Després del gran èxit del còmic Història digital d’Andorra publicat l’any 2013, des d’Aloma Editors han decidit seguir la mateixa idea per crear ara una Història digital de Catalunya. L’encarregat de fer les il·lustracions, igual que en la primera publicació, ha sigut Jordi Planellas, oferint un recorregut ple d’humor i d’ironia per les principals fites històriques de Catalunya. El còmic estarà a la venda oficialment als quioscos catalans a partir del 17 d’abril, aprofitant la proximitat de la festivitat de Sant Jordi, tot i que la presentació serà el 13 d’abril a Barcelona.
La tirada inicial serà de 7.500 exemplars, i a Andorra arribaran al mes de maig, tot i que encara no hi ha data concreta per fer-ne la presentació. Planellas va confirmar també a EL PERIÒDIC que, un cop finalitzat el còmic que es presentarà properament, es començarà a treballar en la traducció d’Història digital d’Andorra a l’anglès i el castellà.
–D’on surt la idea de crear la Història digital de Catalunya?
–Va ser la mateixa editorial amb la que vam fer la Història digital d’Andorra els qui van tenir l’idea. Normalment es fa al revés, és a dir, són els autors els que tenen la idea i contactem amb l’editorial. Però en aquest cas, com que la d’Andorra va funcionar força bé, vam pensar de fer la de Catalunya. A més, és un període molt important, pot ser clau per la història de Catalunya, i vam pensar que era un bon moment per fer el còmic.
–L’auge de l’independentisme en els darrers anys ha sigut un motiu més, no?
–Sí! És, segurament, un dels moments més importants per Catalunya i contribuir en aquest fet també ens feia il·lusió.
–Vas trobar algun inconvenient quan t’ho van proposar?
–No, cap ni un. Tot i que havia dit que em feia una mica de cosa això de tornar a fer el guió, però no. Em va fer molta il·lusió perquè era una cosa que tenia moltes ganes de fer.
–On comença aquesta història?
–Una mica com la Història digital d’Andorra. És a dir, des del Big Bang fins a l’actualitat. Intentem explicar una mica també la prehistòria, els ibers… i fins ara.
–Amb 64 pàgines ha de ser complicat resumir tants anys!
–Sí. Hi ha els trets més importants, és clar. No ho hem pogut posar tot perquè hagués sigut molt feixuc, però els trets més importants hi són tots i és un resum bastant exhaustiu de la història. Òbviament hem hagut de deixar moltes coses fora.
–Consideres que hi ha algun fet rellevant que no hagi entrat?
–No, fets rellevants hi són tots. Clar que sempre hi ha matisos, en cada història, però els fets hi són tots.
–Quin és el procés de creació que requereix un còmic històric com aquest?
–En un principi l’Albert Villaró, que també és de d’Aloma Editors i és historiador, em va donar les pautes, els fets que s’havien d’explicar… El que seria l’esquelet o la bíblia del projecte. A partir d’aquí és qüestió de llegir llibres, blogs i tot el necessari per documentar-nos. Després, un cop fet el guió i les pàgines, l’Albert ho va tornar a revisar tot perquè no digués res que no fos real. Intentava anar pàgina per pàgina, és a dir, tema per tema, documentant-me i fent la pàgina corresponent.
–Quant de temps t’ha portat?
–És una feinada important, però hem anat ràpid perquè volíem aprofitar el moment i la proximitat i de la diada de Sant Jordi. En total han sigut uns 5 o 6 mesos de feina. Però encara no he pogut veure el resultat final!
–Hi va haver algun canvi d’última hora?
–Sempre hi ha petits canvis i errors, sempre hi són! (riu).
–En un moment com l’actual on tot el que té relació amb Catalunya està mirat amb lupa i costa trobar una veritat que acontenti a totes les parts, t’esperes reaccions d’algunes de les parts o consideres que heu aconseguit ser objectius?
–Nosaltres hem intentat ser el màxim objectius. No sé si s’haurà aconseguit del tot perquè jo tinc les idees que tinc i ens dirigim al públic al que ens dirigim. Però hem intentat ser objectius i, sobretot, tractar-ho d’una forma que no hi hagués ningú que es pogués ofendre. No crec que hi hagi ningú que es pugui queixar del tractament que hem fet en general.
–Des d’Aloma Editors van informar de que hi haurà actualitzacions periòdiques a la pàgina web de l’editorial. Com ho fareu?
–Com que el procés no s’ha acabat, el que farem és que hi hagi la versió en paper i, a partir d’aquí, el que vagi passant en dates assenyalades com el 27 de setembre o altres fets importants, els anirem publicant a la pàgina web seguint el mateix estil que el llibre, però en format digital. Podria ser que sortís una versió digital de la impresa, però això és cosa de si l’editorial creu que és necessari. De moment, l’idea que hi ha és tenir el paper i després anar renovant. Ara, abans de la presentació i de que surti el llibre ja hi haurà un parell de pàgines a la web.
–Quin és el període històric que més t’ha agradat dibuixar? Per què?
–Tots tenen la seva gràcia. No hi ha cap moment molt significatiu que sigui diferent. Actualment sempre té més gràcia perquè els personatges antics els has de fer una mica a la teva manera, a partir de gravats, de pintures, o miniatures d’un llibre i has de treballar molt amb les vestimentes de l’època i això fa que gairebé te l’hagis d’inventar. Els actuals, en canvi, han de ser més estil caricatura però també s’han de poder reconèixer fàcilment. Aquesta època és la que m’ha costat més però la que estic més satisfet.
–El que més ha costat, doncs, han sigut els personatges actuals?
–Sí, perquè ja han de ser una caricatura, tothom els coneix i els ha de reconèixer. Surt Pujol, Montilla, Mas, Francesc Macià, tots els presidents… I s’ha de veure que són ells.
–Feu servir codis QR per ampliar la informació. Quines avantatges us proporciona?
–A Història digital d’Andorra ja apareixien alguns. Però aquí ho hem ampliat molt. També hi ha més material i hi ha 36 codis QR on s’hi troben reportatges, pàgines i podcasts d’història… Realment si a la gent li interessa un tema pot ampliar moltíssim amb els QR. No és una cosa estrictament necessària, però jo trobo que és molt adequat perquè pots ampliar moltíssim una informació que tal com dèiem no t’hi cap en 64 pàgines.
–El veurem a la Massana Còmic del proper 4 de maig?
–S’ha d’acabar de concretar, però segurament sí que hi seré!
