Jean Baptiste Poux (34 anys) porta 11 anys en la direcció del Club Tennis Santa Coloma, on cada any practiquen aquest esport una multitud de nens. Poux ha tingut centenars d’alumnes durant tots els seus anys com a professor de tennis i els ha vist de tots tipus. Recentment, ha arribat dels Jocs dels Petits Estats d’Islàndia, en els quals va assolir una medalla de bronze, tot i que va patir una luxació al maluc que el va deixar fora en el segon dia de competició. Ha dedicat la major part de la seva vida al tennis.
– L’esportista neix o es fa?
– L’esportista neix i es fa. Jo penso que són les dues coses.
– Qui és el seu ídol d’infantesa?
– El meu ídol era Pete Sampras, jugador de tennis i número 1 del món.
– I la seva referència en l’actualitat?
– Ara un ídol per a mi a nivell tennístic és el Roger Federer. És un crack. Per com juga, per com és, pel talent que té… Per tot.
– Què el motiva a aixecar-se cada dia del llit?
– Em motiva fer la meva feina, que m’agrada molt perquè estic amb nens. Vaig tornar a Andorra per això, perquè els nois puguin jugar a tennis.
– Té confiança en el futur?
– Globalemnt, sí. Per què no hauria de ser així? Jo sóc bastant optimista sempre.
– Es dedica plenament a l’esport o té altres feines?
– No, només em dedico al tema de l’esport, amb el tennis, els nens i amb l’escola.
– A part de dedicar-se al tennis, té alguna afició? Quina?
– El rugbi, sóc molt fan del rugbi. He jugat molts anys a Andorra, al VPC. Fins els 15 anys. A aquesta edat vaig haver d’escollir entre el tennis i el rugbi. La meva família és francesa, de Toulouse, i em van posar a fer el rugbi, i també el tennis aquí a Santa Coloma. Em sembla que tenia més talent pel rugbi, però no sé perquè al final em vaig decantar pel tennis.
– Un petit plaer diari?
– La Coca-Cola. És la meva debilitat. Ni fumo, ni bec, ni res, però aquesta beguda la necessito.
– Què el pot treure de polleguera en una competició?
– Perdre. Sóc molt competidor.
– Tres valors fonamentals que li demanaria a un tennista?
– Humilitat, que és el més important per aprendre, feina, perquè si no és treballador no val res, i si té una mica de facilitats encara millor perquè així en podrem treure alguna cosa d’ell.
– Creu que a Andorra la feina dels esportistes té prou reconeixement?
– En cas general no ho sé, però en el meu cas en concret, potser no s’ha reconegut massa. Aquest és el sentiment que tinc jo, però me l’he quedat per a mi.
– Quines mesures polítiques creu que l’ajudarien en la seva activitat?
– Nosaltres no ens podem queixar perquè aquí al club tenim bones subvencions. A nivell personal, aquí a Santa Coloma, penso que estem bé i no ens podem queixar.
– Quin consell donaria a un jove esportista?
– Que escoltin. Em referia això en el valor de la humilitat. Han de saber escoltar perquè sinó no tens aquesta humilitat, i no escoltes al final no aprendràs res, i sempre pensaràs que tindràs raó en tot, quan no serà així moltes vegades.
