Jean Marc Flaux

Abans, el VPC i la federació pertanyien a l'FC Andorra, i posteriorment, l'any 1963, es van separar. S'independitzen, vaja. A finals dels 80, més endavant, es va crear el FIRA (Fédération Internationale de Rugby Amateur en francès), el que és ara Rugbi Europa, i en l'àmbit de la FAR comencen a haver partit internacionals.

Des que es va iniciar el que és el FIRA, el desenvolupament del rugbi en general. És a dir, aquí a Andorra molta gent ha jugat a rugbi, però com que no hi havia res d'internacional i oficial, doncs l'objectiu va anar per aquí: poder arribar on estem ara amb la selecció absoluta, tant masculina com femenina. Inclús gosaria dir que tenim massa jugadores. Amb el nivell que tenim ens costa molt trobar matxs internacionals de rugbi a 15, és bastant complicat.

A nivell federació tenim una escola de rugbi des dels 6 anys fins als 14, i a partir d'aquesta edat passen a ser del club, on hi ha sub16, sub18 i absolut. Tot tenint la sort de comptar amb categoria femenina i masculina.

Molt positiu. Independentment dels problemes que hagin pogut sorgir aquests dies. A l'escola de rugbi tenim 123 infants, i al VPC des de la sub14 fins a l'absoluta. A més, estem a totes les escoles fent activitats i la participació incrementa any rere any.

No, es fan tots conjuntament. El dimecres a la tarda i el dissabte al matí a l'Estadi Comunal. L'únic petit problema que tenim és a l'hivern, ja que molta gent se'n va a esquiar i no tenim tanta afluència. De 120 persones potser passem a ser la meitat.

Que la gent gaudeixi, que és molt important. Els pares tenen bastant por que els infants es facin mal, però és un esport en el qual no hi ha tantes lesions tot i ser de contacte. Tenim educadors que estan molt preparats en aquest sentit.

No, perquè la gent que ens ve són els de sempre, jugadors i jugadores que ara mateix tenen canalla i els porten perquè saben que és un esport que t'aporta molts valors. A Andorra també tenim la gran sort d'acollir tots els esports i que el Govern els doni suport. Som un país d'esportistes.

Sí, no hi ha problema, ja ho vam demostrar fa tres anys quan hi havia gespa artificial. Vam poder conviure FAR, FC Andorra i VPC. L'únic problema que tenim ara mateix és la gespa, a l'hivern pateix molt i en ser natural ho veig complicat. El rugbi necessita gespa artificial perquè la natural es fa malbé ràpidament.

Nosaltres defensem el nostre esport. La convivència es podrà trobar sempre que no sigui una gespa natural, perquè és inviable.

El Gerard –Giménez– ja ho va contestar. La corporació encampadana ha de recuperar les instal·lacions perquè la gent de la parròquia les vol tornar a gaudir, i entenc perfectament la decisió.

Que continuï tenint tanta gent i que pugi la canalla. En l'àmbit de selecció, en clau femenina, buscar equips de 15 per poder jugar.

Jugar partits, i repeteixo, sobretot de rugbi a 15. En 7 hi ha molts tornejos, però a 15 manca trobar conjunts. Després és també un problema de pressupost, el rugbi a 7 són 13 persones, a 15 en són 31.

Estem subvencionats per l'Executiu, però no ens arriba a res, ja que demanem la quantitat que necessitem, però mai ens la donen. Tenim la sort de comptar amb patrocinadors.

Sí, però al rugbi és complicat. Ara hi ha països més enllà de França o Nova Zelanda on, a nivell internacional, els jugadors comencen a guanyar-se la vida, però no fa més de quatre o cinc anys.

No hi ha tants diners pel mig i és quelcom cultural. A un poble del sud de França trobaràs un camp de rugbi, a un d'Espanya un de futbol.