– Com i quan es posa al món de la política?
– A finals dels anys 80, tot just arribat d’estudiar. Andorra estava en una situació d’estancament i involució. Em va motivar treballar per un canvi.
– Un referent polític d’Andorra?
– Òscar Ribas.
– Un de fora?
– Més d’un, per exemple Nelson Mandela.
– Un company de files en el que confiï molt?
–Molts i ara especialment els companys de candidatura. Però el que més confiança em dona és veure que tenim joves al partit que asseguren el relleu.
– Què li ha donat la política?
– L’oportunitat de conèixer i treballar pel país i les seves persones.
– Què li ha tret?
–No m’ha tret res important, potser alguna hora de dormir. A la política hi vas per convenciment no per obligació.
– Perquè Demòcrates per Andorra i no una altra formació?
–Perquè és una opció centrada i amb vocació reformista. Un projecte que fuig del dogmatisme i toca de peus a terra.
.
– Creu en aquesta Andorra?
– I tant. Sinó ja no tindria sentit fer política. Amb un esperit obert Andorra continuarà sent un país d’oportunitats i benestar per a tots els seus ciutadans.
– Què treballarà per canviar si arriba al Consell General?
– Seguiré treballant per fer un país cohesionat i obert al món, que doni oportunitats a casa i no ens limiti les de fora.
– Amb quins valors del seu partit se sent més identificat?
– La voluntat de servei a les persones i la vocació de fer país.
– Què vol canviar de la seva parròquia?
– Hem de seguir fent progressar la parròquia i els seus veïns. Revaloritzar l’atractiu comercial i potenciar actius únics com el centre històric d’Andorra la Vella o l’església de Santa Coloma i els seus entorns.
– És esportista?
– Sí, ho he estat sempre. Aquest darrers anys m’he centrat molt en el running i fer maratons i mitges maratons. A l’hivern ho complemento amb l’esquí de muntanya.
– Quina música li agrada?
– M’he quedat en els anys 80: Supertramp, Dire Straits, U2 …
– De què viu?
– A casa vivim del nostre treball diari.
