Escriure ha estat una constant en la vida de Josep Dallerès, tant quan era docent com quan va ocupar diferents càrrecs públics (va ser ministre d’Educació, Cultura i Joventut), fet que li ha permès consolidar el seu propi món poètic, un camí que va començar l’any 1974 quan va publicar el seu primer poemari, 33 poemes, amb pròleg de Miquel Martí i Pol i que al llarg dels anys va completar amb sis reculls més. L’últim, Pell, tot és pell (Anem editors, 2022), una selecció de prop de 100 poemes on reflexiona sobre tot allò que ens passa i el pòsit que ens deixa a la pell, el presentarà aquesta tarda a la Sala de Festes del Complex Esportiu i Sociocultural d’Encamp, en un acte on l’Esbart Sant Romà reinterpretarà Arbre, un dels seus poemes musicats.
–El títol del poemari és una declaració de principis, però en quina dimensió?
–En el sentit que si els humans ens mirem la nostra pell, trobarem que hi ha de tot, parts més sensibles, d’altres que no ho són tant, parts que estan amagades…, i una mica és això, un recull de tot el que sentim. Hi ha la part íntima, la part compromesa, hi ha la part humorística i la part reflexiva. És a dir, la pell com a receptora de tot el que li passa i sent una persona.
–Aquest poemari el va escriure l’any passat. Quin paper ha jugat la pandèmia?
–No s’hi troba de manera expressa, a excepció d’un poema on es parla de pandèmia però sense cap referència a la que hem patit. Tanmateix, segur que l’ambient que hem tingut durant aquests dos últims anys hi és, de la mateixa manera que fets que van tenir lloc en aquest període em van portar a escriure alguns poemes. Jo diria que les pandèmies els poetes les captem fins i tot quan la resta del món no se n’adona que hi són.
–Ara que ja porta set poemaris, diria que hi ha un fil conductor que els enllaça?
–Aquest poemari és una mica diferent als altres, tret del primer, que va ser una mica semblant. En el sentit que per escriure els altres poemaris vaig partir d’una idea inicial i ara no ha estat en absolut així. En aquest cas, es tracta d’una selecció de prop d’un centenar de poemes que em va ajudar a fer Dúnia Ambatlle d’entre uns 600 que vaig escriure entre gener i agost del 2021.
–Quins diria que són els temes recurrents a la seva poesia?
–Hi ha un element recurrent que és el deure de memòria; ser conscients i tenir memòria dels fets passats per no tornar a cometre els mateixos errors. Tinc clar que no en sabem, però precisament per això val la pena recordar-ho. Un altre element és el fet social, la justícia social també surt; un altre seria la necessitat d’estimar com a motor de la humanitat.
–Vostè que escriu cada dia suposo que ja estarà perfilant algun altre projecte.
–Tinc una novel·la pràcticament acabada. De fet, ara està reposant i suposo que a l’estiu m’hi tornaré a posar. No vull avançar res però diré que la pandèmia hi té a veure, però no aquesta.
