Enginyer informàtic i llicenciat en Publicitat i Relacions Públiques, ha decidit aventurar-se en un projecte innovador i únic, la cervesa Dama Blanca. I és que juntament amb la seva dona, Tina Mirpuri, són els creadors de la marca i els elaboradors d’aquesta espumosa fabricada amb cinc tipus diferents de malta. Bellosta destaca, a més, que la cervesa disposa d’una pinzellada de mel de les altes muntanyes andorranes. Doncs tot i que fa poc més d’un mes que Dama Blanca està en circulació, els seus autors tenen clar que la marca vol potenciar els valors, les persones i els ingredients del país. I tot i que la cervesa no està feta a Andorra i l’empresa està a Tarragona, aquesta està creada amb projecció internacional i pretén ser un aparador del país de portes cap a fora.
–Com definiria la Dama Blanca?
–Una cervesa 100% artesanal, pensada per a un públic una mica més alt de gamma, i sobretot a nivell de restauració i de lleure.
–Perquè aquest nom?
–El nom de Dama Blanca ve primer perquè és una llegenda de Sant Julià, i això fa una mica referència a les arrels del meu pare, a part que és un nom molt emblemàtic, i sobretot també perquè fa referència a la neu, un tret molt característic d’Andorra. Per això l’ampolla és blanca també.
–On es pot trobar la cervesa?
–Principalment a Andorra, perquè és una empresa de recent creació, té menys d’un any, i per una qüestió de proximitat vam voler comerciar-la sobretot a Andorra, tot i que també tenim clients de Puigcerdà, Llívia, Caleia, Tarragona i Barcelona.
–Quin format té la seva empresa?
–Visiblement som dos socis, la Tina Mirpuri i jo, però també tenim gent que ens recolza al darrere. Podríem dir que és com una empresa familiar enfocada a una empresa de nova creació, amb una visió molt més internacional que local.
–Té confiança en el futur?
–És complicat, perquè cada vegada som més habitants, la gent té més idees i ganes de fer coses, en contrapartida cada vegada hi ha més complicacions, menys recursos, però tinc confiança en que la cosa anirà bé.
–L’empresari neix o es fa?
–Una mica de les dues coses, has de tenir el ‘cuquet’, un empresari no es fa del dia a l’endemà, un empresari és algú que té neguits, potser no sap donar el nom, no sap que és un empresari, però sempre vol fer coses. Un empresari pot ser algú que crea moltes coses diferents, potser sense ànim de lucre. Però és veritat que això també s’aprèn, perquè ningú neix ensenyat, i com a tal, un empresari ha de saber en quin món està i a quina lliga juga.
–Abans de ser empresari, quines feines va fer?
–De fet no he deixat l’empresa en la que estic, jo sóc assalariat en una empresa de ‘software’ i de moment espero que així sigui durant molt de temps, perquè Dama Blanca és un somni que s’està fent realitat poc a poc però per ara no ens dóna per viure.
–Quin consell donaria a un jove emprenedor?
–Que lluiti molt i que es deixi d’històries, ultimament estem molt sotmesos a l’emprenedoria americana, els casos d’èxits americans en que tot és massa ràpid, on algú a qui ningú coneix, en un no res arriba a guanyar 30 milions de dòlars… I això no és cert. S’ha de deixar de romanços, de si m’ajuden o no. Ha de pensar en el lloc on està, que pot fer per ell i el seu entorn, a partir d’aquí tot anirà a més.
–Compagina la feina amb alguna afició?
–Amb l’esport d’estiu i hivern, sóc corredor de curses de muntanya, m’agrada tot el que em permeti gaudir de la natura, i també del mar.
–Un petit plaer diari?
–Sentar-me a la terrassa, veure el temps passar i adonar-me que Dama Blanca és una realitat.
