- El professor Girbal, un bon company per sotir a caçar bolets. Foto: EL PERIÒDIC
MICÒLEG. Impartirà la conferència inagural del curs “Els bolets d’Andorra”, que tindrà lloc entre el 12 i el 14 d’octubre a l’hotel Bringué del Serrat.
–Un micòleg, ¿no s’hauria d’ocupar dels micos, i no dels bolets?
–Micologia ve del grec: és la ciència (logos) que estudia els fongs (mico).
–Queda clar. Segons el Cenma, a Andorra hi ha 745 espècies de bolets. ¿Quants són comestibles?
–Una vintena, com a molt.
–I al món, ¿quantes n’hi ha?
–De fongs, que poden ser microscòpics, més de milió i mig. ¡I no en coneixem més que el 10% dels que existeixen! De bolets, entre 15.000 i 20.000.
–¿Quins són els més abundants, entre els comestibles?
–A la tardor, el cep, el rossinyol, el fredolic, el rovelló o pinatell… I a la primavera, les múrgoles, el moixernó, les carreretes…
–¿Algun d’al·lucinogen, per aquí?
–I tant: l’amanita muscaria o matamosques, un dels més abundants.
–¿Com el distingeixo?
–Fàcil: és vermell amb taques blanques, el típic bolet dels contes.
–¿L’ha tastat mai, vostè?
–¡No! S’ha d’anar amb molt de compte perquè a més d’al·lucinògens són tòxics, i pots acabar a l’hospital.
–¿I de verinosos, que en tenim?
–Tres: l’amanita phallloide, o farinera borda. Fins fa poc no se’n tenia constància que proliferés a Andorra.
–¡¿Ara, sí?! Glups.
–Se n’ha trobat a Sispony. El segon: el cortinarius orellanus, més rar; i per acabar, la galerina marginata, que prolifera en soques de pi.
–Perdem el món de vista pel rovelló, com si no hi hagués res més.
–I és llàstima, perquè tenim bolets exquisits com ara el fredolic, la cualbra i sobretot –parlo per mi– el rossinyol, relativament abundant, carnós, amb una fragància molt agradable…
–¿Quin és el preu màxim que pagaria per un quilo de rovellons?
–El bolet és un capritx. I n’hi ha que paguen milers d’euros per una tòfona. A partir de 20 euros, jo m’estaria molt de comprar segons què.
–¿El seu bolet preferit?
–Sóc poc menjador de bolets, però posats s a triar, unes carreretes, per fer un bon fricandó.
–A veure: ¿es cullen o es cacen?
–Depèn: a Girona els cacem. Com els cargols i els espàrrecs.
–Micologia popular: això que si poses a l’olla una moneda i renegreix, és que no es pot menjar…
–No us refieu mai, però mai, d’aquests remeis de l’avia: ni cullera, ni moneda, ni all. Mengeu només el bolet que coneixeu. Confondre un bolet et pot portar a l’altre barri.
–Si es produeix el miracle i trobo una colònia de rovellons, ¿els arrenco per l’arrel, o els tallo per la tija?
–La meva recomanació és agafar-lo sempre sencer. Si el talles pots perdre elements que et serveixin per identificar-lo. Però, ¡ep!, arrencar-lo no vol dir endur-te’n un pam de terra.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
