El Jaime Harrys és un jove emprenedor d’Astúries (Espanya) que va venir a viure a Andorra fa tres anys. Des de ben petit va mostrar interès pel món dels negocis i va començar a treballar i esforçar-se per aconseguir els seus objectius. Es defineix com un emprenedor per naturalesa, molt obsessiu amb la seva feina i amant de l’esport i la vida. Li encanta anar a bons restaurants, sobretot si fan bona carn, fer sortides amb bicicleta així com esquiar per les pistes del Principat. Les tres paraules, dites per ell, que més el defineixen són: emprenedor, obsessiu i ‘disfrutón’.
–Parla molt d’emprenedoria, quins van ser els seus inicis en aquest món?
–Jo vaig començar a emprendre des que tinc ús de raó. Hi ha persones que diuen que l’emprenedor es neix o es fa, jo estic en contacte amb molta gent que munta coses, perquè és amb qui realment m’entenc i sento aquell feeling i connecto amb ells encara que no els conegui. He vist emprenedors que es feien i altres que naixien. Sóc dels que hi neixen i ho són des del principi. Ja de ben petit venia xiclets a l’escola, després quan va aparèixer AliExpress vaig començar a comprar gorres de la Xina i les venia als meus amics multiplicant el preu per tres, vaig tenir una marca d’skates quan només tenia 14 anys, més tard em vaig dedicar a la compravenda de bicicletes i després al sector del trading. Sento l’emprenedoria no com una feina o una manera de guanyar diners, sinó com una forma de vida. Ho trasllado a tots els àmbits de la meva vida. Sempre penso en com són les coses i com es poden fer millors. I no ho faig pels diners, perquè quan fas bé la teva feina, tens una bona visió i estàs ben educat en aquest aspecte, els guanys arriben sols. Sóc emprenedor com a característica del meu caràcter i no només com a empresari.
–Destaca molt el fet de no fer les coses per diners, sinó fer-les per a vostè com a persona. Quina diferència hi ha entre fer-ho per una cosa o l’altra?
–Estic llegint molts llibres interessants sobre això i és que quan et centres en el resultat final no es fan les coses tan bé, al final t’has de centrar en els teus principis, els teus valors, en fer les coses de la millor manera. Quan ho fas així, l’objectiu final perd importància. Si penses ‘jo seré feliç quan tingui tants diners’ és quan arriba la frustració,perquè no gaudeixes el camí sinó que estàs enfocat en aquest final sense adonar-te que arribaràs a aquesta meta, a aquesta xifra de diners i veuràs que estàs igual que abans. Per aquest motiu, el més important és saber qui ets i com vols actuar i mai perdre els valors que tens com a persona pels diners. La finalitat a la vida és ser feliç, els diners són una eina per poder ajudar a altres persones i per poder viure la teva vida com tu la vols viure.
–Va començar al món offline, va passar al món online, però després va arribar Amazon. Com es va començar a fixar en aquesta plataforma?
–La història és molt graciosa. Jo em dedicava al model d’ecommerce tradicional; tenia la meva pàgina web, en feia promoció a les xarxes, però veia que la publicitat a les xarxes cada vegada era més cara i cada vegada costava més atraure els clients. No sabia com fer-ho per escalar i un dia estava amb el meu pare i estava molt content, perquè li acabava d’arribar un màquina de foradar d’Amazon, no entenia com el meu pare havia comprat per internet amb el desconeixement que hi havia en gent d’una certa edat que es pensaven que comprant per internet estafaven.
Em vaig quedar mirant l’escena i vaig pensar que si el meu pare de 60 anys que no havia comprat mai per internet havia estat capaç de fer-ho per Amazon, registrant-se i comparant productes, tothom ho podia fer i vaig creure que allò era la revolució. Vaig veure com el comerç electrònic tradicional per webs independents s’estava traslladant a una empresa que s’estava convertint en el centre comercial més gran del món. A pàgines web externes vaig observar que només sobreviurien els que fossin més una experiència o productes més luxosos, ja que aquests no funcionen a Amazon. Me’n vaig adonar que el negoci anava cap allà i que existia una tendència que podia anar a l’alça, amb tots els magatzems que estaven muntant a Espanya, l’experiència del client que era meravellosa per la velocitat dels enviaments, etc.
–I com va entrar en aquest món?
–Quan vaig començar a mirar, vaig descobrir que més del 60% dels productes que es venen a Amazon no els venen ells, sinó venedors normals. Amazon realment és una empresa de màrqueting i logística. Pels venedors, és tenir un aparador d’una botiga al centre comercial més gran del món per 39 euros al mes que és el que costa la tarifa. Després s’emporten un 15% de cada venda, però ells et porten al client i s’encarreguen de tot l’enviament i amb tarifes molt més barates de les que podries aconseguir tu a títol personal.
–Què va ser el primer que va vendre a Amazon?
–Van ser caixes organitzadores de bricolatge. El bricolatge és una categoria molt interessant i vaig veure una bona manera de diferenciar el meu producte del de la competència. Si vens carcasses de mòbil negres tens massa competència. En lloc d’una funda negra has de vendre una funda amb alguna cosa que la diferenciï de la resta. Hi ha infinits articles i també eines que t’ajuden a veure els productes que més facturen i amb quines paraules claus estan posicionats.
–Hi ha molt desconeixement sobre el món dels infoproductes. Què són i com es venen?
–La paraula ve d’informació i producte i és una eina formativa. Ara mateix hi ha coneixements que no els pots aconseguir a la universitat. Per certes feines sí, però vendre a Amazon amb èxit no s’aprén a la universitat. En aquest negoci el que val és el que es fa ara i qui te’n pot ensenyar és gent que està fent això en aquest moment. El meu primer pas va ser assolir l’èxit a Amazon i després, veient l’interès de la gent, vaig muntar Vezzos Academy. Volíem ensenyar a vendre a la plataforma i aprendre’n de la forma més ràpida, més senzilla i menys arriscada. Ara mateix tenim una escola de negocis enfocada en Amazon i també una agència on ajudem a empreses a vendre a la plataforma. Ensenyem a clients finals i cada vegada venen més empreses que volen que els fem consultoria. Des del màquina de foradar del meu pare ja han passat uns anys i he pogut muntar una companyia amb 25 persones, i estem contractant talent que ve d’altres empreses.
–Què li explica la gent que acaba el curs i comença a aplicar els coneixements?
–Hi ha dos tipus de persones. Els que diuen que estan compromesos i després veus que no i els que ho estan de veritat i hi posen ganes i hores. Tenim persones que han facturat més de 400.000 euros l’últim any i que s’estan comprant la seva primera casa gràcies a Amazon. Això no és tothom, ja que és un negoci i cal treballar.
–Quin és el futur d’Amazon?
–Amazon cobreix el consum online. Ara mateix el meu cap no veu res més enllà del comerç per internet, res que ho pugui reemplaçar. Això sí, aquells que venen exclusivitat i experiència no tenen cabuda a Amazon, però si busques productes a bona qualitat-preu, no hi ha res que ho pugui superar.
–Com veus a Andorra pel que fa a emprenedoria?
–Andorra és un paradís. Jo vinc d’Astúries on tinc de tot i bon menjar, però allà em faltaven coses que he trobat aquí. La naturalesa ja la tenia, però aquí a més, tinc moltes pistes d’esquí i estan a tres minuts de casa. I el millor és la de gent que s’està congregant al país. Ni en els meus millors somnis em podria haver esperat estar vivint a un lloc com Pal, veure la gent baixar per les pistes des de la finestra de casa, viure sense soroll, només el dels gossos, i, sobretot, poder baixar pistes esquiant amb tres amics que han triomfat amb els seus negocis i poder anar parlant amb ells de possibles coses a fer. Després, anar a dinar i acabar al balneari de l’Hermitage.
No hi ha cap lloc al món on puguis fer tot això. A més, aquí s’hi ha de sumar les bones condicions del Principat per les persones que obren negocis.
–Creus que hi ha un ecosistema de gent jove amb ganes de fer coses?
–És indiscutible. Jo vaig venir fa tres anys i hi ha un efecte crida. La gent atrau gent i al final hi ha un cercle virtuós. El país té el deure de retenir tot el talent que està venint fent-los les coses fàcils. Aquí a Andorra hi ha el millor de cada casa i, rodejar-te de persones així et motiva a fer més coses. Sempre he pensat que els comentaris negatius només atreuen coses negatives i, en canvi, quan són coses positives, t’entren ganes de fer més.
–Quin és el teu secret per l’èxit?
–El secret és la constància i pensar que quan les coses van malament no tot és culpa meva i quan les coses van bé tampoc és que jo sigui el millor. S’ha de tenir un equilibri i una constància. El ciclisme i els esports de llarga distància m’han ajudat amb el tema de la constància, ja que el món dels negocis és un esport molt més difícil que no pas el ciclisme. Emocionalment, és molt dur, perquè un dia ets el millor i un altre dia estàs en la misèria. Això et fa treballar molt en tu mateix i en la teva ment. Si no fas aquest treball intern és impossible triomfar.
–Com és el teu dia a dia?
–Fa uns mesos que he canviat les rutines. Tinc quatre pilars a la vida: el desenvolupament personal, l’esport, la feina i les relacions.
Cada dia he de posar una mica de cada ingredient, perquè la meva vida sigui completa i poder ser feliç. Quan em desperto llegeixo mentre faig el cafè, després faig esport dues hores, ja sigui anar amb bici, esquiar o sortir amb el quad. A les 12.00 hores em poso a treballar des de casa i programo reunions veient les muntanyes i amb el sol entrant per la finestra, a la tarda continuo treballant i estudiant i més tard ja aprofito per quedar amb amics. He identificat que si no feia una d’aquestes coses, el meu dia no era igual de bo i m’afectava la feina. Quan arribes a uns objectius de diners t’adones que els diners no et fan més feliç sinó que inclús et poden fer infeliç.
