Ens podria explicar la trajectòria de l’associació ARPA? Quan va néixer, qui en forma part i com organitzen la seva activitat?
L’associació es va crear fa uns tres anys, concretament el 13 d’octubre. Abans ja feia rescats de gossos pel meu compte, amb el meu gos, el Tor, i també havia col·laborat amb diverses entitats dedicades al rescat d’animals.
Actualment, som cinc socis que gestionem l’associació, i a més tenim un grup de xat que vam obrir per oferir suport i informació a la gent. En aquest grup, que anomenem el xat d’ARPA, hi ha més de 160 voluntaris.
Allí, la gent pot demanar consells o ajuda: per exemple, si el seu gos s’ha fet mal, si no saben quin veterinari escollir, o si observen alguna cosa estranya en el seu animal. També és un espai per compartir informació d’interès, com quan hi ha excursions, o observacions d’animals que puguin necessitar ajuda.
En definitiva, ARPA és una xarxa de suport i rescat animal que funciona gràcies al compromís dels socis i dels voluntaris, amb un objectiu clar: protegir i cuidar els animals del país.
Com descriuria la relació i la sensibilitat de la societat andorrana envers els animals de companyia i els animals?
Bé, la majoria de la població té animals de companyia, especialment gossos. Es calcula que hi ha uns 8.000 gossos al país, i també molts ocells i gats. Moltes vegades, els animals s’escapen sense voler, perquè les gàbies o finestres es deixen obertes, o perquè algun gat o gos es mou espantat per alguna cosa que passa al carrer. Quan això passa, els propietaris acostumen a trucar a l’associació buscant ajuda, ja que estan molt preocupats i desesperats.
Però hi ha també una altra part de la societat que cal tenir present: persones que han de respectar la convivència amb els animals. I, per descomptat, hi ha gent a qui no li agraden els animals; això és una realitat que no es pot canviar, i simplement cal entendre-ho.
Quins són els principals problemes que afronten els animals que arriben a la seva associació?
Els animals que arriben a ARPA presenten problemes diversos, des de negligència lleu fins a situacions més greus de maltractament. Sovint es tracta de gossos amb manca d’exercici, perquè no surten prou a passejar o no tenen prou socialització. Molts casos són deguts a la falta de coneixement del propietari, que tria un gos sense poder cobrir les seves necessitats.
També hi ha gossos de caçadors en entorns rurals que, tot i tenir menjar i aigua, poden estar exposats a condicions extremes com calor intensa, fred o neu, sense protecció adequada.
Finalment, alguns animals viuen en espais inadequats a l’exterior, com horts o zones sense coberta, on poden patir manca d’aigua fresca, menjar o protecció contra el clima. En conjunt, els rescats acostumen a sorgir per negligència involuntària, condicions extremes o desconeixement sobre les necessitats dels animals.
Quan arriben casos de maltractament, com gossos en molt mal estat que han estat pegats o descuidats greument, ARPA rep denúncies i la gestió passa directament al Govern. És el Servei d’Agricultura i Ramaderia qui s’ocupa del benestar animal i pot retirar l’animal del propietari si es demostra que està en mal estat.
Els responsables poden rebre sancions?
Sí, quan es comprova el maltractament, el propietari pot perdre la custòdia del gos i també rebre una sanció econòmica. El Govern està preparant una nova llei, que sortirà l’any vinent, i que especificarà les sancions. ARPA i altres protectores ja van participar en reunions amb el Govern per aportar propostes d’enduriment de la normativa. Les multes previstes podrien ser, per exemple, de 3.000 a 6.000 euros.
Aquesta llei està relacionada amb el benestar i la protecció dels animals. L’objectiu és garantir una millor cura dels animals de companyia i evitar-ne el maltractament.
Per exemple, es prohibirà l’ús de collars de pues o d’altres elements que puguin causar dolor als gossos. També es regularà l’ús de collars amb vibració o descàrregues elèctriques, tot i que caldrà esperar al text definitiu per saber exactament què s’hi inclourà.
Un altre punt important és la gestió dels gossos considerats potencialment perillosos. Els propietaris d’aquests animals hauran de complir unes normes estrictes: portar morrió quan surtin al carrer, no deixar-los anar solts, i disposar d’un muret o tanca de més d’un metre i mig si viuen en una casa amb jardí. Les sancions per incompliment d’aquestes normes s’incrementaran.
També es posarà més control sobre el comportament dels gossos en espais públics o naturals. Per exemple, se sancionarà aquells propietaris que no recullin els excrements dels seus animals, tant en zones urbanes com en camins de senderisme o muntanya. Encara que es pensi que “com que és al bosc no passa res”, caldrà recollir-ho igualment per respecte a la resta d’usuaris i a la natura.
A més, durant la primavera, que és època de reproducció de la fauna salvatge, els gossos hauran d’anar lligats. Si un gos escapa i persegueix o mossega un cabirol, és una situació greu i sancionable. Abans de deixar-lo córrer lliurement, cal assegurar-se que està ben educat i respon a les ordres del propietari. Si és un gos poruc o poc controlat, no s’hauria de deixar anar en espais oberts on pugui espantar o atacar altres animals.
La llei també vol endurir les condicions dels gossos de caça, especialment pel que fa a les gàbies on viuen. No podran estar exposats directament al sol sense protecció ni en condicions de calor extrema. Es requerirà que tinguin ombra, aigua i un espai adequat.
Tot i que no tots els caçadors o propietaris mantenen els animals en males condicions, la normativa pretén garantir unes condicions mínimes de benestar per a tots.
Finalment, també s’estudia el tema de les assegurances obligatòries per als gossos, per cobrir possibles danys o incidents causats per l’animal, sigui a persones sigui a altres animals.
Parlem ara de la cura dels animals. Creu que a Andorra hi ha prou veterinaris per atendre tots els gossos adequadament?
Sí, veterinaris n’hi ha a totes les parròquies, així que l’accés és bastant raonable. És cert que a vegades hi ha cues, però cal tenir en compte que hi ha uns 8.000 gossos al país, mentre que la població humana és d’uns 88.000 habitants.
En general, si truques, pots aconseguir hora en un dia o dos. I si és un cas urgent, els veterinaris atenen immediatament; hi ha fins i tot servei 24 hores, tot i que l’animal l’has de portar tu mateix.
A ARPA hem conegut casos en què una operació, sumada a la rehabilitació i altres despeses, ha arribat als 1.500 euros. Ara bé, tot depèn del tipus d’intervenció: pot ser un tumor, una fractura… Recordo, per exemple, un cas d’una operació d’estómac que va arribar als 2.800 euros, i en aquella ocasió des d’ARPA vam poder ajudar.
Hi ha algun tipus de cobertura o assegurança que permeti als propietaris afrontar aquests costos, que poden arribar a ser força elevats?
No n’estic del tot segur. El que sí que sabem és que, a partir dels deu anys, és quan els animals solen emmalaltir més sovint, i segons el cas, hi ha companyies que cobreixen certes despeses, fins i tot l’eutanàsia, però són poques. En canvi, a Espanya sí que hi ha més assegurances veterinàries disponibles.
En aquests casos, ARPA pot ajudar?
Sí, clar. Per exemple, recentment vam ajudar una dona a pagar l’eutanàsia del seu gat. ARPA, com a protectora, té una funció principalment de rescat i d’assistència. Ajudem persones que no poden fer front a les despeses del seu gos o gat, o bé que detecten situacions de maltractament. També fem de pont amb el Govern, orientant sobre assegurances o tràmits: a qui trucar, on adreçar-se…
I el Govern dona suport econòmic?
En alguns casos, sí. Sé que més d’una vegada el Govern ha ajudat. Però cal tenir en compte que les competències estan repartides: algunes qüestions depenen del Departament d’Agricultura, i d’altres de Benestar o Afers Socials. Per tant, hi ha diversos passos a seguir.
Per exemple, quan es presenta una denúncia per maltractament, el primer pas és anar als tràmits de Govern, presentar la denúncia, aportar fotografies o vídeos si n’hi ha, i deixar les teves dades per identificar-te. Això s’ha de fer indicant que és per al Departament d’Agricultura. No n’hi ha prou amb trucar a ARPA, però nosaltres sempre donem suport i ajudem en tot el que podem.
Una pregunta filosòfica. És cert que cuidar o ajudar animals té un impacte positiu en el benestar i l’energia de les persones?
Sí, cuidar animals té un impacte molt positiu en les persones. Quan arribes a casa després d’un mal dia i el teu gos et rep amb alegria o el teu gat s’acosta i ronca, t’oblides de les preocupacions. Aporten afecte, calma i una energia molt especial.
Ara bé, tenir un animal també implica responsabilitat: pot emmalaltir, necessitar atenció veterinària o crear problemes en un pis de lloguer. Cal estar-hi conscienciat.
Pel que fa a ARPA, som una protectora sense ànim de lucre. Tots els diners que rebem es destinen a ajudar, per exemple, a pagar operacions o ensinistradors per a persones que no poden assumir-ho. Cap voluntari cobra res.
Fins i tot, ara treballem en un projecte amb el Govern perquè els pacients hospitalitzats puguin veure el seu gos uns minuts al dia. Creiem que el vincle amb els animals també ajuda a recuperar-se emocionalment.
