- El dibuixant barceloní, ahir a Les Fontetes, amb una portada del TBO. Foto: ÀLEX LARA
–¿Com li hem de dir: patufet, tebeo, historieta o còmic?
–Depèn de l’època: el Patufet va ser primer; va arribar a conviure amb el TBO, que el va succeir; i el còmic és tota una altra cosa. Una altra cultura.
–¿És veritat el que diuen, que vostè va inventar l’humor blanc?
–No li sabria dir; però el meu estil el vaig mamar al TBO: línia clara i senzilla que només persegueix un objectiu: que el lector somrigui.
–L’humor negre, ni en pintura.
–A mi no em fa riure. I no m’agraden les coses mòrbides i malicioses.
–¿Quin membre de la Familia Ulises recorda amb més carinyo?
–Doña Filomena, l’àvia: tenia la seva gràcia, amb aquella manera seva de parlar.
–Ja no se’n veuen, de Filomenes, pel carrer.
–La societat ha evolucionat, però pensi que fins i tot als anys 50 els Ulises ja eren una mica tronats. Fora d’època.
–Vostè que els coneixia bé: ¿a quin barri de Barcelona vivien?
–No ens ho havíem plantejat mai; però jo els faig de Gràcia, un barri més aviat menestral. No me’ls imagino a l’Eixample.
–I don Ulises, ¿com es guanyava les garrofes?
–Era oficinista. Però mai de la vida empleat de banca. Això ho sabria, perquè jo sí que vaig treballar en un banc.
–La Lolín, ¿es va acabar casant?
–Li he perdut la pista, però diria que es va quedar soltera. Don Paco era bon partit, però massa gran i ridícul. No podia acabar bé de cap manera.
–Si li posen al davant un xec en blanc, ¿tornaria a dibuixar La familia Ulises?
–Sí, però no tindria sortida. És un altre món, una altra cultura. Massa innocent per als nens d’avui.
–¿Alguna topada amb la censura?
–Amb la Familia Ulises, no. Però en certa ocasió em van retirar una pàgina del TBO que criticava l’amiguisme, omnipresent durant el franquisme: un home que dedicava el dia de festa a fer encàrrecs, i per tot li demanaven el que se’n deia una influència per agilitzar els tràmits.
–El clàssic enxufe.
–Això. El pobre home arriba a casa desesperat, repetint com un boig: «Una influència, una influència…» La seva senyora truca al metge, que el visita i diu: «Aquest home està molt malament. L’haurem d’ingressar al psiquiàtric. Però necessitarà… una influència». No va colar.
–A casa seva, ¿es llegia, el TBO?
–Els meus fills, sí: en ocasions quan tenia un dubte els l’explicava, a veure si funcionava. Si reien, valia; si no reien, fora. Els néts, en canvi, mai no s’han mirat la col·lecció sencera que tinc a la biblioteca.
–S’acaba el món i té l’oportunitat de salvar un personatge: ¿quin?
–La familia Ulises i Mortadelo, per populars. I de quan jo era petit, Tarzán i Flash Gordon.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
