Polifacètic i sempre compromès amb la llengua, Joan Ramon Marina és el principal impulsor del Correllengua Nacional que, enguany, ha celebrat la sisena edició a Andorra la Vella i la cinquena al Pas de la Casa. La gran novetat d’aquest any ha estat una activitat que va consistir en unir globus dels tres colors que conformen la bandera andorrana (blau, vermell i groc), lligar-los amb un missatge de germanor a favor del català i deixar-los anar cap al cel. Una acció estètica i lluïda que va arrodonir una jornada de germanor i de defensa de la llengua.
–Una jornada bonica i de reivindicació.
–Totalment, tot i que aquest tipus de festes, les reivindicatives, a Andorra costen molt. Som una comunitat petita, tenim vergonya, venim d’un històric on els catalans i els andorrans èrem minoria –en el sentit nacional– i ens cota una mica més.
–Quin és l’objectiu principal del ‘Correllengua’?
–Festejar allò que som i promoure la integració de tothom. Estimular la reflexió, perquè hem de seguir aplicant la nostra llengua i la nostra cultura i, per tal de fer-ho, s’ha de seguir parlant el català.
–Van quedar satisfets amb l’assistència?
–A nivell de xifres, es van registrar 45 persones al Pas de la Casa , 35 persones van veure al matí la pel·lícula a Andorra la Vella (L’emperador i les seves bogeries) i a la tarda van passar per la plaça del Consell General 75 persones més. Clar, si es mira només el concepte de gent que es va apropar a l’acte, és una xifra baixa i no ens omple. Ara, també et reconec que mirem més enllà i valorem que no són gaire habitual les activitats lúdiques en aquest país a nivell de llengua i, per tant, estem satisfets.
–La quantitat de gent, potser, és secundari en aquest cas.
–En certa manera, sí, perquè la festa i la reivindicació la fem per a les 150 persones que decideixen venir. No és qüestió de motivar a la gent, la gent ja ho està. Potser si ens persegueixen la llengua faríem una manifestació a favor del català i la xifra seria major. L’únic que vull és que no ens oblidem del nouvingut ni que el confonguem amb un turista. Li parlo en català i, si no m’entén, ho faig més a poc a poc.
–La lectura és un altra si parlem de les activitats.
–Em va deixar bon regust, sincerament. Les activitats van sortir molt bé, van estar ben programades i, fins i tot, van quedar algunes que no es van poder fer, com el concurs d’embarbussaments. El taller de gastronomia i literatura andorrana, que el vaig fer al juliol al Campus Universitari del Català, va entusiasmar a grans i petits. És una cosa molt nova que té acollida fantàstica i es valora moltíssim.
–La gent veu un tema relacionat amb la llengua i ja tremola.
–Clar, es pensa que serà avorrit i pesat i no és cert. Fem concursos, jocs de cucanya o aquest any l’activitat del globus. Coses realment sorprenents i , per exemple, al Pas de la Casa ja hem aconseguit fer-nos amb el nostre públic. Ara, com ens hem hagut de desplaçar cap a la plaça del Consell General, estem treballant el nou públic, el d’Andorra la Vella. Poc a poc ho anirem aconseguint.
–L’activitat del globus va ser molt comentada i celebrada.
–Va quedar estèticament molt bé. Era una forma de potenciar la germanor i la comunicació amb els altres. Tu podies tenir el teu globus vermell, però havies de trobar una persona amb el blau i una altra amb el groc i formar la bandera. Molta gent es va fer selfies i l’activitat motivava a parlar el català i a relacionar-se en la seva llengua. No sóc excloent ni molt menys, eh? No vaig donant cops al cap de la gent amb la bandera andorrana, només busco la integritat de la gent.
–Què trobarem al ‘Correllengua’ de l’any vinent?
–Serà a l’octubre de 2016 i jugarem a fer-ho millor. Incrementarem les activitats manuals i tindrem un gran mural per posar paraules, dibuixos i frases relacionades amb Andorra.
