Com definiria el concepte de benestar digital i per què és important en l'era actual?
El benestar digital és la capacitat de fer un ús saludable, equilibrat i conscient de la tecnologia, assegurant que ens aporti valor sense afectar el nostre benestar emocional, social o físic. No es tracta només de limitar el temps de pantalla, sinó d’aprendre a conviure amb la tecnologia d’una manera que ens permeti aprendre, comunicar-nos i treballar sense caure en dependències ni desconnexió de la realitat.
En una era on la digitalització ho impregna tot, aquest concepte és clau. Com a docent, veig cada dia com la tecnologia pot ser una eina potent per a l’aprenentatge, però també una font de distracció, estrès o aïllament si no es gestiona bé. Per això, és fonamental educar en un ús crític i responsable de la tecnologia, tant als centres educatius com a casa. No es tracta de demonitzar les pantalles, sinó de saber-les aprofitar per créixer, innovar i connectar-nos amb sentit.
Quins són els principals riscos associats a l'ús excessiu de les tecnologies digitals en la vida quotidiana?
L’ús excessiu de la tecnologia pot afectar directament la manera com aprenem i ens relacionem. Un dels principals riscos és la dispersió de l’atenció: els dispositius estan dissenyats per captar-nos constantment i això pot dificultar el desenvolupament de la concentració i el pensament crític. A classe, sovint observo que alguns alumnes tenen dificultats per mantenir-se enfocats en tasques complexes quan estan acostumats a estímuls ràpids i immediats.
També pot afectar la creativitat i la resolució de problemes. Si ens limitem a consumir continguts de manera passiva, perdem la capacitat de crear, experimentar i equivocar-nos, aspectes essencials en disciplines com la programació i la robòtica. A més, la immediatesa digital pot dificultar l’aprenentatge profund: els estudiants busquen respostes ràpides en lloc d’explorar, reflexionar i construir coneixement de manera autònoma.
Finalment, hi ha un risc en la pèrdua d’interacció social i col·laborativa. Quan la tecnologia s’utilitza de manera descontrolada, pot afavorir l’aïllament en lloc del diàleg i la construcció d’idees conjuntes. Per això, crec que cal educar en un ús actiu, creatiu i responsable de les eines digitals, perquè siguin un motor d’aprenentatge i no una barrera.
Des de la seva experiència, quines estratègies poden adoptar els individus per mantenir un equilibri saludable entre la vida digital i la vida real?
L’equilibri digital no consisteix a renunciar a la tecnologia, sinó en fer-ne un ús conscient. Un bon punt de partida és establir fronteres digitals, definint moments i espais lliures de pantalles, com durant els àpats, abans d’anar a dormir o en trobades socials. En l’àmbit educatiu, això es pot traduir en combinar el digital amb el treball manual, la reflexió i el debat.
També és essencial fomentar un ús actiu i creatiu de la tecnologia. No és el mateix passar hores consumint continguts de manera passiva que utilitzar eines digitals per crear, experimentar i resoldre problemes. En les meves classes, per exemple, treballo perquè els estudiants siguin productors i no només consumidors de tecnologia, desenvolupant projectes de programació, robòtica o disseny digital.
Finalment, cal aprendre a escoltar-nos: com ens sentim després d’usar determinades aplicacions o plataformes? Ens aporten o ens resten? Aquesta reflexió és clau per ajustar-ne l’ús i assegurar que la tecnologia realment ens millora la vida, en lloc d’absorbir-nos.
Com poden les institucions educatives promoure un ús responsable i conscient de les tecnologies entre els estudiants?
Perquè les institucions educatives fomentin un ús responsable de la tecnologia, cal anar més enllà de normes restrictives i apostar per una educació digital integrada. No es tracta de limitar el temps de pantalla, sinó d’ensenyar a utilitzar la tecnologia de manera crítica, creativa i ètica.
En aquest debat, la prohibició dels 'smartphones' a les aules de secundària sovint es presenta com una solució fàcil, però no ajuda els estudiants a desenvolupar competències digitals essencials per al seu futur. Quan arribin a la universitat o al món laboral, ningú els restringirà l’accés als dispositius, i si no han après a autoregular-se, poden tenir dificultats per gestionar-ne l’ús.
En lloc d’una prohibició total, els centres educatius haurien de treballar en una regulació intel·ligent, establint moments concrets per al seu ús educatiu, fomentant espais lliures de pantalles i implicant les famílies en aquest procés. L’objectiu no és eliminar la tecnologia, sinó ensenyar a conviure-hi amb criteri.
Quin paper juga la intel·ligència artificial en la promoció o detriment del benestar digital?
La intel·ligència artificial pot ser una gran aliada o una amenaça per al benestar digital, depenent de com es dissenyi i s’utilitzi. Pot ajudar a personalitzar l’aprenentatge, facilitar la gestió del temps i optimitzar processos, però també pot fomentar la dependència digital i el consum passiu de continguts si no es fa amb consciència crítica.
Per evitar els seus efectes negatius, cal educar en un ús ètic i equilibrat de la IA, ensenyant a qüestionar la informació que genera i a utilitzar-la com una eina per potenciar la creativitat i la resolució de problemes, en lloc de limitar-se a seguir les seves recomanacions de manera automàtica.
A les meves formacions sempre comparo la IA amb el robot R2D2 de la saga Star Wars. Es tracta d’un personatge que no té cap mena de protagonisme, però sempre està disposat a ajudar aportant l’eina més adequada per a l’ocasió. El mateix ús hauria de tenir la IA, una pestanya més del nostre navegador que en moments concrets aportarà valor en algunes tasques.
Quines mesures poden prendre les empreses tecnològiques per minimitzar els efectes negatius de les seves plataformes en el benestar dels usuaris?
Les empreses tecnològiques han de deixar de prioritzar únicament la retenció d’atenció i començar a posar el benestar digital al centre. Han d’oferir més transparència en els algoritmes, donar a l’usuari el control sobre què consumeix i facilitar opcions per gestionar el temps d’ús. També han d’assumir un paper actiu en l’educació digital, col·laborant amb centres educatius per fomentar un ús crític i saludable de la tecnologia.
Com veu el futur de l'aprenentatge digital en relació amb la salut mental i el benestar dels estudiants?
El futur de l’aprenentatge digital ha d’anar cap a un model més equilibrat, en què la tecnologia sigui un mitjà i no un fi en si mateixa. Com diu Anthony Salcito, “la tecnologia ha de ser un mitjà per millorar l’aprenentatge”. Això implica personalitzar l’ús de les eines digitals per adaptar-se a cada estudiant, reduir la sobrecàrrega informativa i fomentar espais de desconnexió per afavorir la interacció social i emocional.
Quins consells donaria a aquelles persones que busquen millorar el seu benestar digital en un món cada cop més connectat?
Si vols millorar el teu benestar digital, sigues rebel. No deixis que sigui la tecnologia qui decideixi per tu. Apaga el mòbil, surt sense auriculars, observa el que t’envolta. Reivindica l’avorriment com un espai de creativitat, no com una excusa per obrir TikTok. Si una aplicació et controla més del que tu la controles, elimina-la. Si el teu dia gira al voltant de la pantalla, gira’l cap a la vida real. No es tracta de fugir de la tecnologia, sinó de recordar que ets tu qui ha de portar el volant.
