Arran de les declaracions que va fer el cap de Govern, Xavier Espot, sobre els pisos de lloguer a La Seu d’Urgell, des d’EL PERIÒDIC hem pogut parlar amb Joan Barrera per comentar la situació actual sobre el lloguer a la capital de la comarca catalana, a més d’altres temes com la feina o el transport públic.
–Hi ha molta demanda de pisos de lloguer a La Seu d’Urgell?
–Sí. Ens trobem que hi ha molta demanda i això fa que es tensioni el mercat de lloguer de La Seu d’Urgell. Això no és d’ara, ja fa un temps. Fa poc més d’un mes la Generalitat de Catalunya va dir que La Seu és una zona tensa de lloguer, i limita els lloguers d’aquí La Seu. Tot això ve de lluny, d’un problema com és que el parc de l’habitatge és molt limitat i al final s’està tensionant per la demanda actual.
–Aquesta demanda, de qui és?
–De nous fronterers, de noves persones que venen aquí a treballar i nous funcionaris. En definitiva, al final de nova gent que ha vingut a viure aquí a La Seu, com s’ha vist en el padró, que està augmentant. Ara el mercat de lloguer és insuficient.
–Queda oferta actualment?
–És la que hi ha. I com ja vam dir, el que s’ha de fer és facilitar el procés en l’àmbit urbanístic. Si algú vol construir, serà benvingut per al final posar sobre la taula nou habitatge aquí a La Seu. L’any 2007 vam fer la promoció dels pisos de l’Horta del Valira. Hi ha una part que va acabar l’any 2010-2011, i tot això està ple des de fa més de 10 anys. Ara el que hi ha són les parcel·les de just davant que és aquí on es pot fer nova construcció.
–Com han apujat els preus de lloguer en els últims anys?
–Des de finals de la crisi econòmica de l’any 2008, que va acabar cap a l’any 2014 hi ha hagut un augment constant que ara fa que pagar un lloguer aquí a La Seu d’Urgell sigui dificultós per a moltíssima gent. Cal destacar que ha sigut un creixement sostingut en el temps, aquest problema ja s’ha posat sobre la taula en l’anterior legislatura i fins i tot en l’altra. Ja fa molts anys que s’ha fet crítica de que no s’han fet les coses com s’han de fer, i nosaltres volem començar a posar punts i solucions. Per exemple, les parcel·les que he dit abans a l’Horta del Valira, no es podien edificar perquè no s’havia portat la llum, i tampoc s’ha fet un parc d’habitatge municipal. El resultat d’això és que actualment tenim un problema molt greu.
–Quines polítiques té previstes fer per frenar la inflació dels pisos de lloguer a la Seu?
–Aquestes parcel·les si ens les demanen per a construir les tirarem endavant com ho marca la normativa i el preu d’urbanisme. A part d’això volem apostar pel Parc d’Habitatge que facilita adquirir un lloguer a famílies vulnerables i a joves, ja que és molt important i ara mateix tenen problemes per accedir-hi.
–Què li sembla que vinguin tants treballadors andorrans a viure a la Seu sent de fora?
–Crec que és natural. Ara mateix un de cada tres treballadors és fronterer aquí a La Seu. Això vol dir que n’hi ha molts, uns 1.500. Abans de la crisi econòmica teníem 13.000 habitants i amb la crisi va baixar aproximadament 1.000 habitants. Això vol dir que aquí hi ha hagut un flux de gent que van i venen en funció del treball que s’ofereix en el territori. Evidentment, Andorra és una part importantíssima del territori. Nosaltres vam comentar que tot això és un procés natural que ha existit i existirà pel flux de persones, una altra cosa és que es vulgui pretendre que, una arribada massiva. Això sí que no ho podem suportar a nivell de ciutat perquè estem dimensionats de manera molt específica. Més enllà d’això, forma part d’aquest llaç econòmic i treballadors entre Andorra i La Seu d’Urgell. Si ve gent nova a treballar a Andorra i viu a la capital de l’Alt Urgell benvingut sigui, això està clar. El que s’ha de vigilar és un flux d’arribada massa gran per les dimensions que té la ciutat. És el que hem d’evitar amb el preu d’urbanisme, i amb totes les normes que tenim a l’abast.
–Què en pensa de les declaracions que va fer Xavier Espot? Va parlar amb ell?
–Ell mateix va dir que ja havíem parlat. Vam poder posar sobre la taula aquesta disparitat d’opinions. Vam dir que tot aquest tema per a nosaltres i per ells queda superat, i el que hem de fer és treballar d’una manera dialogant, conjunta tots aquests temes que afecten de manera transfronterera.
–Té previst reunir-se per fer polítiques conjuntes en matèria d’habitatge?
–És un tema que hem de parlar i posar sobre la taula. Estem al mes d’agost, és una mica dolent, però al mes de setembre parlarem i segur que posem punts a les ies amb aquest tema i altres que tenim a tractar en futur entre els dos. Segur que hi treballarem i existirà aquest clima de cordialitat que sempre ha existit i que és el que ha de regnar en un futur.
–A Andorra el preu de metre quadrat s’ha incrementat un 15,5% durant el segon trimestre de l’any. Creu que pot afectar a La Seu d’Urgell?
–Tot el que passa a Andorra afecta a La Seu. Si a Andorra hi ha un augment molt gran, i aquest és considerable, de percentatge de preu de lloguer, afectarà. Això és un tema que el primer que afecta és a Andorra i segur que el Govern d’Andorra els interessa que això s’aturi, i per tant, fer les polítiques que els toqui fer perquè els funcioni el tema de l’habitatge. Evidentment amb aquests llaços econòmics tot el que afecta aquí afecta allà i viceversa.
–Quines polítiques té en la seva legislatura per a transfronterers?
–Nosaltres vam proposar diverses polítiques: primerament el tema de treball: primer que tots els aturats de La Seu i la comarca puguin tenir feina a Andorra abans de contractar gent de fora, són gent que poden tenir aquesta oportunitat i pensem que se li hauria de donar prioritat. Això és a través del SOC (Servei d’Ocupació de Catalunya). Un altre punt és el tema de transport públic, molt important: volem que sigui cada mitja hora en hora punta, amb un preu raonable. Això s’està treballant. Després hi ha el tema de les cues, vam parlar de què en hora punta s’habilitin els dos carrils. A més que les condicions dels transfronterers millorin en el nivell sociosanitari.
–Creu que amb la nova autorització millorarà la línia d’autobusos transfronterera?
–Al final hem treballat i hem quedat en millorar la mitja hora en hora punta i els caps de setmana millors serveis. Tot això sabem que ha sigut arran d’una fallida d’una empresa i que ha tingut un procés complicat últimament. Hem de treballar perquè no passi en un futur, per això vam parlar amb el Govern d’Andorra, tant amb el cap de Govern com amb l’administració competent, i estarem molt atents perquè això pugui millorar; perquè això ho pateix molta gent que viu a la Seu. A més, amb el creixement de fronterers és un tema vital per a la ciutat. Al final si diem que tot ha de ser molt més sostenible, és molt millor un bon transport públic que transport privat multiplicat. Respecte als preus, no pot ser que a l’àrea metropolitana, amb totes les subvencions que va haver-hi per al transport públic, per fer un impuls perquè les persones agafin el transport públic, i se subvencionés la meitat, i aquí es multipliqués en un període similar.
