- Foto: TONY LARA
Tot i la seva innegable destresa per al dibuix i la fotografia, finalment va decidir decantar-se per dedicar la seva vida professional al disseny gràfic. Aquesta jove compagina la seva labor amb la passió per la muntanya, els viatges i el gust per captar-ho tot plegat en fabuloses imatges per al record.
– L’artista, neix o es fa?
–Pot néixer i es pot fer. Pot néixer amb una capacitat o talent que li permetin expressar-se des de ben petit, o també els pot descobrir i/o treballar en qualsevol moment de la vida. Crec que és artista tota aquella persona que té alguna cosa a dir, o un punt de vista a mostrar, i troba el mitjà per fer-ho a la seva manera.
– Com t’inspires?
–Procuro ser activa i alimentar les idees sempre que puc. A través de blogs, exposicions, llibres, conversant, o el que sigui. Tot pot ser inspirador, però s’ha de buscar per trobar-ho.
– Un referent?
–En tinc molts. Per dir-ne un a nivell de disseny, Erik Spiekermann. M’agrada com pensa i com dissenya.
– Com vas aprendre a fotografiar?
–Vaig rebre algunes classes de fotografia durant els estudis de disseny gràfic, i després vaig decidir comprar una càmera decent. En vaig començar aprendre agafant la càmera i sortint a fer fotos i més fotos. Començar a publicar i vendre les meves fotos al banc d’imatges d’Andorra, va ser un gran al·licient per seguir dedicant-t’hi molt de temps i treball.
– I a dissenyar?
–Els fonaments del disseny gràfic els vaig aprendre durant els 4 anys d’estudis, però a dissenyar he après treballant.
– La teva obra de la que et sents més orgullosa?
–És difícil respondre. L’aprenentatge és un procés il·limitat, de manera que quan miro treballs que he fet fa un cert temps, no deixo de veure coses que canviaria. El darrer treball que s’ha publicat i del que estic satisfeta, és el llibre Anhels de fotografies del Jaume Riba.
– L’obra d’algú altre que més t’agrada?
–En quant a fotografia, m’agraden molts estils i punts de vista, però em criden molt l’atenció les imatges amb una idea forta darrera. En aquest sentit, m’encanta com per exemple Martin Parr dóna un punt de vista amb un estil molt propi, més enllà de la bellesa.
– Un llibre.
–És difícil triar-ne només un, La fi de l’eternitat, d’Isaac Asimov. És un llibre que em va sorprendre i em va marcar.
– Una pel·licula.
–No sé si és la meva pel·lícula preferida però Abre los ojos em va marcar molt.
– Si no haguessis nascut a l’època contemporània, a quin segle hauries volgut viure?
–És fàcil dir-ho des de la comoditat del segle XXI, però suposo que escolliria l’època pagana, en què els homes es trobaven més en contacte real amb la natura, aprenien d’ella i convivien amb ella.
– Quan vas decidir dedicar-te al disseny gràfic?
–Vaig decidir dedicar-m’hi quan vaig escollir aquests estudis i vaig veure que m’agradaven. Això em va portar a l’afició per la fotografia.
– Quina seria la teva gran fita?
–Fer el que m’agrada, i gaudir de la feina i de la vida al mateix temps.
– El moment més emocionant de la teva carrera?
–Sóc molt jove per dir-ho. Cada nou projecte és emocionant quan et pots dedicar al que vols, sobretot en una època com aquesta.
– Quin consell donaries a un jove fotògraf? (Més jove que tu…)
–Practicar molt, i treballar per trobar el teu propi punt de vista i el que tens a dir.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
