- Pujal, amb gloket i assenyalant l’adrow de prova al polígon Marfany. Foto: MÀXIMUS
INVENTOR. Un guant enganxat a un io-io perquè les dependentes se’l puguin treure i posar ràpidament: és el “gloket”, i ja n’ha venut 350.000 unitats.
–¡¿Gloket?!
–Sí, de glove i pocket: guant i butxaca, en anglès.
–La humanitat, ¿la necessitava, de veritat, una cosa així?
–Un dia, mentre comprava el pa, vaig caure que la noia que em despatxava duia guants, sí, però no se’ls treia a l’hora de cobrar. És absurd.
–I el més habitual, també.
–No és per malícia, però no és operatiu posar-te i treure’t un guant dues vegades per client i amb cua a la botiga.
–La solució és el gloket.
–Exactament: un guant que portes lligat a la cintura a través d’un io-io que li dóna corda quan te’l poses i l’estira quan te’l treus.
–El io-io ja estava inventat.
–Efectivament, és el mateix que es fa servir per portar els forfets, però adaptat: la llargada de la corda, la resistència i el pes.
–I òbviament, el guant, també ho estava, d’inventat.
–El gloket bàsic és una manopla de polipropilè, el mateix teixit amb què es fabriquen les mascaretes quirúrgiques.
–¿On és la gràcia, doncs?
–En la juxtaposició de manopla i io-io en un sol artefacte. Que a més és de talla única i el mateix val per a dretans que per a esquerrans, cosa que simplifica la fabricació i comercialització.
–Si m’ho permet: molt sofisticat no és.
–Hi ha una feinada a trobar la forma, la mida i el material adequats; proves de laboratori per obtenir certificacions d’ús en entorns alimentaris i hospitalaris i, finalment, buscar proveïdors: el io-io el fabriquem a la Xina; les manoples, al Paquistan i Tailàndia. Sembla senzill, però no ho és.
–¿Quan va tenir lloc, la feliç concepció del gloket?
–Un dissabte de novembre del 2009. A Eivissa. El dilluns, ja a Barcelona, baixant de l’avió me’n vaig anar de pet a l’oficina de patents per registrar-lo.
–La criatura prometia.
–Cada dia pots maquinar un artefacte, si vols. La gràcia, per mi, és crear un producte útil i del qual en puguis assumir el desenvolupament i la comercialització. Si no, no m‘interessa. No em considero inventor, sinó empresari.
–El part, ¿quan va ser?
–L’abril del 2010 vam assistir al Saló dels invents de Ginebra amb el producte acabat. Les primeres unitats les va comprar Pyrénées. Avui devem anar per les 350.000 del model bàsic.
–I totes, ¿en fleques?
–La manipulació d’aliments era la idea inicial; hem evolucionat i ja tenim models en plàstic per a aliments humits i per manipular fluids com ara la benzina; a Suïssa hem entrat en el mercat sanitari, i tenim dos prototips en marxa.
–A veure, a veure.
–Un gloket de microfibres per al ram de la joieria i l’òptica, i un de casual per al sector de la moda.
—Per acabar, ¿el preu?
–El bàsic: 40 guants, 57 euros.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
