Jordi Camí va néixer a Terrassa l’any 1952 i és doctor en medicina, catedràtic de Farmacologia a la Pompeu Fabra i fundador del Parc d’Investigació Biomèdica de Barcelona. Alhora és vicepresident de la Fundació Pasqual Maragall per a la investigació sobre l’Alzheimer, sent el seu impulsor i primer director de 2008 a 2020. S’ha especialitzat en el camp de la neurociència i, paral·lelament, ha estudiat la seva relació amb la màgia, una temàtica que tractarà avui al Museu Casa Areny-Plandolit, a Ordino, on duu a terme una conferència gratuïta. La sessió tindrà lloc a les 20.00 hores i es titula El cervell il·lusionista.
–En què consisteix El cervell il·lusionista?
–És una conferència de neurociència que ve a explicar com funciona la màgia a través d’exemples de la vida quotidiana, sobretot de forma il·lustrativa, amb relació a com el cervell percep la realitat, quines estratègies fa servir, i per què i com la màgia s’aprofita d’aquesta manera que té de funcionar la nostra ment.
–Com es va començar a interessar per estudiar la neurociència i la màgia?
–Soc metge, especialitzat en el camp de les neurociències, per tant, això forma part de la meva formació, experiència i activitat científica. Aleshores, dins del món de la neurociència, en particular, m’ha interessat sempre el món de la cognició i com es pot manipular l’ésser humà, quins són els mecanismes que es fan servir per enganyar… Tot aquest món. Així, vaig unir fa uns anys les dues coses per explorar més a fons quines són les bases cognitives que donen suport i ens expliquen com funciona l’il·lusionisme, que fa servir també altres aspectes, però centrant-me en la manipulació psicològica que forma part de la tecnologia que utilitzen els mags.
–Quines estratègies fan servir els mags per enganyar la nostra ment?
–Es podria dir, però estaríem una hora. Nosaltres funcionem fonamentalment de manera automàtica i conscient, i el cervell usa estratègies, moltes… És com si fossin dreceres, per poder entendre què té un al davant i el seu significat, sobreviure davant d’això i prendre decisions. Aquestes estratègies, que n’explicaré avui algunes, són molt basades en la utilitat més que en la precisió, ja que el cervell humà té una capacitat predictiva molt alta basada en els records, en allò que tenim a les memòries, i això ens permet, fins i tot a vegades, anticipar-nos una mica. Aquestes estratègies són les que la màgia, de manera empírica, a còpia de provar assaig error ha après a tenir en compte o a manipular quan es fan alguns trucs de màgia.
–En què es beneficia la neurociència de la màgia i la màgia de la neurociència?
–La màgia crec que encara no es beneficia de la neurociència, per dir-ho d’alguna manera. En canvi, a l’inrevés sí, i és molt important. Per nosaltres, més que entendre com funciona la màgia que, per cert, els mags ja ho saben, creiem que és molt interessant fer-la servir com una caixa d’eines més per entendre millor el cervell. És a dir, com un instrument per conèixer més com funciona la nostra ment.
