Josep Anton Marquilló forma part de la Confraria d’Escudellaires d’Andorra la Vella des de fa uns 22 anys, i com en cada edició, ha participat amb ànims i entusiasme en l’elaboració de l’escudella d’aquest any.
–D’on sorgeix la Confraria d’Escudellaires d’Andorra la Vella?
–Va néixer fa 47 anys a l’avinguda Meritxell i va sorgir com una festa feta pels Antonis de la parròquia. Primer, la celebració es feia a l’avinguda Meritxell, però després es va anar traslladant. Es va fer a la plaça Rebés, després a la plaça del Poble i després a la plaça Guillemó, on es fa també actualment. Aquest és el recorregut que ha anat fent l’escudellada.
–Quants membres participen actualment en la confraria?
–Més o menys arribem a un centenar, entre nens i família. Hi ha membres d’Andorra la Vella i també de Sant Pol de Mar.
–Només participen en l’escudellada d’Andorra la Vella?
–Sí, normalment nosaltres només solem fem l’escudella a aquí, a Andorra la Vella.
–Quan es comença a preparar l’escudella?
–Per encarregar el menjar i tot el necessari per dur a terme l’escudella fem les comandes abans, amb temps suficient. A més, el dia abans de fer l’escudella ja tallem les verdures i ho preparem tot per poder tenir l’escudella a punt pel migdia.
–Com s’arriba a l’elaboració final de l’escudella?
–Primer fem una reunió, on ens posem d’acord i establim l’hora d’inici, quan posarem les verdures o l’hora que començarem a coure la carn. Així, els homes comencem a encendre el foc i posem l’aigua a les olles perquè es vagi escalfant ja des de les cinc del matí, i les dones venen més tard, cap a les deu per posar ja les verdures.
To i això, cap a les set del matí posem els ossos i la carn, ho deixem coure i quan està llest traiem la carn i posem les verdures. Després, al cap d’una hora i mitja, més o menys, fem coure les botifarres blanques i negres. Ja més tard, cap a les dotze casi una posem les patates, l’arròs, els cigrons, les mongetes i els cigrons.
–Com va ser l’ambient de la darrera escudellada?
–La veritat és que va haver-hi molt bon ambient, va fer un temps molt maco, ens va acompanyar el sol durant tot el dia, i sort, perquè estàvem una mica neguitosos perquè pogués ploure. A més, va venir molta gent i es va acabar tot el que havíem preparat.
–Quantes racions es van repartir?
–Unes 4.500.
–Està en la mitja de cada any?
–Sí, es manté igual en els darrers anys, pot ser que amb alguna xifra més amunt o a baix, però es manté.
–La recepta també es manté?
–Sí, és la mateixa des dels inicis.
–Qui pot ser escudellaire?
–Tothom qui vulgui, jo animo a la gent que estigui interessada a venir, nosaltres acceptem a tothom, només han de venir a la confraria i contactar amb nosaltres.
–S’han de tenir moltes nocions de cuina per ser escudellaire?
–No, qualsevol que tingui ganes de fer-la pot participar. Nosaltres poc a poc ja els hi anem ensenyant si és necessari i aprenem uns dels altres, també és una ocasió per passar-ho bé.
