Fa uns quants anys que veiem que el percentatge de persones que considera l'habitatge com el principal problema al país continua pujant, ja molt per sobre de qualsevol altra matèria. Creu que estem ja vivint un problema estructural que s'ha cronificat en el temps o pot haver-hi un canvi de tendència?
Es tracta d'un problema estructural, però no d'ara, sinó de la situació que pateix el país en línies generals. Fixeu-vos sinó que en una època molt similar a aquesta, però que vam viure a principis dels 2000, on també hi va haver un creixement exponencial de l'economia i, consegüentment, del creixement demogràfic. Llavors també l'accés a habitatge es va posicionar com un problema que molta gent percebia. La crisi del 2009 va accentuar la seva demanda i lògicament va fer créixer també l'oferta, eclipsant així una mica la casuística, que tampoc és ben bé la mateixa que ara.
És cert que en comparació a l'enquesta anterior de 2025 la crisi de l'habitatge només ha baixat quatre punts, i deien, per tant, que no era gaire significatiu el descens. Quina valoració fan?
Sí, ha disminuït una mica, tot i tenir en compte que el percentatge és tan alt (70,2%) i sobretot que més del 40% al·lega que aquesta situació els afecta directament. Hi podran haver oscil·lacions, doncs, i segurament basades en el debat públic que hi hagi en cada moment. El que tenim clar és que percentualment està pràcticament igual que en els darrers quatre anys, moment en què va esclatar la crisi.
Queda clar que el problema seguirà al davant uns anys més?
Segurament, és molt probable. També és veritat que hi haurà novetats quant a la descongelació dels lloguers i veurem així com evoluciona la situació. Crec que, a més, les mesures que s'estan impulsant, tant de l'Estat com el privat, no són d'un dia per un altre i necessiten una certa trajectòria per consolidar-se i extreure resultats. Pensem que hi haurà canvis, tot i que potser no es notaran gaire. El que sí que pot passar és que les persones comencin a assumir aquesta crisi amb normalitat i li restin importància al futur: que es derivi en una normalització.
Resulta curiós que la gent percebi que l'economia andorrana marxi tan bé i que es valori com a realment bona quant al mateix temps es contradiu l'efecte que deixa l'habitatge. Com s'explica aquesta aparent contradicció?
A veure, una cosa és com la gent percep que està l'economia i amb raó veient que el país es troba en plena ocupació. L'altra cara de la moneda té lloc quan els hi demanem personalment com valoren la seva economia. La percepció, en aquest cas, difereix bastant. La realitat és que veiem que pràcticament tothom està ocupat, i així ho demostren els índexs d'atur, però després hi ha gairebé un terç de persones que admet que els costa arribar a final de mes. Entrant en cada perfil, n'hi ha alguns que han patit o notat més aquesta crisi, com aquells que treballen al comerç, a l'administració o fins i tot en la construcció. També els nois i noies més joves mostren un percentatge bastant elevat en aquesta situació, com un 20% dels majors de 65 anys que d'igual manera els costa aconseguir més ingressos, i les persones nouvingudes.
Deixant de banda l'habitatge, ha guanyat un pes considerable a l'enquesta la preocupació pel trànsit. Valoren la casuística d'aquest afer més aviat com una situació conjuntural, o una tendència que ha quedat sostinguda durant un temps?
No ens resulta una novetat a Andorra perquè precisament a inicis de segle l'enquesta també va repuntar al 70-75% en aquesta matèria, ja que la situació que es percebia era molt més complicada. Anys més tard ha quedat el tema una mica fora de debat, però actualment i amb el 'boom' demogràfic que hem experimentat, sobretot als darrers 10 anys, el trànsit s'ha anat convertint en una preocupació i de vegades en una dificultat afegida. És interessant contrastar-ho amb altres èpoques, i en aquest sentit podem dir que aquesta qüestió ha millorat bastant. Havia estat molt pitjor la situació i la realitat ens diu que s'ha pal·liat certament, ja que les polítiques han anat acompanyades d'aquest creixement poblacional. Al final és un clar exemple d'un desajust entre creixement i serveis, com passa a l'11% que ha votat la sanitat.
Reprenent el tema anterior, creu que les mesures que impulsa actualment el Govern, com ara el Parc públic d'habitatge o les limitacions a la inversió estrangera són realment prou per contrarestar i minvar aquesta greu crisi?
Això també té la seva complexitat. Ara bé, el fet que es posi fil a l'agulla i s'implementin mesures ho trobo molt positiu per part de l'Estat. Però també s'ha d'entendre que paral·lelament hi ha una situació de mercat, de demanda i d'oferta, i aquesta s'ajusta a la segona. Si aconseguíssim que aquesta oferta de nous pisos pogués respondre a l'elevada demanda que tenim, que potser no és el cas, i de la qual ha vingut derivada per la immigració i la situació fiscal que viu Andorra. En resum, està molt bé les mesures adoptades fins ara, o els habitatges socials, però es tracta d'una problemàtica multifactorial.
Altres subjectes importants com la immigració i la seguretat també han baixat amb relació a l'any passat. Es podria dir que cada tema apareix més o menys en funció del moment informatiu actual?
Absolutament. De fet, en la qüestió referent a la immigració, és un aspecte que si mirem la seva evolució els darrers 25 anys, veuríem que no copsava més d'un 3%, i enguany se situa prop del 12%. Mai havíem tingut aquesta dada tan amunt, és a dir, que es percebés com una preocupació, i més sabent que la naturalesa del país és la d'un indret d'acollida i que ha viscut i crescut sempre gràcies a aquesta barreja entre nadius i estrangers. La qüestió aquí serà analitzar si de cara als pròxims observatoris es continua percebent com una certa amenaça o si, per contra, deriva en un canvi de tendència, com el tema de la seguretat, que fins fa poc mai ens havia sorgit com un problema i en la darrera enquesta va pujar a un 3%, tot i que enguany ha baixat fins a l'1%.
Pel que fa als riscos naturals i a l'ús d'internet, i sobretot quant al fet de la digitalització de l'administració, el qual puja fins al 4% enguany, troba que aquest servei ha millorat tot i el neguit?
Aquesta digitalització en els tràmits ha sigut precisament un aspecte que la gent ha valorat bastant positivament, ja que un dels problemes era la tardança en els tràmits administratius. Malgrat això, hi ha perfils com els de la gent gran que no ho arriben a captar del tot bé i, lògicament, ho fan amb bastants dificultats. D'altra banda, l'ús que se li fa avui dia a la tecnologia ho veiem plasmat a tot arreu, com per exemple a les escoles, que fan servir un ampli ventall de dispositius electrònics.
Sobre riscos com són les allaus o despreniments se n'ha parlat molt últimament sobretot als mitjans arran d'haver-se de tallar un accés amb França, havent sigut fins ara un tema d'Estat. Com valora la situació i la informació al respecte?
Aquest és un altre aspecte que celebro que bona part de la població hagi pres actualment amb més consciència. Primer hem d'entendre que Andorra és una zona exposada a riscos, i tot i que hi ha cada vegada més gent que l'assenyalava com un problema evident, també han augmentat aquells que se senten preparats i degudament en alerta. Altrament, i en el cas de la gent gran, com fa anys han viscut altres situacions similars o fins i tot han presenciat alguna inundació sabem del risc. També la feina que es fa des de les escoles i els mitjans de comunicació, un punt molt positiu i lloable per la vostra part.
Ara una pregunta d'evolució de les dades. Si comparem la situació actual del Principat amb les darreres dues dècades, quina és la transformació més sorprenent que han vist?
Doncs, per exemple, si ens remuntem tan sols 10 anys enrere, apareixia molt el tema dels ajuts socials com un dels principals inconvenients i assumptes a pal·liar. També ho era un altre de rellevant la manca de feina, entre altres coses perquè ens trobàvem en un entorn molt diferent. De fet, us avançaré que l'any vinent complirem 25 anys i hem trobat adient elaborar i presentar un Observatori històric que serà molt interessant, on a més podreu veure-ho separat per les diferents èpoques que hem anat passant i veureu com hem viscut moltes situacions. L'única conclusió que us puc fer arribar ara és que les coses han canviat bastant.
Per acabar, i vistes les últimes dades que han exposat, quin és ara mateix el missatge més clar o contundent que s'hauria d'adreçar als polítics?
Crec que observar totes aquestes dades des de lluny i en fred és un exercici molt bo. Ara bé, el que concloem és que hi ha una part de població que li costa pagar les seves despeses més vitals, i que no tots estem en la mateixa situació. Hem de ser així molt curosos i respectuosos amb les diferents situacions que hi ha i s'hauria d'intentar millorar la vida de tots els que conformem aquest país.
Cert que el tema dels salaris és una altra de les preocupacions més grans, però també molts dels enquestats relataven que tenen una situació econòmica favorable. Tampoc cobrem el mateix aquells que treballem de dilluns a divendres que els que ho fan només els caps de setmana i en horaris més curts. Hi ha com aquestes dues 'Andorres', però en definitiva, és un assumpte molt generalitzat i que des de l'AR+I el que fem és corroborar la diversitat que tenim i detectar, en l'àmbit professional, aquells perfils més vulnerables perquè se'ls escolti i llavors que els polítics dictaminin el que creguin.
