Creu que existeix una identitat literària pròpia del Pirineu? I quina és la màgia dels Pirineus?
Anys enrere parlàvem de literatura pirinenca, però en un moment determinat vam decidir canviar aquest terme per llibre del Pirineu. Això és així perquè no podem parlar pròpiament d’una literatura pirinenca, però sí de llibres que parlen del Pirineu. El Pirineu té un atractiu literari, ja que és un territori encara bastant per explotar. La persona humana ha arribat a tots els racons del Pirineu, però encara hi ha moltes històries per explicar. La màgia està en el mateix entorn, i en una tradició de literatura oral que s'ha anat transmetent de generació en generació. És tot el món imaginari de les llegendes i dels mites del Pirineu, que encara atrau a molta gent, a molts lectors.
I si parlem dels protagonistes d’aquesta màgia pirinenca... quins en serien els principals?
Un dels éssers mítics del Pirineu que literàriament s'ha treballat bastant és el dels Minairons o Menairons — noms que varien segons el lloc—, uns éssers minúsculs, gairebé microscòpics, que es cullen d'una planta màgica la nit de Sant Joan, es posen dins d'un canut d'agulles i tenen una força extraordinària, un poder extraordinari. Llavors, si tu tens un problema, has d’agafar un canut de Minairons i obrir-lo. Així, els Minairons surten i et van preguntant: «Què farem, què direm, què farem, què direm, què farem, què direm, què farem, què direm...». I llavors tu els has de manar alguna feina: els has de dir que et vagin a llaurar un camp, que et vagin a assagar l’herba, el que sigui.
Perquè, si no els manes feina, pot ser que et matin a tu. Per tant, els has de manar feina i, quan han acabat, els has d’ordenar que tornin al canut. Aquesta és una llegenda — uns personatges, uns mites del Pirineu — que han donat lloc a una certa literatura. Per exemple, l’escriptor Pep Coll va escriure fa uns anys una novel·la juvenil que es titulava justament 'Què farem, què direm', i que va tenir molt d’èxit. Altres autors també ho han tractat; jo mateix tinc un conte infantil sobre el món dels Menairons. El conte es diu 'Anem a plegar menairons'.
L’associació organitza concursos literaris per a autors del Pirineu?
Col·laborem amb diversos concursos que es fan al Pirineu. Bé, la nostra feina, justament, és que aquests concursos es difonguin entre els nostres mateixos socis i convidar-los a participar-hi. D’aquests concursos, també n’hi ha un en què participem directament: és un concurs que es diu Concurs de WhatsApp Relats. El fem des de fa deu anys i és un certamen pensat per incentivar la creació literària dels joves i adolescents, en aquest cas alumnes de quart d’ESO. Els proposem escriure un microrelat amb el mòbil i enviar-lo com un missatge de WhatsApp.
A més, té una gràcia especial i un abast internacional, perquè està obert tant als alumnes d’Andorra com als del Pirineu, trencant fronteres. Per als adults també hi ha diversos premis amb els quals col·laborem, com els Premis Literaris Homilies d’Organyà, que es lliuren durant la Fira del Llibre del Pirineu, a Organyà.
Quina és la salut actual de la indústria editorial al Pirineu? Quanta literatura es produeix als Pirineus?
Actualment, un parèntesi abans de començar: nosaltres, com a Associació del Llibre del Pirineu, no distingim la frontera. És a dir, hi ha diversos actors andorrans que formen part de la nostra associació. Per tant, ens veiem el Pirineu com un conjunt, inclosa Andorra. En el cas d’Andorra hi ha una desena d’editorials, mentre que a la part de baix, al Pirineu català, només n’hi ha dues: una a Tremp (Garsineu) i l’altra a la Seu d’Urgell (Salòria).
Són editorials que s’han especialitzat, justament, en publicar llibres del Pirineu. Penso que això és molt important, perquè han obert la possibilitat als autors pirinencs que escrivien i abans tenien molt difícil publicar. Abans havíem d’anar a les editorials grans de Barcelona, trucar a la porta, i era molt complicat aconseguir una oportunitat.
Ara, aquestes editorials pirinenques tenen una sensibilitat especial pels llibres del Pirineu i ofereixen oportunitats als autors del territori. D’aquesta manera, ens retroalimentem: autors i editorials treballem junts i fem créixer la literatura del Pirineu.
Les editorials petites del Pirineu tenen prou suport institucional o encara treballen en condicions precàries? Reben ajudes de la Generalitat de Catalunya?
Les editorials petites del Pirineu no ho tenen fàcil, perquè no hi ha subvencions específiques per a editorials del Pirineu, sinó que han de presentar-se a les línies de subvencions per a totes les editorials de Catalunya. El que sí que és veritat és que nosaltres, com a associació, tenim un suport molt important a través de l’IDAPA que ha entès que el llibre del Pirineu és patrimoni del Pirineu. A més, l’IDAPA té una línia justament de promoció del llibre del Pirineu.
També ens presentem a les subvencions de la Generalitat com a associació, i en alguns casos ja estem aconseguint resultats. Però, és clar, participem en una convocatòria de subvencions oberta en què s’hi presenten totes les associacions. Potser, per això, faltaria una línia de subvencions específica per a territoris com el Pirineu, que és molt extens, poc poblat i amb poques oportunitats perquè les editorials puguin tirar endavant.
I avui dia, amb l’aparició de les noves tecnologies, com veu el futur dels llibres escrits?
El llibre electrònic, que semblava que fa uns anys havia de substituir el llibre en paper, no ha sigut així, almenys aquí. En altres països sí que s’ha introduït més, però aquí no ha aconseguit, ni de bon tros, desbancar el llibre en paper, el llibre clàssic. La gent continua llegint en paper. Crec que, en aquest sentit, no canviarà gaire. El llibre electrònic ja fa uns quants anys que està implantat—, no ho tindrà gens fàcil per aconseguir quotes de mercat en relació amb el llibre en paper, que continua tenint el seu atractiu.
I quants llibres surten cada any?
Nosaltres, a través del catàleg, ho constatem: surten aproximadament uns cinquanta llibres a l’any. Les tirades són curtes: estaríem parlant d’entre cinc-cents i mil exemplars. Hi ha alguna publicació en castellà, però és mínima; la gran majoria són en català.
Com s'adapten als nous hàbits dels lectors? Produeixen vídeos o audiollibres també?
D’audiollibres, encara no. El que sí que vam fer, en col·laboració amb l’IDAPA, va ser una sèrie de booktrailers que van tenir molt d’èxit, però, per motius de finançament, vam haver d’interrompre el projecte. Ara mateix estem treballant amb la idea d’aconseguir el finançament necessari per poder reprendre’ls.
Avui dia tothom pot ser escriptor utilitzant la intel•ligència artificial?
Potser sí, però jo, més que actualment, el que em fa por és el futur. I el futur no gaire llunyà, el futur immediat. En el que veig que la intel·ligència artificial serà un competidor molt seriós dels escriptors. Fa pocs mesos, mentre escrivia una obra de teatre de temàtica local que s’estrenarà aviat a la Seu d'Urgell, vaig tenir el meu primer contacte amb la intel·ligència artificial. La meva dona, que estava fent un curs d’IA, va introduir un fragment del text a una eina perquè el millorés, i el resultat em va sorprendre molt: el que a mi m’havia costat dies de feina, la màquina ho feia en segons.
Tot i que algunes coses estaven ben encertades i d’altres no tant, vaig veure-hi un potencial com a eina de suport o de millora. Encara no sé ben bé com ens hi hem de relacionar, però sí que vaig sentir que, d’alguna manera, la IA pot convertir-se en un “competidor” per als creadors. Ara bé, penso que mai podrà substituir del tot l’autor humà, perquè no té pensament propi i només pot treballar amb continguts que ja existeixen.
Però la IA pot afectar els drets d’autor?
Sí, aquest és un tema que ens preocupa, perquè dels drets d’autor no se’n parla gaire i, tanmateix, són molt importants. Certament, la IA els posa en qüestió. Normalment, formo part, al llarg de l’any, del jurat d’uns set o vuit premis literaris. I ara ja et planteges, com a membre del jurat, si allò que estàs llegint ho ha escrit una persona o una màquina. És tot un repte, no?
Quines estratègies utilitza l’Associació per donar més visibilitat als autors pirinencs, especialment fora del territori?
Un àmbit important són les fires del llibre. Nosaltres participem principalment en dues: la Fira del Llibre del Pirineu d’Organyà, que se celebra el primer cap de setmana de setembre, i Sant Jordi, que és un altre moment clau. Per a Sant Jordi tenim dues parades, una a la Seu d'Urgell i una altra a Puigcerdà. A més, també participem en la Setmana del Llibre en Català, que es fa a Barcelona a finals de setembre. Mantenim una col·laboració molt interessant amb l’Associació d’Editors d’Andorra i amb el Govern d’Andorra, que ens permet ser presents dins de l’estand d’Andorra. És una molt bona manera de treballar conjuntament i donar visibilitat al llibre pirinenc més enllà del nostre territori.
Hi ha col·laboracions amb altres associacions, com per exemple, si existeix, alguna associació del llibre als Alps?
Fins ara no. Encara no en tenim, però això no vol dir que no ho acabem fent. D’alguna manera, els Alps sempre han estat un referent per al Pirineu: van més avançats en molts aspectes, fins i tot en qüestions de política i de conservació del medi ambient, on ens porten força avantatge. Per tant, en certa manera, són el nostre mirall. De fet, ja n’hem parlat diverses vegades dins de l’associació, però encara no hem fet el pas de posar-nos en contacte amb entitats similars dels Alps. Seria molt interessant, sobretot, per poder aprendre’n.
I ara, una sèrie de preguntes sobre la motivació dels joves. Com podem motivar-los a llegir?
És molt difícil. El llibre té un gran competidor, i ho sabem: les pantalles. Les pantalles et permeten interactuar; el llibre, no. És una llàstima, perquè penso que els joves, en no llegir, perden molta imaginació. Tot i això, jo soc esperançat: crec que arribarà un moment en què això canviï.
No sabria com respondre exactament aquesta pregunta. Penso que la clau és que cadascú trobi el tipus de literatura, de llibre o d’autor que l’atregui, que li faci “fer clic”, que li encengui la bombeta i digui: “Ostres, això m’agrada”. Normalment, els infants de fins a 11 o 12 anys acostumen a ser bons lectors, però a partir dels 13 o 14 anys això comença a canviar. Ho veiem molt clar, per exemple, en el Premi Joel Esquényer de Contes Infantils i Juvenils, la Biblioteca de l’Escola Municipal de Música de la Seu d’Urgell (ESEC). Hi ha diverses categories: en la de 10-11 anys hi participen molts nens; a la de 12-13, encara força; però quan arribes als 14-15, ja en són pocs, i a la de 16-17, encara menys.
Això reflecteix molt bé el que passa: no només des del punt de vista del jove lector, sinó també del jove escriptor. Perden la frescor i la imaginació que tenien quan escrivien narracions o contes amb 10, 11 o 12 anys. El que sí que observem és que apareixen temes més recurrents. En aquest mateix premi, per exemple, ens va sorprendre molt trobar el tema del suïcidi en molts dels relats escrits per adolescents. Ens vam preguntar: què està passant? Però entenem que això forma part del seu món emocional; que escriguin sobre suïcidi no vol dir que en tinguin una tendència, sinó que és un tema que els inquieta, els crida l’atenció i que necessiten expressar.
Si hagués de definir el futur del llibre del Pirineu en tres paraules, quines serien?
Jo diria tres paraules que, potser, són les que millor el defineixen: rejovenir, redefinir i refermar. Tot amb re.
Rejovenir, perquè penso que el futur passa pel relleu generacional. A la nostra associació, la majoria dels socis ja tenim una certa edat. Per exemple, a la Junta, de les set persones que en formem part, quatre estem jubilades, tenim més de seixanta-cinc o setanta anys. I quan mirem cap enrere, veiem que no arriba gaire gent jove a continuar. Això està molt relacionat amb el que dèiem abans sobre l’interès dels joves per la literatura. Així i tot, crec que aquest rejoveniment acabarà arribant.
Redefinir, perquè segurament d'aquí a uns anys el concepte mateix de llibre del Pirineu haurà canviat, i caldrà tornar-lo a pensar. I finalment, refermar, perquè crec que tot aquest procés ens permetrà enfortir-nos i ser optimistes: el Pirineu anirà guanyant el protagonisme que, al meu entendre, li correspon i que ha de tenir.
