Després d’una vida dedicada a la seva professió com a pèrit industrial en el sector de la construcció, quan es va jubilar Josep M. Martin va poder recuperar de manera progressiva la seva passió per la pintura i l’escultura. De jove havia fet algun curs a la seva Barcelona natal, però la dinàmica professional li va impedir dedicar-li el temps que volia, tot i que ara no hi ha qui l’aturi. Com a membre de La Xarranca, i gràcies al seu suport, ha participat en diverses activitats, a més de dicidir-se a exposar la seva obra en solitari. De fet, la seva primera col·lecció individual, Sota la palmera, es pot veure al vestíbul de l’Illa Carlemany des del 4 fins al 17 de març.
–Què podem veure a Sota la palmera?
–A partir d’una obra que vaig crear per l’Andart de l’any passat a Engolasters amb esquís, va sorgir la idea de fer una palmera amb aquests esquís recuperats, una composició molt vistosa no només per la mida, sinó també per la forma, i que és l’aixopluc de totes les meves pintures a l’exposició, 14 quadres abstractes pintats en diverses èpoques. A més, a l’espai també hi ha un palet aviari, on entre pintura i forma se suggereix el vol de les aus migratòries.
–Quin seria el fil conductor de la col·lecció?
–Els meus sentiments, ja siguin de dolor o alegria. Els quadres els creo a partir d’un estat d’ànim concret, i de la meva necessitat d’expressar-los mitjançant els colors, la textura i els volums. També amb l’objectiu de cridar l’atenció dels possibles espectadors. M’apassiona veure com la gent s’atura i dedica uns minuts a contemplar el meu treball, i del qual extreuen significats diferents al meu.
–Per què ha triat l’estil abstracte?
–Perquè l’expressió real ja hi és, no fa falta reproduir-la; jo no pintaré un cel, un arbre, un riu o les muntanyes. La meva és una obra lliure perquè qualsevol persona, en veure-la interpreti el que vulgui. La pintura m’ha donat una llibertat de creació com pot donar escriure o fer música. Quan entres en un cànon tothom fa les mateixes presentacions i acabes fent un copiar i enganxar, que és el mal de la humanitat.
–Quins pintors li agraden a vostè?
–La meva gran admiració és per Joan Miró, i després diria Kandinsky Klimt o Matisse.
–També es pot veure obra seva en altres espais?
–Sí, des del 2020 he exposat tant pintura com escultura en projectes col·lectius d’Escaldes-Engordany, Andorra la Vella i Sant Julià de Lòria. Actualment, al CAEE, dins de l’exposició col·lectiva 22×22 La magnitud del petit format, es poden veure tres escultures meves fetes en fusta d’estil mironià.
–Quins altres projectes té entre mans?
–Estic treballant en una sèrie de tòtems de fusta, que espero poder exposar, perquè a Andorra és molt difícil. I amb La Xarranca estic preparant una altra exposició col·lectiva dedicada al Sergi Mas que es podrà veure a l’Espai Caldes (antic Artalroc).
