Doctor en geografía per la Universitat de Saragossa i diplomat en Agroclimatologia per la Universitat Politècnica de Catalunya, José María Cuadrat coordina el Projecte CLIM’PY. /Per Esther Jover Martin
–Si no aconsegueixen els fons Poctefa per desenvolupar el Projecte CLIM’PY, es podrà tirar endavant?
–És complicat perquè per poder fer un treball d’aquesta magnitud necessitem unir molts equips de treball i suposa un important esforç econòmic. Si no aconseguim l’ajuda econòmica a través de fons europeus, ho veig difícil perquè caldria sumar de forma individual les ajudes dels governs dels tres estats [França, Espanya i Andorra] i, potser, no és la seva prioritat. Ha de ser un organisme de nivell europeu, perquè vegi la muntanya en la seva totalitat.
D’altra banda, el punt fort de la nostra proposta és que per primera vegada s’ha aconseguit aglutinar els principals organismes d’ambdós costats de la serralada. Potser fins ara no s’havia fet mai per això, perquè no és senzill reunir tothom i aconseguir el finançament. Als Alps fa anys que hi treballen diversos grups, també hi ha diversos països que estan amb els Carpats. Nosaltres tenim l’oportunitat de fer-ho als Pirineus i seria una llàstima que es desaprofités. Però som optimistes!
–Quan es resol la convocatòria Interreg/Poctefa a la qual s’han presentat?
–A l’estiu. Ja hem superat el tall de la primera fase, en què s’han eliminat alguns projectes.
–Han demanat un milió d’euros, una quantitat elevada…
–A la convocatòria d’ajudes també s’han presentat d’altres projectes amb els quals ens volem coordinar ja que les investigacions que desenvoluparan els altres equips poden ser d’interès per a nosaltres, i viceversa. Per exemple, el Projecte Aigua. L’aigua té molta relació amb les precipitacions al Pirineu, amb la disponibilitat i acumulació de la neu, etcètera, i les seves projeccions ens poden servir per calcular les nostres. També amb la biodiversitat, els boscos… Tots hem demanat més o menys un milió d’euros.
–En la primera fase de treball, durant els tres anys que van investigar conjuntament, a quines conclusions principals van arribar?
–Bé, la idea inicial era disposar d’una base de dades de qualitat de temperatura, precipitació i neu. Com que el pressupost no era suficient vam haver de deixar la neu, i tampoc vam poder analitzar tota la informació disponible sobre temperatura i precipitació. El que vam fer va ser agafar les millor estacions i analitzar-les des de 1951 fins al 2010. Què vam trobar? El que ja ens insinuaven d’altres estudis: l’increment clar de les temperatures al Pirineu, entre 0,5 i 0,6 graus centígrads, que coincideix amb allò que s’ha viscut a l’Europa Occidental en els últims 60 anys. En sis dècades, la temperatura ha pujat sobre mig grau en sis dèc
–On ho podem consultar?
–Tota la informació està disponible a la pàgina web de l’Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic (OPCC), www.opcc-ctp.org.
