació per veure si el sistema s'estabilitza, però, pels inputs que vaig rebent, sembla que està funcionant relativament bé.
Imagino que aquesta passa cap a la digitalització ha comportat algun tipus de desafiament, sobretot en la seva implementació.
I tant, però és que era un tema pendent. La llei es va aprovar fa anys, però la seva entrada en vigor es va posposar. Quan es va reprendre el projecte, ens vam adonar que no es dominava prou i es va demanar una pròrroga d’un any més. Finalment, el 3 de febrer ha entrat en vigor.
El sistema està digitalitzat, però no al 100%. Els assumptes nous es tramiten íntegrament en format digital, però, per disposició transitòria del legislador, els que ja estaven en curs en paper continuaran així fins a la seva finalització. Per exemple, si un procediment ha començat amb una demanda i arriba fins a la sentència en paper, es mantindrà en aquest format fins al final. Ara bé, si s'interposa un recurs d’apel·lació, aquest sí que ja es tramitarà en digital.
Per tant, no s’ha fet una transició immediata cap a la digitalització total, sinó que s’està implementant de manera progressiva. Això permet que tothom s’adapti gradualment i facilita la integració del nou sistema.
Fins a quin punt serà viable aquesta convivència entre ambdós sistemes, el convencional i el digital?
A mesura que avancem, tot acabarà sent digital, i és possible que fins i tot els mateixos operadors jurídics i professionals del sector acabin demanant que es faci el pas definitiu cap a la digitalització total.
Un cop t’introdueixes en aquest sistema, ja no té gaire sentit tornar enrere. De fet, conviuran dos sistemes fins que el tradicional esdevingui obsolet. Crec que advocats i operadors jurídics acabaran impulsant una modificació legal perquè, en un moment determinat, tot es gestioni exclusivament en format digital.
És cert que, al principi, hi havia certs temors, sobretot entre els advocats, que no tenien clar si aquest canvi funcionaria correctament. Quan s’implementa un nou sistema, sempre hi ha dubtes i resistències. Però un cop dins, es pot tenir una visió més àmplia i, si cal fer ajustos legislatius en el futur, serà possible.
Les resistències al canvi solen ser habituals.
És cert, sempre hi ha resistències quan es produeix un canvi. Un canvi d’aquestes característiques implica passar d’una manera de treballar a una altra totalment diferent, i això no sempre és fàcil. Les persones que porten molts anys treballant amb un sistema, especialment els professionals amb més experiència, poden trobar més dificultats per adaptar-se a aquesta nova dinàmica. És comprensible que algunes persones se sentin còmodes amb el mètode tradicional i els costi assumir una transformació tan gran.
Tanmateix, no hi ha marxa enrere. La societat i la manera com funcionem ens porten cap a la digitalització. Un exemple clar és el Codi del Procediment Civil: la seva entrada en vigor es va ajornar diverses vegades per por de les dificultats que comportaria la seva aplicació. Advocats, operadors jurídics i professionals de l’Administració de Justícia estaven preocupats perquè implicava un canvi profund en la seva manera de treballar. Però, un cop es va implementar, tothom va veure els seus avantatges i ara ningú el qüestiona.
Amb l’expedient judicial electrònic passarà el mateix. Al principi genera pors i dubtes, però amb el temps tothom s’hi adaptarà. L’objectiu final és millorar el funcionament de la justícia, i aquest canvi va en aquesta direcció.
A més d'eliminar possibles percepcions negatives de la ciutadania sobre el sistema judicial.
Exactament, aquest és un altre dels objectius principals. La digitalització permetrà agilitzar els procediments, fer-los més ràpids i eficients, la qual cosa beneficiarà directament el ciutadà. Tant si algú recorre a la justícia per pròpia voluntat com si s’hi veu obligat, l’important és que els seus drets es resolguin amb celeritat i garanties.
Aquest nou sistema facilitarà una tramitació més àgil i eficient, reduint la durada dels processos i aportant més seguretat jurídica. Això, alhora, contribuirà a millorar la imatge del sistema judicial, reforçant la confiança en la seva capacitat de resposta i en el servei que presta a la ciutadania.
Creu que la transparència i la comunicació de les resolucions poden ajudar a assolir aquest objectiu?
Hi ha dos factors importants a tenir en compte. Pel que fa a la transparència, des que conec aquest nou consell, he intentat fomentar-la dins dels límits que permet el món judicial. És evident que hi ha restriccions, especialment per la Llei de Protecció de Dades, que regula la difusió d’informació judicial. Això, juntament amb la Llei de Transparència, marca el marge d’actuació, però dins d’aquestes limitacions, treballem per afavorir la transparència.
Un sistema més transparent permet que la ciutadania entengui millor el funcionament de la justícia. Tradicionalment, el món judicial ha estat percebut com un àmbit tancat, allunyat de la societat. La nostra intenció és apropar-lo al ciutadà dins de les competències i facultats que tenim.
Per això, hem anonimitzat 15.000 sentències del Tribunal Superior en un nou format, que facilitarà la consulta de jurisprudència. Aquest any, a més, preveiem treure a concurs un cercador de jurisprudència basat en intel·ligència artificial. Aquesta eina permetrà als operadors judicials, advocats, magistrats, fiscals i altres professionals accedir a la informació de manera ràpida i senzilla, reforçant la transparència del sistema.
A més, treballem perquè les notificacions de sentències i altres resolucions siguin comunicades amb claredat. En aquest sentit, els mitjans de comunicació tenen un paper fonamental, ja que són el pont entre el sistema judicial i la ciutadania. La seva tasca és essencial per transmetre a la societat la feina que estem fent i garantir una justícia més accessible i comprensible per a tothom.
Parlant dels mitjans de comunicació, la seva implicació en la justícia té un vessant positiu, però també pot portar a judicis de valor sobre casos concrets.
Crec que és important diferenciar entre casos mediàtics i transparència institucional. Hi ha casos que generen un gran interès públic i reben una cobertura especial per part dels mitjans, i això pot influir en la percepció ciutadana.
Quan parlo de transparència, em refereixo a facilitar que la ciutadania entengui el funcionament de la justícia, fent-la més accessible i menys hermètica. No obstant això, hi ha límits legals clars que hem de respectar, especialment pel que fa a la protecció de dades i la confidencialitat dels processos. Hi ha informació que no es pot fer pública, i en aquests casos, les parts implicades són les úniques responsables de decidir què volen comunicar.
Dins del marc legal que ens permet la llei, treballem per ser transparents perquè crec que és el que correspon fer. La justícia ha d’estar oberta a la societat, però sempre garantint el respecte als drets fonamentals i als processos judicials en curs.
Dins del sistema judicial, com es gestiona el possible conflicte d'interessos que pot sorgir, ja sigui en l'àmbit polític, econòmic o institucional?
Crec que no es pot parlar pròpiament d’un conflicte d’interessos. Des del sistema judicial, i concretament des del Consell Superior de la Justícia, la nostra tasca és garantir el correcte funcionament de la justícia, assegurant un marc competencial clar i ben definit. Això és fonamental per evitar qualsevol mena de conflicte.
Els problemes solen sorgir quan les competències no estan ben delimitades. Per això, treballem perquè cada institució tingui clar el seu àmbit d’actuació, no només en la relació entre el Consell Superior de la Justícia, el Ministeri de Justícia i el Govern, sinó també amb la resta d'institucions del país. És essencial que la ciutadania entengui aquest equilibri i el paper que juga cada òrgan dins del sistema judicial per garantir-ne la independència i la transparència.
Com valora la relació actual entre el sistema judicial i institucions com el Govern i el Consell General, especialment pel que fa a la implementació de reformes?
Crec que hi ha una molt bona sintonia. Mantenim una comunicació constant amb les institucions per explicar-los quins són els nostres objectius i quines reformes considerem necessàries per millorar la justícia. Els hem fet arribar la importància d’actualitzar certes competències i ens han manifestat la seva predisposició a treballar en aquesta línia.
Tot i que el Consell Superior de la Justícia no pot promoure lleis ni proposicions legislatives, sí que pot fer propostes de modificació. La llei ens permet emetre informes i, en aquest sentit, estem treballant en diverses modificacions legislatives. Algunes de les reformes prioritàries passen per actualitzar tant la Llei Qualificada de la Justícia com la Llei Transitòria de Procediments Judicials, així com la Llei de Funció Pública de l’Administració de Justícia.
Aquest últim punt és especialment rellevant, ja que la llei actual data de 2004 i ha quedat obsoleta, generant conflictes i problemes d’interpretació en el dia a dia. Actualment, la normativa de funció pública de l’Administració de Justícia està integrada dins de la llei general de funció pública, i això provoca disfuncions i dificultats en la seva aplicació.
Proposem separar-les en dues lleis diferenciades: una específica per a la funció pública del Consell Superior de la Justícia i una altra per a l’Administració de Justícia. Això evitaria els conflictes interpretatius actuals i facilitaria la gestió dels recursos humans dins del sistema judicial. La justícia ha evolucionat molt en els darrers anys, però aquesta normativa s’ha quedat enrere i és necessari adaptar-la a la realitat actual.
No podem acabar sense parlar de les seves prioritats per als pròxims anys.
Les nostres prioritats des del Consell Superior de la Justícia es poden resumir en dues grans línies: ordenar estructuralment i organitzativament la justícia.
D’una banda, volem clarificar les funcions i competències de cada òrgan, tant del Consell Superior de la Justícia com de l’Administració de Justícia, per garantir un funcionament més eficient i coordinat. D’altra banda, cal estructurar millor el sistema perquè sigui operatiu i respongui adequadament a les necessitats actuals.
També és fonamental treballar en l'àmbit personal i professional dels qui formen part del sistema judicial. És important motivar els professionals, fer-los veure que tenen un recorregut i possibilitats de desenvolupament dins de la seva carrera.
A més, volem consolidar el Consell com una institució que actua amb coherència i raonabilitat, escoltant les preocupacions del cos judicial i mantenint un diàleg constant amb els seus membres. Això ens permet adaptar-nos millor a les necessitats del sector i implementar reformes que siguin realment útils per millorar la justícia.
