El 22 d’octubre es va celebrar el Dia Mundial de la Tartamudesa. Una jornada per conscienciar a la població sobre els problemes que pateixen les persones que tenen dificultats amb la parla i que han de «carregar amb aquesta motxilla», de vegades, força incòmode. Jordi Matencio és un dels impulsors i el president d’una associació pionera a Andorra i que pretén guiar, ajudar, aconsellar i fer costat a la gent que viu amb aquest problema. Amb això, el gran leitmotiv de l’Associació de la tartamudesa i altres trastorns de la parla és fer pedagogia amb els nens i intentar detectar aquest símptoma d’una manera precoç, treballar per corregir-lo i, sobretot, aplanar el camí perquè els més petits puguin gaudir d’una vida futura sense complexos.
–Quin és l’objectiu de la vostra associació?
–És una plataforma de recent creació, inscrita des de l’agost i estem encara en una fase molt embrionària. Ens volem donar a conèixer com a un col·lectiu que s’agrupa al voltant d’aquesta problemàtica, la disfèmia i altres tipologies d’afectacions orals. Volem sumar dins de la societat i difondre el nostre missatge. Estem començant a tenir contactes amb altres col·lectius d’idèntica naturalesa, tant d’Espanya com de França, i busquem sinergies i beneficiar-nos de la seva experiència.
–Quins canals de comunicació teniu?
–S’esta fent una pàgina web (ttm-andorra.org) on es podrà consultar tot tipus d’informació derivada de l’associació i de la disfunció. Ara som socis fundadors de la plataforma i tot just comencem a treballar i a fer d’altaveu per donar-nos a conèixer
–Focalitzeu la vostra tasca en la prevenció infantil.
–Normalment, un nen en una franja d’edat d’entre 2 i 6 anys està desenvolupant la seva parla i desenvolupant el seu llenguatge i la seva manera d’expressar-se. Penseu que si es detecta una anomalia d’aquestes característiques i no s’atura ràpidament es pot arrossegar aquest problema durant molt de temps.
–En aquest punt vosaltres intenteu conscienciar als pares.
–Evidentment, i als professors. Volem que l’entorn més «madur i adult» del nen reaccioni de manera precoç davant d’un signe d’aquesta naturalesa i que es pugui començar a treballar ja amb un especialista.
–Quin tipus d’especialista?
–Parlo d’un terapeuta, d’un logopeda, perquè, moltes vegades, els pares, davant la detecció d’un problema així, van al pediatra i és una gran errada. La tartamudesa és una disfunció evolutiva de la qual el pediatra no té cap formació i acostumen a dir als pares que el problema del seu fill «és passatger». Gran errada. Tot això s’ha d’evitar i s’ha d’intentar aportar més informació al pediatra perquè no caigui en aquest parany i perquè pugui treballant en la prevenció. Als pares també se li han de donar unes pautes per interactuar correctament amb el seu fill.
–Es pateix algun tipus de discriminació?
–Volem fer una feina important a nivell pedagògic amb institucions, xerrades a les escoles i conscienciar a la gent. Molts professors no saben afrontar una situació així, per desconeixement es gestiona malament i el cas d’aquest nen en qüestió pot acabar en bullying. En edat adulta també es fa dur, encara que no ho sembli, perquè el fet de ser diferent no es porta bé i pot derivar en depressions o aïllament social.
–A nivell laboral imagino que també.
–A l’hora de trobar feina, la dificultat en l’articulació de la paraula i la fluïdesa en la parla també afecta. Una persona pot tenir tres carreres, dos masters i una preparació excel·lent i ser rebutjat en l’última fase abans d’accedir al lloc de treball, només, per l’entrevista personal. Es un gran handicap.
–Molta gent cau en el parany de no saber tractar a un tartamut.
–Estic totalment d’acord. Normalment s’acostuma a dir a la persona «tranquil no et posis nerviós» quan veu que es bloqueja i que repeteix síl·labes o paraules. Altre gran errada, perquè és totalment contraproduent. Que et diguin això genera més tensió i més bloqueig a la persona perquè se sent avaluada i examinada i, per tant, comporta una major disfunció.
–Quin consell donaria a una persona tartamuda?
–S’ha de mantenir un contacte visual, un ritme tranquil i transmetre seguretat. S’ha de fer veure que el més important és el missatge, el que dius, no com ho dius. La forma com arriba el missatge és secundari.
