Com va començar la seva passió pel món del motor?
La meva passió ve des de la infantesa, però es va intensificar especialment l’any 1993, quan vaig construir i gestionar un circuit de kàrting anomenat Pla de Sant Tirs. En aquest circuit organitzàvem Campionats d’Espanya de motos i karts, als quals assistia un jove Marc Márquez, que amb només cinc o sis anys guanyava cada any.
A més, en col·laboració amb el Govern d’Andorra, els comuns i l’Automòbil Club, muntàvem curses urbanes al centre d’Andorra, concretament al Parc Central.
L’any 2001 vaig vendre el circuit i vaig començar a organitzar les trobades de motos, i dos o tres anys després vaig crear les de Ferraris i Porsches. A més, durant cinc anys també vaig organitzar concentracions de Minis.
Quin és l’objectiu d’aquest esdeveniment tan emblemàtic per a Andorra? Es tracta de promocionar els cotxes o de compartir emocions?
És una afició per a les persones que estimen el món del motor. Ens reunim i organitzem moltes sortides al llarg de l’any; per exemple, recentment vam fer una trobada a Puigcerdà amb 23 Porsches per dinar plegats.
Hi haurà algun concurs, com ara el conductor més extravagant o el cotxe més original?
El dissabte 27 de setembre farem una ruta que inclourà una visita al Museu de l’Automòbil d’Andorra, una ascensió a Arcalís i diversos trams pels indrets més emblemàtics del país. Per concloure la jornada, hi haurà un concurs de preguntes: el participant que respongui correctament guanyarà un viatge pagat a un destí molt atractiu… però encara guardem la intriga!
A la nit, anirem a sopar al casino. El diumenge 28 de setembre al matí, com fem sempre en aquestes trobades, comptarem amb l’acompanyament de la policia al davant i al darrere per fer una volta per totes les parròquies, i acabarem amb un dinar a Ordino.
Pel que fa als premis, n’hi haurà molts: regals, sortejos de viatges, nits d’hotel i moltes sorpreses més.
De quins països són els participants inscrits?
La majoria dels participants provenen d’Espanya i França, tot i que també hi ha una petita representació d’andorrans.
Tots els participants són propietaris dels cotxes?
No conec ningú que llogui un vehicle per assistir a aquestes trobades: tots els participants són propietaris dels seus autèntics cotxes. Tot i això, si algú preferís llogar-ne un, seria benvingut.
Personalment, considero que un Porsche hauria de ser un vehicle propi. Els programes que organitzo estan pensats per a entusiastes de Porsche, especialment dels models clàssics i esportius. Els vehicles moderns, com els Cayenne o Macan, no poden participar, ja que per a mi no representen l’essència de la marca.
El Club té alguna relació oficial amb la marca Porsche?
Sí, des de fa 20 anys disposem d’un contracte oficial amb la marca. Cada tres anys, la fàbrica ens convida a visitar les seves instal·lacions, ja sigui la de Stuttgart o la de Leipzig, que són les dues seus principals.
Vostè és un gran col·leccionista. Ens podria dir quants cotxes té i quin considera el més exòtic o el més potent?
Els gustos són molt personals, però per a mi un dels cotxes més especials que tinc és un Lamborghini Aventador. Pel que fa a potència, el més impressionant és el Ferrari SF90, amb 1.000 cavalls, una autèntica màquina! I pel que fa als Porsches, en tinc vuit, i si tot va bé, aviat podria incorporar-ne un de nou a la col·lecció.
Quines sensacions té quan veu tants cotxes de luxe, potents i moderns?
És una experiència increïble, una combinació d’admiració i passió. Per a mi és un autèntic plaer. És com si veiessis cinquanta icones de bellesa femenina juntes; una sensació realment impactant!
Quins són els dos adjectius que caracteritzen un Porsche per a vostè?
Ràpid i segur. També és sinònim de fiabilitat, un valor molt important per a mi.
Li agradaria fer alguna ruta o viatge que encara no ha fet amb un Porsche? En quins llocs?
Fa tres anys vaig fer la mítica Ruta 66 als Estats Units, una experiència inoblidable. A més, cada any anem a Mònaco per viure el Gran Premi de Fórmula 1. Tot i això, hi ha moltes altres rutes que m’agradaria explorar. Una carretera que sempre recomano és el Passo dello Stelvio, a Itàlia, una autèntica meravella per als amants de la conducció.
