JOAN SEGUÍ

Foto: TONY LARA

FUNDADOR DE PODEM

És secretari general del Sindicat de Funcionaris de Duana, càrrec que abandonarà aviat per dedicar-se de ple al projecte polític Podem i a l’Associació de pares separats.

– D’on treu temps per tantes coses?

– De sota les pedres. M’encanta trobar temps i si cal dormo poc. El que m’empeny és que la gent participi i que se senti bé en l’entorn social. Qualsevol activitat que pugui aportar una mica de llum a aspectes que socialment no estan prou desenvolupats o són un mica pobres, és benvinguda. Ens trobem en una societat una mica apagada i bastant tancada perquè la gent sol anar de casa a la feina.

– Però a Andorra no som una mica molt individualistes?

– Si és cert que som individualistes, però tot i que tothom vagi a la seva aquí i arreu, hi ha altres coses bàsiques que ens falten.

– Com ara?

– Podem Andorra troba insuficient el mecanisme de la ILP per fer sentir la veu de la població i sobretot perquè pugui participar en decisions que l’afecten. Si el Govern ens vol participatius a les eleccions també hauria de voler que participéssim en altres decisions importants. Hauríem de participar en referèndums molt més sovint i buscar altres formules perquè el poble participi activament en la política.

– I el poble és prou madur per expressar-se en referèndum per a tot com es fa a Suïssa?

– Ara sí. Perquè la consciència social està canviant. El fet de que poble se senti marginat perquè no se’l deixa participar ho demostra. Tot això hauria de canviar en breu en un període d’un any per donar una injecció al poble dient-li que se’l vol fer participar en les decisions perquè al cap i a la fi es tracta de fer política per al poble. Cal acabar amb les frases fetes, d’això ara no toca o ja en parlarem més endavant. Em refereixo a temes com ara l’avortament o l’eutanàsia.

– Temes que topen amb les nostres institucions?

– Si una institució representa un entrebanc per a la pròpia evolució del país, és que està de més. No té sentit que tingui poder per entorpir l’evolució del país. No pot ser que la societat continuï estancada per salvaguardar una institució, per més arrelada que estigui.

– Però els Coprínceps hi són des dels fonaments d’Andorra…

– És cert que els Coprínceps hi són des de sempre. I en el seu moment tenien la seva raó de ser. Però el poder que tenen actualment, el que els atorga i blinda la nostra Constitució també vulnera el nostre lliure albir i ens resta llibertat.

– O sigui que tal com està assentada ara la institució no és democràtica?

– No és que no sigui democràtica, però la Constitució dóna un poder suprem a la institució perquè faculta els Coprínceps per vetar moltes coses. Aquest poder potser ja no toca, perquè retalla la sobirania del poble andorrà. El poble s’ha de poder gestionar una mica més i si té noves necessitats que els Coprínceps han d’entendre com a lògiques, el Coprincipat no ha de ser un entrebanc per cobrir-les. La llibertat del poble ha de prevaldre. Ens estem quedant estancats.

– Aleshores cal modificar la Constitució?

– Un nou redactat de la Constitució estaria molt bé per guanyar més llibertat i sobirania, però també per regular el desplegament de moltes coses que mana la Constitució i que no s’està fent.

– Com ara?

– El dret a un habitatge digne. Caldria veure com podem reglamentar aquest dret constitucional i què podem fer perquè sigui així. Si partim de la base universal dels Drets de l’Home i dels Drets Humans, hem de treballar molt per tenir una societat més justa. El dret a la sanitat encara és molt precari, perquè tots coneixem persones que després de treballar 30 anys en un empresa s’han quedat sense feina, i tres mesos després ja no tenen cobertura sanitària de la CASS. És brutal! Tot això ha de canviar. Volem que la població alci la veu i que comenci a dir prou.

– Hi ha qui diu que si no ens agraden aquests Coprínceps n’hauríem de tenir uns altres per garantir la nostra independència i llibertat, què en pensa?

– Si els tenim a nivell figuratiu i no fan nosa, que hi siguin. Podem tenir molts models institucionals. Però si continuem amb els Coprínceps s’han de mantenir al lloc que els pertoca i no entorpir l’evolució del país. Ara bé, tampoc no crec que siguin indispensables per mantenir la independència d’Andorra. És molt poc probable que siguem envaïts per un altre país ja sigui militarment o d’altra manera.

– Si no aquests uns altres?

– Això és una mica ximple, tant és aquests o uns altres si han de continuar retallant la sobirania del poble. És cert que tenim més problemes amb el Copríncep episcopal que s’oposa a les últimes reivindicacions del poble com ara legislar l’avortament en els tres supòsits o el matrimoni homosexual. Però és que el poble ho demana i acabarà per reivindicar que els Coprínceps no poden entorpir l’evolució, tant l’hi fa si són aquests o uns altres. No m’avergonyeixo de dir-ho perquè penso que és el sentiment de molts ciutadans.

– En quant a institucions, som 70.000 habitants i tenim més de 112 càrrecs elegits, sense comptar els que després nomena el Govern, repartits en 7 comuns i un Executiu, no és una mica massa?

– És veritat que algú ens pot demanar que amb 70.000 habitants què fem amb set ajuntaments. Potser arribarà un dia en que també ho qüestionarem però mentrestant cal reconduir tot això per contenir la despesa. Però tenim altres problemes tant o més urgents, sabem que cada dia hi ha persones que van a buscar menjar en els contenidors de brossa dels hotels. I això es podria evitar però s’ignora. Si tenim aquesta problemàtica perquè l’hem de camuflar? No és molt més digne i humà afrontar-la i solucionar-la? Mentrestant, però, es proposa gastar una milionada en unes fonts de colors que a sobre es volen fer al riu, un espai natural.

No som prou valents per afrontar la realitat i fixar-nos prioritats que afavoreixin tota la societat. El sentit comú ha de prevaldre, no podem continuar amb una política feta per uns quants i per a només uns quants.

– Cal la llei de responsabilitat política?

– És del tot necessària, evitaria el que acabo de plantejar i a més obligaria a pensar-s’ho dues vegades a l’hora de fer inversions, perquè aquestes fossin les realment necessàries i beneficiessin a tothom.

De la mateixa manera també reclamarem una auditoria pública dels comptes reals de la CASS per posar fi a aquesta política de la por. Al final la gent deixarà de confiar en la CASS, i ja hi contribueix de mala gana. I també pensem que calia una reforma més aprofundida del fons de vellesa perquè hi ha pensions que estan generan pobresa. 

Per a més informació consulti l’edició en paper.