La curiositat artística de l’Hèctor té el seu origen en el món teatral, i ha acabat desembocant en l'àmbit audiovisual, que l’ha situat en la direcció del festival audiovisual de joves creadors dels Pirineus Ull Nu.
– Què has fet, què fas i què vols fer?
–Vaig iniciar-me a l’Aula de teatre d’Andorra la Vella i vaig ampliar els meus estudis al Col·legi del Teatre de Barcelona. Després vaig sentir curiositat per l’audiovisual i em vaig engrescar a fer curtmetratges i estudiar realització i comunicació. Ara compagino direcció de teatre, del festival Ull nu i de realitzador. Per ara no tinc pensat canviar aquesta dinàmica; em sento realitzat i molt afortunat fent tot allò que més m’agrada.
–Una valoració de la tercera edició del festival Ull Nu?
–Ha estat un èxit en molts aspectes. Estic satisfet de la feina feta i del producte ofert al país, el que no hauria estat possible sense el suport dels patrocinadors, col·laboradors i l’equip humà. Hem incrementat la participació, la qualitat de les obres, el territori, assistents, activitats paral·leles… Crec que som en el camí correcte i ens estem consolidant a nivell nacional.
–Què ha sigut el millor?
–L’ambient viscut durant els dies del festival. El fet d’haver convidat als participants ha donat una vida especial a l’esdeveniment. Tothom ho ha viscut intensament i s’ha implicat en aquesta festa audiovisual.
–I el pitjor?
–Els articles que ens ha fet un tal Imar…! (Riu)
Que tot ha passat molt ràpid. No he pogut estar tot el temps que hauria volgut amb els participants. En relació a altres anys, considerem que tot ha sortit bé, però hi ha coses a millorar. Detalls que poden fer que les següents edicions siguin millors. IMirant enrere, es podria dir que el pitjor són les dificultats a l’hora de buscar patrocinadors que confiïn en un projecte com aquest.
– De quina salut gaudeix el món audiovisual al Principat?
–Vivim en un moment en què l’audiovisual està més present que mai arreu. Vivim encerclats de pantalles i d’informació. Andorra no n’és una excepció. Cada cop som més els que ens interessem per aquet món i sorgeixen més productes audiovisuals com anuncis, curtmetratges, llargmetratges… Però no hem d’oblidar que a Andorra encara li queda un llarg camí si vol arribar a tenir una indústria audiovisual pròpia.
– Què es podria fer per millorar-lo?
– Recolzar als realitzadors i els seus projectes. Especialment els joves: són qui poden anar definint les línies d’actuació i exportar productes que no tinguin res a envejar al que es fa més enllà de les nostres fronteres.
– Quin referent artístic tens?
– Buf! Molts. Des de l’obra i l’imaginari del meu avi Sergi, fins a pel·lícules d’allò més comercials. De tot se’n aprèn. M’agrada pensar que sóc com una mena d’esponja que absorbeix tot allò que se li posa al davant. Inclús allò que menys t’agrada pot ser un bon referent sempre que ho sàpigues veure de forma crítica i correcta.
– Què et motiva a aixecar-te del llit?
– Em costa bastant aixecar-me, la veritat. Però de seguida que penso en la quantitat de coses per fer, m’alço alegrement i confiant que cada dia pot ser una gran oportunitat per créixer i sobretot per aprendre.
– Creus que deixaràs un país millor als teus fills que et vas trobar?
– No en tinc ni idea. No m’ho havia plantejat mai, però tal i com estan les coses no se si serà possible. Ho intentarem amb les petites accions que tots podem anar fent.
– Com et guanyes la vida? És possible per a algú jove fer-ho exclusivament del món audiovisual?
– No és fàcil. M’embarco en tota mena de projectes que a part de donar-me de menjar, m’enriqueixen d’una manera o altra. Estimar el que fas i ser perseverant pot ajudar a tirar endavant en aquesta feina.
–Un petit plaer diari?
– Veure alguna sèrie americana abans d’anar a dormir. M’encanta!
–Crisi econòmica o de valors??
– Els moments de major crisi global ha estat quan l’home ha après a valorar aspectes de la seva vida i entorn. Inclús a nivell artístic, en aquests moments és quan l’home més parlat.
– Algun company al que admiris?
– No se ni per on començar. He tingut la sort de trobar-me amb molta gent interessant, amb qui he après.
–Tres valors fonamentals ?
–Esforç, predisposició i sobretot humilitat.
– Un projecte que tard o d’hora faràs?
–Un llargmetratge, però no tinc pressa. I el que faré en breus és un documental del meu avi si tot va bé.
– A Andorra es valora la feina dels artistes?
–Entre els que ens coneixem. Cal fer veure al públic que hi ha grans artistes amb molt a dir. Malauradament, es tendeix a pensar que si una peça o una obra és andorrana, és de menor qualitat. Això no és així. Mostra d’això és el festival, on s’ha premiat l’Eric Rossell i el Jessone Morillon.
–Alguna mesura política que podria ajudar?
– És un encert que les empreses privades inverteixin en cinema o en altres disciplines artístiques.
