Jordi Collado és l’actual encarregat de material de l’FC Andorra i un gran apassionat del col·leccionisme de samarretes de futbol. Considera que té una feina molt bonica, però sense el suport vital de la seva família, probablement no podria aguantar-ho.
–Com li va sorgir l’oportunitat d’encarregar-se del material al club?
–En finalitzar la temporada 2018-2019 m’interesso per la feina i apareix l’opció de donar un cop de mà al filial de l’FC Andorra. Aleshores, l’antic encarregat marxa de vacances i a mi em sorgeix l’oportunitat de substituir-lo al primer equip, estic unes setmanes i els agrada la meva feina. La temporada 19-20 vaig alternant entre delegat al filial i ajudant de l’encarregat de material al primer equip. Quan la competició es reprèn després de la pandèmia, em truquen des del club i m’ofereixen quedar-me fix al primer equip amb el meu company Gilibert.
–Com és el seu dia a dia?
–El meu dia a dia és força llarg i entretingut. Arribem al matí amb el meu company Jonathan a l’Estadi Comunal i si ha quedat algun treball pendent del dia anterior, l’acabem de realitzar. També sempre deixem el vestidor preparat per a l’endemà. Quan arriben els jugadors els atenem sempre que tinguin alguna necessitat i quan sortim al camp la nostra feina és estar pendent de tot el material que el cos tècnic i jugadors necessitin per a l’entrenament. Quan finalitza recollim tot el material. Per acabar, comença l’altra feina on netegem les botes i la roba dels jugadors.
Tot això quan no és dia de partit, perquè quan n’hi ha li sumem carregar i descarregar furgoneta i preparar tot el material com s’ha dit anteriorment.
–Com afronta l’alta càrrega de viatges durant la temporada?
–Principalment amb molta planificació. A mi i al meu company ens agrada tenir tots els desplaçaments planificats i organitzats. L’experiència fa que sapiguem el que necessitem per a cada tipus de viatge. Sembla una tonteria, però el primer que fem és mirar el temps i dates de tots els desplaçaments per portar l’equipament necessari. Normalment, ja deixem preparat el baül de les equipacions i tota la roba per al pròxim partit. Generalment, ho tenim tot ben planificat i estructurat, sabem la rutina que tenim cada vegada que ens desplacem. Cal destacar que sempre viatgem en furgoneta al marge de l’autocar de l’equip. D’aquesta manera anem alliberats amb els nostres horaris.
–Què destacaria de la seva feina?
–El fet d’anar a estadis que havia vist de petit per la televisió. És una sensació molt maca poder viure això en primera persona, i amb un club amb un creixement increïble, sobretot els últims anys. Evidentment, hi ha alts i baixos, però com a totes les feines. Sobretot, he de donar les gràcies a la meva família. Al cap i a la fi, són els més perjudicats d’aquesta professió. Són molts dies fora, sense veure a la nena, dies de vacances fora i la gran majoria de caps de setmana. Sense el suport que tinc a casa possiblement no podria continuar, perquè amb lo dur que es fa si no tens el suport des de casa en aquesta professió ets pell.
–Què li diria a l’afició tricolor?
–Sobretot us vull dir que estigueu com heu estat fins ara. Ho valorem molt des de l’staff tècnic fins als jugadors. Feu el que heu estat fent fins ara i doneu-nos el suport que ens heu estat donant tota la temporada. L’equip ho agrairà i us ho tornarem.
–En què consisteix ‘‘futbol coleccion camisetas’’?
–Això ve donat de la ‘malaltia’ que tinc per les samarretes de futbol. Comença l’any 1994, amb una samarreta del Feyenoord d’aquella època que em regala el meu pare. Des de llavors vaig col·leccionant samarretes fins a arribar a l’actualitat en què tinc més de 1.300 samarretes. Gràcies a això he pogut conèixer moltes persones que són molt bona gent, cada samarreta té un record especial per a mi, és una bogeria bastant maca i és molt especial tenir tot aquest col·leccionisme a casa.
