—El Junior Ballet de l’Òpera de París és una iniciativa recent. Amb quin esperit neix aquest projecte i què el diferencia d’altres companyies joves?
—El Junior Ballet neix amb una doble missió. La primera és servir de pont entre l’Escola de l’Òpera de París i la companyia, ajudant els joves ballarins a completar la seva formació. La segona és diversificar els perfils de ballarins que podran incorporar-se en el futur al Ballet de l’Òpera de París.
La idea és oferir-los la màxima experiència possible: que treballin amb coreògrafs contemporanis, aprenguin el nostre repertori clàssic i rebin una sèrie de classes que els permetin continuar el seu desenvolupament. Quan arriben al Junior Ballet són alumnes; després de 24 mesos, quan surten, són ballarins professionals.
—Què suposa per a ballarins d’entre 18 i 23 anys formar part d’una estructura vinculada a l’Òpera Nacional de París?
—Formar part d’una estructura vinculada a l’Òpera Nacional de París és una oportunitat molt important per a aquests joves. Els permet continuar la seva formació en un entorn d’alt nivell, adquirir experiència escènica i preparar-se per a la seva futura carrera professional dins del món de la dansa.
—El programa inclou peces com Allegro Brillante, Cantate 51, Requiem for a Rose i Mi favorita. Quin fil conductor té aquest repertori i què descobreix el públic assistent?
—El fil conductor de l’espectacle és la sabatilla de punta i, d’altra banda, el vocabulari acadèmic, així com la manera com els coreògrafs l’han utilitzat al llarg dels anys. El programa inclou peces clàssiques i neoclàssiques, fins a arribar a la d’Anabel López Ochoa que, tot i fer servir el vocabulari acadèmic, és una creació contemporània, una obra del nostre temps.
Crec que és un espectacle ple d’energia, amb una dinàmica molt atractiva, pensat per a tots els públics: tant per a aquells que ja coneixen el ballet com per als qui descobreixen per primera vegada un programa de dansa.
—El Junior Ballet combina patrimoni coreogràfic i creació contemporània. Com es treballa aquest equilibri entre tradició i innovació?
—La tradició i la innovació són, per a mi, dos elements fonamentals que han d’anar plegats pel que fa al Ballet de l’Òpera de París i, per tant, també al Junior Ballet. És una manera de nodrir el ballarí i de fer que la seva carrera sigui interessant, on cada experiència alimenti la següent i li permeti progressar.
Em sembla essencial respectar el nostre patrimoni i la nostra tradició i, al mateix temps, obrir espai a la creació i a noves propostes.
—El projecte aposta per la diversitat de perfils i per talents d’arreu del món. Com enriqueix això la companyia en l’àmbit artístic i humà?
—Tot i que l’Escola de l’Òpera de París continua sent la via més directa per incorporar-se a la companyia, és fonamental comptar amb perfils diversos que arribin tant al Junior Ballet com al Ballet de l’Òpera de París per enriquir artísticament la companyia.
És cert que aquests ballarins i ballarines han d’aprendre el nostre estil, però al mateix temps l’enriqueixen amb la seva pròpia cultura i amb tot allò que aporten des de la seva diversitat.
El que busquem és que, quan un coreògraf vingui a treballar amb nosaltres, pugui escollir entre ballarins molt diferents entre si i així desenvolupar plenament la seva creació. Per ai xò és important comptar amb artistes de ment oberta, que a més aportin perfils variats i complementaris.
—La programació ‘hors les murs’ ha portat la companyia a diverses ciutats europees. Quin paper té aquesta projecció internacional en la consolidació del grup?
—Les gires són molt importants perquè contribueixen a fer que els nostres ballarins es converteixin plenament en professionals. Els permeten viure experiències diverses i aprendre a adaptar-se ràpidament a cada escenari, a espais i dimensions diferents.
A més, les reaccions del públic varien molt, tant en l’àmbit nacional, a França, com a escala internacional. Tot plegat és molt positiu per a l’evolució dels ballarins: viatjar sovint enriqueix la seva experiència artística i reforça el seu creixement professional.
—El repertori de la gira inclou coreògrafs com George Balanchine, Maurice Béjart i José Martínez. Què representa per a joves ballarins interpretar obres d’aquest nivell?
—Balanchine i Béjart són dos grans coreògrafs del segle XX i el seu paper en la història de la dansa és fonamental. Per als joves ballarins d’avui, conèixer les seves obres és molt important, i representen un repte significatiu, ja que normalment aquests ballets estan pensats per a solistes o ballarins principals de les companyies.
La meva coreografia és una mica diferent, igual que la d’Anabelle López Ochoa, i en aquests casos l’essencial és que aprenguin com es treballa directament amb un coreògraf quan aquest és present als assajos. Tant Anabelle com jo adaptem les coreografies als ballarins, que han d’aportar molt de si mateixos. Això els fa créixer d’una manera diferent i complementa perfectament el treball tècnic i artístic que realitzen en aprendre les obres de Béjart o Balanchine.
—Quin missatge creu que pot transmetre avui el ballet clàssic a nous públics que potser no hi estan habituats?
—Crec que el ballet clàssic pot transmetre moltíssims missatges. En realitat, quan parlem de ballet clàssic ens referim al vocabulari acadèmic: una sèrie de passos codificats amb els quals es construeixen les coreografies.
El que realment es transmet és l’emoció, i això depèn de cada coreògraf, de la seva intenció i del que vulgui comunicar. En aquest espectacle hi ha peces abstractes i peces més serioses; i hi ha, per exemple, Mi favorita, una obra en què l’humor és molt present. És una manera de demostrar que també es pot gaudir i divertir-se veient un ballet clàssic. En definitiva, qualsevol emoció es pot expressar a través d’aquest llenguatge.
—Aquesta iniciativa compta amb el suport de mecenes com Chanel, Rolex i EY. Com contribueix aquest suport a fer més accessibles l’òpera i el ballet?
—El Junior Ballet es va poder posar en marxa gràcies al suport de mecenes, ja que el seu funcionament es basa completament en el mecenatge. Tots aquests mecenes ens permeten, a mi com a director, somiar, posar en marxa nous projectes i ens ajuden a anar molt més lluny acompanyant aquests joves: cuidant la seva formació i oferint-los l’experiència que necessiten per aconseguir un contracte a l’Òpera de París o a qualsevol de les grans companyies. El seu suport és realment essencial i absolutament necessari.
—En el marc del programa cultural que acull l’espectacle, quin impacte pot tenir la visita del Junior Ballet en la promoció de la dansa clàssica i en l’enriquiment de l’oferta cultural del territori?
—Espero que, gràcies a l’arribada del Junior Ballet a Andorra, hi hagi primer persones que mai hagin vist dansa i que tinguin ganes de tornar a gaudir de nous espectacles dins de la programació.
Per als joves ballarins, espero que els inspiri a continuar treballant i avançant en aquest art, que és tan exigent però també tan apassionant. I, per descomptat, desitjo que el públic s’ompli d’emoció i que tothom recordi amb afecte la visita del Ballet de l’Òpera de París a Andorra.