Com valora tot el succeït aquests darrers dies?
El primer que voldria destacar és que hi havia una realitat: la dificultat de treballar en una junta amb la qual cada cop hi havia més distanciament. Això no era cap sorpresa. Ara bé, sí que hi ha un punt de sorpresa en com s’han fet les coses, sobretot per la precipitació amb què s’ha actuat. Estem a menys d’un mes i mig de les eleccions, en què hi ha dues candidatures, i el fet que es prengui una decisió com aquesta, just en aquest moment, em sembla precipitat. Si una de les candidatures em volgués tornar a contractar, ara ja no podria, perquè s’ha procedit a liquidar-me.
Considera, doncs, que no era el moment adequat per fer aquest pas?
Exacte. Si una candidatura guanya i ja té decidit que no em vol contractar, aleshores sí, tindria sentit. Però fer-ho abans de les eleccions, quan la decisió podria no tenir continuïtat, no em sembla coherent. Més encara quan això implica pagar una indemnització amb diners dels socis. Si després resulta que torno a ser contractat, com s’explica això? És una decisió difícil de justificar.
S’ha parlat molt del procediment legal utilitzat per fer efectiva la seva sortida.
Sí. S’ha acollit a un acomiadament no causal, previst per la legislació laboral, que implica pagar la indemnització corresponent i no haver de donar explicacions. Però, si és així, per què després es construeix un relat per justificar la decisió? Per què s’intenta justificar l’acomiadament, si no cal fer-ho legalment?
S’han posat sobre la taula qüestions com la seva titulació o desviacions pressupostàries.
Jo penso que la manera més transparent d’haver actuat hauria estat dir simplement que el director ha de ser una persona de confiança de la Junta, i que en aquest cas ja no ho era. I punt. Aquesta és una explicació clara i honesta. Però entrar en justificacions sobre la titulació o altres qüestions genera confusió. I sobre la titulació, si em permets, voldria mostrar-te un document del Govern.
Aquesta és una carta del Govern en què, curiosament, es demana la meva baixa com a director. El que em sorprèn és que, en les autoritzacions d’obertura dels centres sociosanitaris emeses pel mateix Govern, no hi apareix el meu nom com a director, sinó el d’una persona titulada, tal com requereix el reglament. És a dir, l'Executiu diu que jo no compleixo la titulació, però autoritza l’obertura de quatre centres durant la meva direcció. No hi ha aquí una contradicció? Tot i això, torno a dir que al final el Govern pot escriure una, però qui m'acomiada és la meva Junta. Hem d'entendre també la posició de les dues entitats.
Això podria fer pensar que la titulació només ha estat una excusa i que hi ha altres motius al darrere?
Podria ser. És evident que només puc especular, perquè no tinc documentació sobre altres motius. Però crec que hi ha una divergència clara en la visió de com s’ha de dirigir la Creu Roja.
A què es refereix exactament?
La Creu Roja no és una empresa privada. Quan vaig entrar com a director hi havia 11 empleats; ara en són 82. És cert que l’entitat s’ha fet gran i que cal una estructura més professional, amb recursos humans, comptabilitat... però l’objectiu continua sent humanitari i social. Hi ha qui, des de la Junta, té una visió més empresarial, i això genera diferències.
Aquesta visió més empresarial, ve de figures concretes?
Sí, crec que sobretot hi ha una diferència de criteri entre el president i altres membres com el vicepresident. El president, Josep Pol, amb qui tinc una bona relació, va fer unes declaracions molt positives sobre la meva feina en un acte recent. En canvi, el vicepresident va fer comentaris molt més negatius. Això reflecteix la divisió interna.
I amb vista a les eleccions del 13 de maig?
El president actual no es pot tornar a presentar per estatuts, i això deixa un buit. Qui agafa el relleu són persones provinents del sector privat, amb una altra manera de veure les coses. Jo també vinc del sector privat, he treballat molts anys en banca, i no dic que això sigui dolent. Però liderar la Creu Roja com si fos una empresa privada és el problema. L’objectiu no és fer diners, sinó ajudar les persones.
No sé si en els últims mesos o setmanes havia notat que hi havia part de la Junta, potser més enfocada al sector privat, o potser no, però que hi havia una mena de tensió, una falta d’entesa que començava a aparèixer amb determinats noms o figures. Va percebre que l’ambient ja no era tan bo com al principi?
Totalment. Aquesta percepció o aquests indicis d’allunyament, per dir-ho així, ja hi eren. Jo abans considerava els membres de la Junta com els meus amics. Però a partir del moment en què hi va haver el meu episodi d’assetjament –en què no es va presentar cap denúncia, però igualment se’m va forçar a agafar una excedència i se’m va apartar de sou i feina durant uns mesos–, allò va marcar un punt d’inflexió. A partir d’allà, el distanciament es va anar incrementant. La diferència de visions es va fer més gran, i el tema de les eleccions va ser el detonant final.
Perquè amb la sortida del Josep Pol –que ja no podia continuar sent president–, els membres de la Junta que quedaven i que conformaven la candidatura derivada de la Junta actual, amb ells ja veia que no fèiem migues, que no congeniàvem ni teníem la mateixa visió de la Creu Roja. I estic convençut que això ja feia temps que s’estava coent. Poden negar-ho mil vegades, però estic convençut que la decisió ja estava presa. Si demà sortís un successor, no m’estranyaria gens, perquè confirmaria que tot estava programat. Aquesta manca de transparència dins l’entitat és el que preocupa.
Aquí em perdo una mica. Quin paper ha jugat el Govern en tot això? Al final, qui ha donat més explicacions ha estat la ministra de Funció Social i Afers Socials, Trini Marín. Però, realment, el focus no hauria d’estar dins l’entitat més que en el Govern?
Penso que has tocat un punt clau. Per què l'Executiu s’ha d’immiscuir en l’estructura organitzativa i de funcionament d’una entitat? El Govern ha de complir la llei i el reglament, i ja està. Jo penso que aquí algú ha derrapat. Si jo fos qui ha firmat aquella carta, em sentiria incòmode. No li toca al Govern dir si s’ha de despatxar o no el Jordi Fernández. Això és una decisió interna de l’entitat. I la sensació que tinc és que s’ha volgut agafar una excusa, una justificació per prendre una decisió que ja estava decidida.
Hi ha hagut intervencionisme, doncs?
Jo penso que sí. Una cosa és que el Govern vulgui influir o interferir en qui ha de ser el director general, però la decisió final és de la Junta. Si no m’haguessin canviat, hagués estat la Junta qui ho hauria decidit. I aquí és on penso que no s’ha volgut buscar una solució ni defensar una postura. L’opció fàcil, o potser la ja planeada, era acomiadar-me amb diners dels socis, fer-me fora i tirar pel dret.
L’any 2021, segons es diu, hi va haver un últim avís sobre la teva titulació. Això és cert?
Sí, però fa gràcia que m’acomiadin acollint-se a un article de no causal, que no obliga a donar explicacions, i després me les vulguin donar. El 13 de juliol del 2020 vaig rebre una trucada del Ministeri d’Afers Socials, en plena pandèmia, per obrir un centre de dia. Tot estava tancat, però van fer estudis, la Junta ho va valorar i vam decidir obrir. El 21 de juny del 2021 vam obrir dos centres de dia a la vegada, un a Andorra la Vella i un altre a Sant Julià de Lòria. Llavors, si el Govern diu ara que jo no tinc la titulació adequada, per què m’ho van demanar? Per què van autoritzar aquestes obertures? No tinc la titulació des del principi, i si hi havia tres anys de pròrroga, que n’hi havia, per què m’ho autoritzes?
I vostè no era un nouvingut...
Exacte, jo hi soc des del 2019. No és que acabés d’arribar. I el dia de la inauguració, em van acomiadar al matí. Però si no, hi hauria anat. És una contradicció clara. A més, els estatuts de la Creu Roja diuen que pot tenir o no tenir director, i defineixen clarament les funcions del director de l’entitat. Aquestes funcions no inclouen competències socials ni sanitàries. Per tant, el rol del director de l’entitat és diferent del dels centres de dia. Jo no he fet mai funcions sanitàries, no soc sanitari, però la direcció de l’entitat és més de gestió.
Ara sembla que no es vol mantenir aquesta distinció entre direccions.
Abans era clar que hi havia una diferència entre la direcció de l’entitat i la direcció dels centres. Ara, per alguna raó, no es vol veure així. I torno a dir: si el 2021 ja sabien que la meva direcció tenia els dies comptats, per què em van encarregar obrir els centres? Potser els interessava allargar-ho fins a les eleccions.
I més encara quan l’acomiadament s’hauria pagat, presumptament, amb diners dels socis.
Exacte. I això, com ho reben els socis? Jo et diria que no busquis una explicació lògica a tot plegat. Al final hi ha hagut una pèrdua de confiança per part de la Junta cap al seu director, i s’ha pres la decisió d’acomiadar-lo. No té més. No barregem la situació real amb el relat construït per justificar-la. I si tan convençuts estan dels seus arguments, que surtin a explicar-los. Per què no s’ha fet un comunicat de premsa? Aquesta opacitat és el que no entén la gent, especialment els socis, quan es fa ús dels seus recursos d’aquesta manera i no s’explica amb claredat. I això, al final, genera desconfiança.
Em permetrà la pregunta... No sé si creu en les casualitats o no, però justament la notícia surt una setmana abans de la inauguració del Centre de Dia de les Valls del Nord.
És boníssima aquesta pregunta [riu]. A més, la carta de la qual parlem també és molt bona. A mi em diuen que el 2021 es van fer tres anys de pròrroga, i que aquesta pròrroga acabava al setembre del 2024. Això, segons les explicacions del Govern, però en canvi la carta és del 17 de març, just quan hi ha eleccions, i coincideix amb dues candidatures. I, evidentment, jo era més proper a la segona candidatura.
Així doncs, li costa creure que tot sigui casualitat?
Evidentment. En poques ocasions crec en les coincidències. En aquest cas, era molt fàcil de veure. En un moment donat es prepara la inauguració d’un nou recurs que, des de l’inici, he pilotat jo amb el meu equip. Jo hi he tirat del carro, però la feina l’ha fet tot un equip, això és evident. I en un moment donat, no es volia ni que jo tingués visibilitat en la inauguració del centre de dia, on hi havia totes les autoritats i persones convidades.
Per tant, ho considera una maniobra intencionada?
Claríssimament. La decisió es va prendre de manera precipitada, hi va haver una mica de conflicte abans, i tot això va passar mentre jo estava de vacances i fora d’Andorra. Quan vaig tornar, em vaig trobar l’acomiadament sobre la taula. Tot això, sincerament, no és cap coincidència.
Com va viure el succeït durant aquest darrer dilluns?
Va ser un dilluns trist. Jo ja sabia la notícia, fins i tot quan estava de vacances amb la meva família vaig rebre inputs, ja m’imaginava què em trobaria aquell dilluns. Tot i així, va ser trist, sobretot per la sensació... És com una percepció, que evidentment és subjectiva, i sempre insisteixo que és el meu punt de vista, no la veritat absoluta.
Quina va ser aquesta sensació?
Doncs que, després d’haver fet una bona feina, d’haver superat una pandèmia treballant molt dur, d’haver estat a l’altura de les necessitats del país i dels ciutadans, d’obrir centres de dia, un hotel, la botiga solidària... després d’haver fet tantes coses juntament amb l’equip... que m’arribin a apartar, és dur. Perquè no m’han apartat per ser incompetent, sinó perquè he perdut la confiança d’algú. O perquè, per exemple, un vicepresident no estava d’acord amb mi quan jo li deia que les coses no s’havien de fer així. Tinc molt clar per què se m’ha acomiadat.
Tot això, com s’ho pren personalment?
Va ser trist, però també et diré una cosa: porto 29 anys vinculat a l’entitat. Hi crec. Crec en el que fa la Creu Roja. No em sap greu. El meu president, a qui m’aprecio molt, em va dedicar unes paraules d’agraïment que li agraeixo. L’important és que es puguin continuar fent coses. I jo em vull quedar amb això: hi haurà un altre recurs, un altre centre de dia a les Valls del Nord, per als padrins i padrines d’aquella zona. Encara que jo no hi hagi estat a la inauguració, puc dir amb orgull que jo i el meu equip l’hem fet realitat, igual que els altres tres centres.
Tots aquests projectes que comenta... creu que ara poden quedar en un segon pla? Que s’oblidarà qui hi va estar al capdavant?
M’agradaria que la tasca quedés reconeguda, tant pels socis com per la ciutadania en general. A partir d’aquí, cadascú traurà les seves conclusions. Però la realitat és que, quan vaig entrar a la Creu Roja, hi havia 11 empleats. Ara n’hi ha 82. Abans no hi havia cap centre de dia, ara n’hi ha 4. No hi havia hotel, i si Déu vol, al juliol hi haurà un hotel. Això és innegable. Que es vulgui reconèixer més o menys, ja és cosa de cadascú. Però els recursos hi són, i estan a disposició de les persones.
Creu que tota aquesta situació pot afectar la seva imatge pública o la teva trajectòria?
Sens dubte. Tot això sempre afecta, per bé o per malament. Jo entenc que tota aquesta trajectòria, en què s’han creat tants projectes, són punts positius per a un professional. Però també és cert que, quan hi ha tant rebombori, especialment mediàtic, tothom en surt esquitxat: la Junta, l’entitat i jo mateix. No caic bé a tothom, i no pretenc fer-ho. Això pot tenir un impacte a l’hora de buscar una nova feina.
Quines opcions se li plantejen ara?
Una és donar suport a la segona candidatura, amb l’esperança que valorin la feina feta i que hi hagi una possible reincorporació, ja sigui per contractació o per voluntariat. I l’altra és buscar un nou horitzó professional. Allà és on es veurà si, al mercat laboral, la percepció del Jordi Fernández professional és positiva o no.
Entenc que, si guanyés la segona candidatura, voldria continuar vinculat a la Creu Roja?
Sí. Després de 29 anys, m’agradaria no desvincular-me del tot. Ara bé, si guanya la candidatura derivada de la Junta actual, segurament em posaré de costat durant uns anys. No té sentit dedicar el teu temps i energia a una direcció que no comparteixes. Però si guanyés la candidatura de l’Alexis Estopiñán, m’agradaria continuar, sigui com a voluntari o en una altra forma.
I pel que fa a accions legals, quin és el seu plantejament?
És una bona pregunta. Dilluns al matí, amb la liquidació a la mà, vaig anar a veure el meu advocat. Però un no ha de prendre decisions en calent. Encara que intentis ser racional, és bo que algú extern t’ajudi a veure quin és el millor camí. També et diré: quan se’m va acusar d’assetjament –una acusació sense denúncia, ho insisteixo–, tampoc vaig prendre accions judicials. Si no hi ha novetats destructives de part de la Junta actual cap a la meva persona, no emprendré accions legals. No és el meu estil. I, com he dit, jo continuo creient en la Creu Roja. No crec en les persones que volen dirigir-la ara, però sí en la institució.
Resta poc per a les eleccions... Com les veu?
Per respondre’t hauria de fer una mica d’hipòtesis. No sé ben bé com anirà, però de la primera candidatura ja ho he dit: és una Junta sense cor, sense valors, amb una visió molt freda de l’entitat. Això acabarà afectant els recursos i els projectes. La segona candidatura, en canvi, té tres persones que han estat voluntaris molts anys, que coneixen bé la Creu Roja. Un d’ells és metge d’urgències. No dic que en sàpiguen més, però penso que representen millor els valors i tenen més ganes de tirar endavant nous projectes.
Algun apunt més que vulgui afegir abans de tancar?
Només dir als 160 voluntaris amb dret a vot i als 4.478 socis –aquesta és l’última xifra que recordo– que és molt important anar a votar. El fet que hi hagi dues candidatures és un exercici democràtic. Qui vulgui escoltar-me i fer-me cas, que voti la segona candidatura.
Una resposta
Es una llastima que persones que lluiten per la vulnerabilitat de les persones i per aconseguir que visquin millor i siguin feliços, no es tinguin en compte. I nomes es vegi la part económica i mai la social. No nomes passa a la Creu Roja. Tot el meu suport a Jordi Fernández, un gran tipus!