Josep Lluís Fontanals, Sep per a familiars i coneguts, és un barceloní que porta gairebé 20 anys a Andorra i dos al sector taxista, en què va entrar després de l’esclat de la Covid-19.
–El taxista neix o es fa?
–Jo només porto un parell d’anys, així que en el meu cas es fa, i de moment m’està agradant molt.
–Abans a què es dedicava?
–Des que vaig arribar al Principat sempre vaig treballar en seguretat, fins fa aproximadament cinc anys. Al final, és un ofici en què treballes matins, tardes i nits, i no pots agafar bé el son i tampoc t’ho pots compaginar del tot bé amb la família. Vaig deixar la feina i vaig començar com a repartidor. Arran d’això em va començar a agradar aquest ofici de la distribució, i vaig veure que per anar a més necessitava diferents carnets de conduir, i me’n vaig anar traient. A tot això, tinc un problema a l’esquena i vaig començar a buscar un treball més tranquil, en el qual no haugés de carregar grans quantitats de pes. En aquell moment, a més, va ser l’època de la Covid-19, quan el Govern va convocar proves per a aspirar a conductor de taxi, i m’ho vaig treure amb la idea de treballar unes hores amb un company, però aquí continuo (riu), i espero que per molt temps més.
–Com valora la situació dels taxistes al país?
–És cert que últimament hi ha molta competència: bus a la demanda, CityXerpa, VTC, BlaBlaCar, hotels i, fa poc, serveis en un restaurant après-ski. Però crec que si tens un bon tracte amb el client, repetirà.
–Llavors, li queda futur al sector?
–Crec que és just, i cal treballar-lo, però de moment es pot treballar bé.
–Tal com ha parlat del tracte amb el client, els taxistes fan una mica la funció de psicòlegs, cert?
–De vegades bastant, sí. Els clients et van explicant coses i també has d’empatitzar amb ells, i després et van agafant a poc a poc una mica més de confiança.
–Imagino que és gratificant per a un mateix.
–Jo em sento molt bé.
–Considera que pot arribar a ser estressant ser taxista?
–Depèn de la manera com s’ho prengui cadascú. En el meu cas, per exemple, no m’estresso, perquè al final tot suma.
–Com es desconnecta d’aquesta feina? S’hi suma també les revisions, manteniments, entre totes les altres coses.
–És veritat que és bastant complicat i sovint costa una mica, imagino que tots els oficis tenen els seus punts a favor i en contra. A títol personal, per desconnectar, apago directament el mòbil.
–Què és el que més el satisfà de la seva feina?
–Que el client quedi satisfet amb el servei, i que també se senti acompanyat durant el trajecte, sigui llarg o curt.
