Jesús Muro és de Lleida però tota la seva vida laboral l’ha desenvolupat a Andorra, on treballa de veterinari al departament d’Agricultura des de fa més de 30 anys. El 2010 va començar a cooperar en projectes a Uganda i a la República Democràtica del Congo, i el 2013, amb més gent, va crear Daktari, l’ONG que desenvolupa projectes de cooperació veterinaris a l’Àfrica de l’Est.
–Què vol dir Daktari?
–En suahili, la llengua de l’Àfrica de l’Est, vol dir metge o veterinari. Vam buscar un nom fàcil de recordar i que es conegués a la zona.
–Quina és la seva afició favorita?
–La muntanya! Tot i que ara no tinc massa temps…
–Quin és el seu racó preferit?
–La Vall del Madriu!
–I què li agrada menys del país?
–L’aïllament. Costa apropar-se a centre culturals, com les grans ciutats, tenir accés a més oferta cultural.
–Recicla?
–Sí, moltíssim. Tot el que puc.
–Està d’acord en pagar l’IRPF?
–Totalment. Perquè crec que és just, és imprescindible per sobreviure com un estat de dret. Evidentment, no m’agrada pagar, però entenc que és necessari, imprescindible i just.
–Alguna vegada ha pensat en marxar a treballar a l’estranger?
–Moltes vegades! Ara és el meu somni. No és perquè no estigui bé aquí ni perquè no m’agradi. Els que em coneixen saben que la meva feina és la meva afició, però també m’agraden nous reptes, nous horitzons, noves cultures, nous paisatges… M’agrada començar de zero i tirar els projectes endavant, m’agraden els reptes, com més grans millor. He pensat molt en marxar fora però seria en un país subdesenvolupat, a Àfrica o Àsia. Avui en dia hi ha moltes possibilitats, tot i que és complex, però ja ho veurem!
–Li satisfà el model sanitari?
–Molt. Som uns privilegiats. Fa poc vaig estar ingressat per una pneumònia i jo que conec bé l’àmbit sanitari espanyol, en què hi treballa molta família, aquí som uns privilegiats. Sí que falten especialistes, però les facilitats que tenim… No cal comparar amb Àfrica, que si no tens diners no pots anar al metge, però aquí estem molt bé, tot i que sempre hi ha coses a millorar.
–Comprar a Andorra és barat?
–No, és car. L’alimentació és cara.
–L’interessa la política?
–Sí, però sobretot la internacional, a més, cada dia em llegeixo el diari digital d’Uganda.
–I què passa a Uganda?
–Uf! Hi ha problemes amb milícies islamistes perquè hi ha tropes ugandeses desplaçades a Somàlia. I és una dictadura democràtica perquè des de fa gairebé 40 anys sempre guanya el mateix en les eleccions. És difícil d’entendre per a nosaltres.
–Se sent inquiet sense el mòbil?
–No, el necessito, però quan estic a Uganda estic molt content perquè quasi no el faig servir. Em molesta molt que estiguis parlanat amb algú i la gent contesti el telèfon, o en una taula i la gent amb el whatsapp…
–Què mira a la televisió?
–Els informatius i el Gran Wyoming, en sóc un fan!
–Té por a la mort?
–No, però sí a patir o quedar molt discapacitat i ser dependent dels altres.
–Creu que hi ha alguna cosa més?
–No, però m’agradaria creure-ho. No hi crec per motius científics, però és clar que m’agradaria que pogués ser.
–Fa esport?
–Nadar i muntanya, però ara tinc molt poc temps. Entre la feina, Daktari i la tesi doctoral que preparo…
–Estalvia o ho intenta?
–No ho aconsegueixo! Les despeses familiars són grans i molta part del meu patrimoni ho destino a Daktari, així no depenc de ningú ni he d’abaixar el cap.
