- El Missatger Reial posa per la posteritat abans del periple d’ahir a la capital. Foto: ÀLEX LARA
Missatger Reial. Quaranta anys d’ofici us contemplen. Ahir va desfilar pels carrers de totes les parròquies per anunciar l’arribada imminent de Ses Majestats.
–Així que Missatger, que consti, i no patge. ¿També hi ha classes, a Orient?
–Com a Missatger serveixo els tres Reis, no només Baltasar com podria semblar pel color. I estic just per sota de Ses Majestats, al segon esglaó, que comparteixo amb el Carter Reial.
–¿Com ho faig per recordar el color de cada Rei? És que sempre m’embolico.
–Per l’ordre: Melcior és el blanc; Gaspar, el ros; i Baltsar, el negre.
–Claríssim. ¿I quina edat té vostè?
–A diferència dels Reis, nosaltres no som eterns. I jo, concretament, ja fa quasi mig segle que m’hi dedico, així que començo a estar gran.
–Però si més que feina, té un xollet: una setmana de penquis i la resta de l’any, relax.
–Ni s’ho pensi. Hi ha una feinada enorme a controlar tots els xavals del món, preparar els regals i picar a la mina per extreure’n el carbó. Aquest any, per cert, en repartirem molt.
–Orient és molt gran. Concretament, ¿de quina part és, vostè?
–De Jerusalem, per servir-lo a vostè i al país.
–¿I des de quan parlen aquest català fabrià, a Jerusalem?
–Do de llengües, naturalment. I anys d’estudi.
–¿Quants patges calcula que hi pot haver de servei?
–A la cavalcada de demà serem una cinquantena, ben bona. I a tot el món freguem el milió.
–¿I els paguen bé? ¿O també han patit les retallades?
–El nostre ofici és purament vocacional. No cobrem ni un cèntim.
–¿I de què viuen?
–Treballem per als Reis Mags. Si ens cal res, fan màgia i solucionat.
–¿I com són, Ells, en la intimitat?
–Bellíssimes persones. Això sí, Melcior és un pèl rondinaire. L’edat, ja sap. I Baltasar és com un padrí que te les passa totes. Gaspar, en canvi, és més discret, una mica menys sociable.
–¿I tenen reines, els Reis Mags?
–No. Ni ells ni nosaltres, els patges. La feina és el primer i també l’únic.
–¿Quantes cartes recolliran?
–L’any passat vam fregar el mig miler.
–L’SMS i el correu electrònic, ¿valen?
–Valen, però ja no és la meva feina. D’això se n’ocupa el patge informàtic.
–¿Com s’ho fan per pujar els tres camells per l’ascensor?
–El que no hi cap puja per les escales.
–¿Que els deixem d’aperitiu?
–Xocolata. I llet per als camells.
–Tió i Pare Noel, ¿col·legues o rivals?
–Amics. De tant en tant quedem per decidir què fem amb els casos extrems.
–Per acabar: ¿com han viscut els Reis l’afer Urdangarín?
–Amb pena i fàstic. A títol personal m’ha semblat una vergonya que un membre de la Família Reial s’embruti les mans d’aquesta manera.
–¿Li portaran carbó, m’imagino, al Duc de Palma?
–Ni carbó. Com als casos perduts.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
