El Museu Carmen Thyssen Andorra existeix des de fa nou anys. Com ha evolucionat el seu concepte al llarg d’aquest temps, tenint en compte el comportament dels visitants i els canvis globals en el mercat de l’art?
Aquests quasi deu anys d’existència del museu Carmen Thyssen Andorra han servit per consolidar el projecte i per crear un ADN propi. La singularitat d’Andorra demanava crear un concepte cultural diferent a altres espais culturals d’Europa i afortunadament la societat l’ha entès.
Quina estratègia de marca seguiu: apostar per un enfocament internacional (xarxa Thyssen) o reforçar el vincle local amb Andorra (territori, escoles, identitat local)?
Tot projecte cultural no pot tenir èxit internacional sí primer no te èxit local. Pensar un projecte com aquest en els turistes hagués sigut un error. El visitant local és el millor ambaixador del museu i qui tornarà amb seguretat si es troba a gust.
Com es seleccionen les obres per a les exposicions temporals? Com decidiu quines obres presentar, tenint en compte el seu valor artístic, la notorietat, els costos d’assegurança i logística, i el potencial mediàtic?
Tenim màxim respecte per tots els artistes i prenem molta cura en cada selecció. El primer és crear una idea i veure si tenim obres que puguin dialogar entre ells i amb la idea/concepte artístic que ha d’articular l'exposició. A partir d’aquest punt s'hi afegeixen molts factors que aniran donant la forma global al projecte expositiu.
Art i tecnologia avui dia són sinònims? Què vol dir amb la seva frase «l’art i la digitalització són un nou llenguatge mundial», pronunciada durant la signatura del conveni entre la Fundació Museand (gestora del Museu Carmen Thyssen), Govern d´Andorra i Andorra Telecom la setmana passada?
L’art ha sigut i és al llarg de la història un llenguatge pel qual no cal idioma concret. Tothom pot entendre una obra d’art i encara més, en pot tenir la seva pròpia visió o opinió. La subjectivitat en el món de l’art és el que ho fa especial.
Qualsevol opinió o gust per una obra d’art ha de ser respectat, ja que si tots haguéssim de tenir la mateixa opinió sobre cada obra d’art, aquest deixaria de ser art. En el món digital que tenim avui en dia passa el mateix, tot i que malauradament hi ha molts més factors que compliquen aquesta llibertat pel gust personal.
Quines són les noves tendències del mercat de l’art contemporani? Quin impacte té el mercat digital o les vendes online d’art en museus i col·leccions privades?
Com durant tot el segle XX, el mercat de l’art té diferents branques. Unes molt més situades en l'“establishment” social i d’altres que volen ser una alternativa al que tothom pretén que sigui el correcte.
Precisament grans obres d’art del passat, sobretot dels segles XIX i XX, han estat fora de la norma establerta o jugant amb la línia divisòria precisament per no perdre la puresa del que representa crear; aquella llibertat d’enriquiment vital de la persona.
Quins països o regions estan liderant el mercat d´art actualment?
Comercialment, Nova York torna a ser la ciutat mundial de l’art, després d’una baixada temporal en benefici d’Art Basel i d’una fugaç pujada del mercat a Los Angeles. Europa segueix amb els mercats habituals, com Feria Internacional de Arte Contemporáneo (ARCO), The European Fine Art Foundation (TEFAF) o el mateix Art Basel.
Quantes obres té la col·lecció de la baronessa Thyssen? Quines tenen més valor històric o artístic, i quines serien les més valuoses econòmicament? Quin és el valor estimat de la col·lecció en general?
La col·lecció té més de quatre mil referències. Unes mil cinc-centes són obres dels segles XIX i XX, que és el nostre fort. Es tracta de dos segles en què passen moltes coses i on precisament tot això que passa queda reflectit de manera directa o indirecta a les obres d’art. La riquesa social i artística d’aquestes obres fa que sigui molt difícil poder escollir una sense ofendre la resta.
És clar que l’obra estàndard de la col·lecció és Mata Mua de Paul Gauguin, però tenim moltes obres meravelloses a la col·lecció que no podem deixar de banda (segons l'entrevista de Guillermo Cervera a ALL PYRENEES el 2017, Mata Mua va ser una de les pintures més cares del món, 400 milions de dòlars americans).
Com gestioneu la procedència i l’autenticitat de les obres per garantir “zero sorpreses”? Qui s’encarrega de la validació científica (experts externs, comitè intern, procediments establerts) i com registreu aquesta decisió?
Hi ha diferents protocols per assegurar la procedència d’una obra i la seva història des que va ser realitzada. És el primer que sempre demanem. Com en cada sector, el de l’art té els seus experts en cada moviment artístic o en els mateixos artistes que donen la tranquil•litat als mercats.
Quins formats B2B us agradaria desenvolupar: privatitzacions, sopars, llançaments de marca, visites VIP o patrocini d’exposicions? Quin tipus de col·laboració clau creieu que us falta avui per passar al següent nivell?
És clar que la relació directa amb empreses funciona i molt bé. Al museu Carmen Thyssen Andorra és una pràctica que hem desenvolupat aquests darrers deu anys i ens ha funcionat. També ho hem treballat des de fa més de trenta anys a Madrid. Sempre hem cregut que l’espai d'un museu pot ser un entorn magnífic per a molts tipus d’actes, sens dubte.
Expliqui el concepte del nou museu a Barcelona i els terminis previstos per a la seva obertura.
Barcelona serà un museu que se centrarà en l’art català dels darrers dos segles. Tenim una col·lecció catalana molt àmplia i de molt bona qualitat i varietat i creiem que poder tenir-la exposada permanentment al museu Carmen Thyssen Barcelona ens fa particular il•lusió. A més la ubicació creiem que és la millor que podríem haver somiat.
El concepte museogràfic contempla un espai polivalent que pretendrà poder albergar els diferents vessants de la cultura, fent de la cantonada de l’antic cinema comèdia un punt de reunió intergeneracional i multicultural. En definitiva, present i futur del concepte de museu.
Andorra fa dos anys que forma part de l’Acadèmia Internacional d’Arts Contemporanis, amb l’objectiu de donar projecció internacional a l’art de la regió dels Pirineus. Quins noms d’artistes emergents d´aquest region podeu esmentar que tinguin talent i bona perspectiva?
És molt interessant que Andorra vagi avançant en presència internacional dins dels circuits de l’art internacional.
Per mi seria una falta de respecte a tots els artistes contemporanis i d'avantguarda nomenar solament a alguns. Però creiem que qualsevol ajuda que pugui fer més fàcil el difícil camí dels artistes sempre ha de ser benvingut.
Hi ha algun artista emergent que el museu segueixi amb especial interès?
Seguim bastants artistes emergents i de carrer mitja. Personalment, crec molt en l’art urbà en un moviment molt proper a les realitats socials, que està per quedar-se, i que va molt separat de les tendències més establertes pels òrgans del món comercial de l’art.
