Joaquim Llimona Balcells és advocat i professor de dret europeu. Ha ocupat càrrecs de responsabilitat a la Generalitat de Catalunya i a l’Ajuntament de Barcelona. Sempre ha treballat en temes internacionals des del vessant públic per part de Catalunya per a millorar les relacions amb els veïns del territori català També ha treballat en diversos projectes amb i per Andorra en projectes transfronterers.
– Quin és l’interès que té la Unió Europea en firmar un acord d’associació amb Andorra?
– L’acord d’associació amb Andorra, Mònaco i San Marino, a la Unió Europea (UE) li interessa perquè hi ha tres estats que no són molt grans, més aviat són petits, que estan a Europa Occidental i que són els tres últims d’aquesta zona geogràfica que queden per a tenir un marc de relació clar amb la UE. Li interessa tancar el mapa d’Europa Occidental i fer-ho amb un acord que permeti integrar aquests països, i en particular amb Andorra, en el mercat interior. Però des del respecte de la situació que es deriva del fet que a Andorra hi viuen 80.000 persones i té 468 km. quadrats, aproximadament. És un estat petit i hi ha coses que se li han d’aplicar tenint en compte aquesta dimensió territorial, demogràfica i econòmica. Però (la UE) hi té molt interès i per a Andorra també és interessant; Quan el negociador andorrà negocia, aquest és conscient que també és un acord important. No afectarà el PIB global de la Unió Europea, hi tindrà molt poca incidència, però així i tot, és rellevant per a tancar el mapa de relacions a Europa Occidental.
–Què podria tenir de positiu i de negatiu per a Andorra un acord d’associació amb la Unió Europea?
– Contemplo l’acord d’associació com una oportunitat. Primer és l’escenari que actualment té Andorra. No hi ha altres escenaris, l’adhesió està descartada pels dos costats. A Andorra no li interessa per raons diverses, però a la Unió Europea tampoc li interessa créixer en nombre d’estats membres que amb prou feines aporten població. Aleshores queda al marge, i mantenir l’Statu quo tampoc interessa a la UE i jo crec que tampoc a Andorra. Què suposa per a Andorra? L’oportunitat de participar en el mercat interior. Andorra és un país profundament atractiu fiscalment i de seguretat jurídica i en general, i el fet de que pugui ser una base per a inversions extraeuropees que volen treballar a la Unió Europea en l’àmbit dels serveis i de la indústria, més dels primers, ja que aquí tampoc és pensable que es facin grans fàbriques. Pot atreure inversió estrangera interessada a treballar a Europa, i fer-ho des d’un país que té una situació fiscal homologada i bona, però també hi ha una sèrie d’aspectes.
«L’adhesió està descartada pels dos costats. A Andorra no li interessa, però la Unió Europea tampoc voldria»
A Andorra hi ha joventut, gent que fa recerca, que es preocupa pel medi ambient, que innova amb energies renovables, petites i mitjanes empreses que podran participar en els programes europeus. Jo de negatiu no sé veure coses. És un acord important i, com a tal, planteja reptes. És una cosa que Andorra està acostumada a fer, haura de treballar, les empreses, l’economia… Però ja ho ha fet moltes vegades. S’hauran d’implementar una sèrie de normes, hi haurà alguns ajustaments que s’han d’acabar de fer amb el tema dels treballadors, per exemple. Tampoc em preocupa molt des de fora, Andorra té el 50% de la població que viu i treballa al país que no és andorrana, no hi ha cap país a la UE que ho tingui. I la immensa majoria són ciutadans europeus, crec que l’ordre són espanyols, portuguesos i francesos. Penso que l’acord és una oportunitat per a Andorra, i que el que s’ha negociat fins ara s’ha negociat i tancat amb bons termes. El tabac, per exemple, amb una transitòria de 30 anys, que permet que el sector no s’hagi d’adaptar de forma ràpida, sinó contemplar un horitzó molt llarg. L’acord d’associació és l’acord més important que pot firmar la Unió Europea, perquè l’acord d’adhesió no és un acord amb la UE, és un acord entre estats. Qui firmarà l’acord d’associació és la Unió Europea quan es firmi. I, per tant, com a acord molt rellevant suposa arremangar-se i treballar en una sèrie d’àmbits per les dues parts.
–Per què és tan difícil negociar sobre Andorra Telecom i les comunicacions?
– Andorra té una empresa que, a més de tenir una finalitat comercial, produeix un servei públic que garanteix la universalitat (d’aquest servei). El país és més territorial que poblacional, no és un territori que sigui una plana on poses una antena en mig i tothom rep (el senyal). Hi ha valls i racons, i Andorra Telecom, amb molt bon servei, garanteix que el senyal arribi a tot el territori. Com la Unió Europea permet a empreses que gestionen un servei d’interès públic, tinguin determinades «avantatges». Andorra està negociant això amb força, i em consta que la UE té una posició de partida diferent i espero que les posicions es vagin apropant cap a un acord. Més que una empresa pública, el que és més important, és que garanteix (el servei). Si jo fos un gran empresari de les telecomunicacions, posaria una antena que cobrís les Escaldes i Andorra la Vella i poca cosa més, perquè aquí és on guanyo diners. Andorra Telecom garanteix que la persona que viu en una borda de no sé quina vall, rebi també un senyal de qualitat correcte. Tot això vol dir que hi ha una vocació de servei públic. La Unió Europea, en principi, no vol situacions de monopoli, però jo crec que han d’entendre que la dimensió demogràfica i la complexitat territorial i orogràfica d’Andorra ha de permetre que hi hagi una certa situació de certs avantatges perquè Andorra Telecom pugui continuar prestant un servei públic de qualitat.
– En què podria beneficiar i quins serien els reptes amb l’acord d’associació de les empreses andorranes? En quins sectors podria afectar més i en quins menys?
– Els tres sectors on Andorra té una potència econòmica més reconeguda són el turisme, el comerç i les entitats financeres, sense ordre d’importància. El primer efecte que es pot produir en el moment que l’acord entri en vigor és que un servei o un producte elaborat o realitzat a Andorra es podrà exportar a qualsevol país de la UE. Existeix la possibilitat de créixer, també en col·laboració amb inversors estrangers de fora d’Europa, que veuen que Andorra pot ser una plataforma per a fer serveis o alguna mercaderia molt específica, i poder vendre-la i comercialitzar-la al territori de la Unió Europea. Crec que les empreses andorranes tenen una oportunitat d’arribar a acords amb empreses estrangeres en l’àmbit dels serveis, per exemple. Crec que això pot atreure inversors. A mi em consta que algunes empreses i inversors d’Amèrica Llatina s’interessen per Andorra com a plataforma per a poder dur a terme determinades activitats en àmbits com, per exemple, serveis empresarials.
– Respecte a la lliure circulació de persones, què li interessa exactament a la Unió Europea d’Andorra en aquest àmbit en concret?
– És una de les llibertats fonamentals del mercat interior que està vinculada a la realització d’una activitat econòmica. Aquesta, en termes absoluts, no existeix. Jo no me’n puc anar a Finlàndia i al cap de tres mesos viure de l’ajut públic, com a espanyol (ciutadà de la Unió Europea), no ho puc fer. He de treballar o demostrar que tinc mitjans per mantenir-me, això és el nucli de la circulació de persones. Andorra té més del 50% de la mà d’obra que no és andorrana, és espanyola, portuguesa, francesa o d’altres nacionalitats. El punt que s’està negociant té a veure, bàsicament, amb el concepte de seguretat que és més important.
«No crec que la lliure circulació de persones tingui un impacte rellevant a Andorra, ja hi ha molta mà d’obra extrangera»
Andorra no forma part de l’espai Schengen, no es planteja en la negociació que en formi part i Andorra conserva una sèrie de controls del traspàs de fronteres i de mesures per a ciutadans que no són andorrans que interessa mantenir. Això s’ha d’harmonitzar amb les normatives europees, però crec que aquí s’ha d’arribar també a un acord tenint en compte les característiques especials d’aquest país. Sincerament, és la meva impressió i la meva opinió des de fa molts anys, i la mantinc, no crec que la lliure circulació de persones tingui un impacte rellevant a Andorra, perquè ja és un país on hi ha moltíssima mà d’obra estrangera. Hi ha punts concrets que s’han d’acabar de negociar, com els controls de frontera i alguna altra qüestió més puntual.
– Creu que és viable que Andorra tingui accés a la liquiditat del Banc Central Europeu (BCE)?
– Això és un tema que s’ha de negociar encara. Des de l’any 2011 que es va firmar l’acord monetari, Andorra implementa en el seu ordenament jurídic les normes que regulen l’activitat del sector financer a la Unió Europea. Per tant, el que és l’adequació legislativa, antigament ja s’ha fet. Què es planteja ara? Liberalitzar els serveis i el dret d’establiment. És a dir, que les empreses andorranes, sent d’Andorra, puguin establir-se com a tals a qualsevol país de la UE i que puguin venir entitats de fora. Això està vinculat en les relacions que s’estableixen amb el BCE. Aquest és un supervisor al qual s’anomenen bancs sistèmics, aquells que són més importants. Si entren en crisis, que no impactin en el conjunt del sistema, que és el que en diuen el prestador d’últim recurs que aporta liquiditat. A mi em consta que això s’està negociant i preferiria no anticipar cap escenari perquè encara s’ha de negociar. Però si diré que els tres bancs que hi ha aquí a Andorra, a nivell europeu, no són sistèmics, però en l’àmbit andorrà sí. El sector de la banca minorista és un dels sectors, dins de la UE, on hi ha menys caràcter transfronterer. Els ciutadans, no les grans empreses, confiem en les entitats de tota la vida. Això ha fet que, en molts casos, operacions per intentar entrar al mercat minorista no hagin acabat de funcionar. No crec que vinguessin aquí molts bancs a captar clientela andorrana. És un mercat molt petit, el que hi ha és un sector financer que, jo sempre ho he dit, està molt ben preparat, que sap fer banca privada i corporativa i ho sap fer bé. A més, té una estructura de costos més raonable que el sector financer de Luxemburg, per exemple.
– Creu que la Unió Europea respectarà les especificitats d’Andorra? En quin grau? On està el límit?
– Això no només és un desideràtum, sinó que està en el mandat negociador. Si el mirem i el que diu l’esborrany de l’acord de què s’ha pactat, ens ve a dir que el Consell (de la Unió Europea) delega a la Comissió Europea un o diversos acords d’associació que tinguin com a objecte principal garantir la plena participació d’aquests països en el mercat interior tenint en compte les seves característiques especials. Aquestes són causades per la seva dimensió, geogràfica, demogràfica, econòmica, etc. Tema de mercat elèctric, per exemple, hi ha tota una sèrie de normatives europees que no s’aplicaran a Andorra perquè estan pensades
«[El respecte cap a les especificitats] no és només un desideràtum, sinó que està en el mandat negociador»
per a poblacions de mig milió de persones. El Principat no compleix aquesta condició. Moltes normes tècniques de la Unió Europea no té sentit que s’apliquin a Andorra. Si agafem, per exemple, el cas de Liechtenstein, veiem que hi ha una sèrie de normatives europees que, tot i que s’aplica a l’Espai Econòmic Europeu, a Liechtenstein se li eximeix de la seva aplicació perquè no té sentit o per la mida del mercat, o per una sèrie de característiques. I en molts altres àmbits hi ha molta normativa reguladora que no té sentit (d’aplicar). En temes com la contractació pública, per exemple, es permetrà tenir un règim obert a les empreses estrangeres, però el fet de tenir en compte determinats requisits de publicitat o d’obertura internacional, per exemple, no cal complir-los. Aquests aspectes, el negociador de la UE ho té present. Perquè si s’arriba a pactar un acord, hi ha un rebuig i no entra en vigor, per a Andorra serà un sotrac polític important, però per la UE serà un fracàs.
