Ines Ribeiro és jugadora del Club Vòlei Andorra, i porta des de ben petita vinculada a aquest esport. L’entrada al club de la jove de 20 anys va suposar un abans i un després pel que fa a la seva relació amb el vòlei, i ara forma part d’un dels equips a tenir en compte al Principat, ja no sols pels resultats obtinguts a la pista, sinó també per la clara aposta del CV Andorra per les categories femenines.
–Com va començar la seva relació amb el vòlei?
–Des de petita sempre m’ha agradat molt aquest esport. Vaig començar a l’equip del col·legi, però no vaig acabar d’adaptar-me, ja que només hi havia equip de nois. Poc després em vaig assabentar de l’existència del CV Andorra i el club em va acollir amb els braços oberts, i des d’aquell moment, ara fa cinc o sis anys, que estic aquí.
–Ha notat una evolució favorable pel que fa al nombre de nois i noies al vòlei?
–Cada vegada hi ha més nombre de jugadors, tant nois com noies, i sobretot s’ha incrementat la base, amb nens i nenes que comencen a jugar des de ben petits, i això fa goig veure-ho.
–Que l’ha enganxat a aquest esport?
–El fet de ser un equip. Al vòlei no pots jugar tu sol, sinó que tens altres companyes al costat i depenem les unes de les altres. Tanmateix, recordo quan vaig començar, que no tenia ni idea, i fer la vista enrere en aquests moments m’omple de felicitat. Veure com millores cada dia és la motivació que et fa continuar.
–Com definiria l’equip sènior femení del CV Andorra?
–L’ambient és increïble, ens portem totes molt bé, tant dins com fora de la pista, i això és clau. D’igual manera, només de veure com juguen ja t’entren les ganes de tornar a entrenar i competir. Tenen un nivell increïble, i si a això li sumes la comunicació, el resultat és un equip molt complet.
–Com va la temporada?
–Va molt bé. Només hem perdut un partit, som primeres a la classificació i aquesta temporada està sent molt millor que la passada. El canvi cap a millor diria que ve arran de l’augment del compromís. Hi ha moltes companyes que treballen, estudien, i veus que fan aquest esforç per complir amb les exigències de l’equip, i això acaba notant-se a la pista.
–Quina diria que és la clau per convertir-se en una gran jugadora?
–Les ganes. No és un esport senzill, no serà un camí fàcil, cauràs molts cops, però tenir aquestes ganes d’aixecar-te, continuar, millorar… Aquest és el factor diferencial.
–Amb què somia?
–L’únic que vull és continuar jugant a vòlei. És el que m’agrada i he d’anar pas a pas. Si marxo a estudiar fora, per exemple, m’agradaria seguir pujant el nivell, formar part d’altres clubs en diferents lligues i, perquè no, tenir l’oportunitat de tocar l’elit.
El treball en equip i el compromís de les jugadores han fet del sènior femení del CV Andorra un conjunt a seguir de prop.
