Des de ben petita, la Gisell, originària del Perú, ja sentia molta curiositat amb les diferents disciplines artístiques. Ella sola va buscar la seva pròpia motivació i va esbrinar als 13 anys que volia ser actriu. De sobte, una companya de professió li va mostrar el món de la màgia i va fer un seguit de contactes fins que va aterrar a Espanya per aprendre les arts secretes de l’il·lusionisme.
–Això de dedicar-se a la màgia és de vocació, oi?
–Així es creu normalment. Hi ha molts mags que diuen que van néixer amb una vareta a les mans, però no és el meu cas. Al principi, la màgia no estava dins els meus plans de futur. Quan vaig fer d’assistent d’espectacles de màgia em va començar a interessar i vaig estar buscant diferents camins a l’Argentina i a altres països de l’Amèrica del Sud fins que vaig conèixer un mestre català el 2013 i em vaig enamorar d’aquestes arts a primera vista.
–Quina és la seva major influència?
–Per a mi la motivació em va venir amb el contacte amb els professionals d’aquest món. No em va influenciar Hollywood. Tot i això, necessitava estar immersa en aquesta màgia que atrapa i que forma part de la meva peça artística.
–Quant temps d’assaig necessita per executar els trucs a la perfecció?
–A mi no m’agrada dir-li trucs, encara que les actuacions estiguin plenes d’aquests. Cada dia practico. Un show concret necessita una planificació prèvia per conèixer tots els mecanismes i els mètodes. L’espectador s’impressiona, però hi ha molt recorregut i molta feina al darrere. L’admiració del públic és la millor recompensa que es pot obtenir.
–Qualsevol persona pot arribar a ser mag?
–Una persona no es pot convertir en mag de la nit al dia. Primer de tot, t’ha d’apassionar aquest art i has de tenir molta il·lusió per transmetre l’emoció al públic. Si algú entra a aquest món amb la finalitat de conèixer els secrets de la màgia, no cal ni que es molesti perquè no arribarà enlloc. En aquests casos val més dedicar-se a una altra cosa perquè no es viu tan intensament.
–No és com, sinó quan.
–O també m’agrada dir que pot ser a dalt o a baix. Sempre depèn de com es miri tot. A vegades la màgia s’origina per la percepció, des de la mirada de cadascú.
–Quin tipus de màgia és la que més li agrada practicar?
–Jo sempre he treballat molt amb la màgia d’escenari i de performance perquè està relacionat amb l’actuació artística. Tot i això, ara m’estic especialitzant amb la tècnica del close-up, un procés màgic de prop que esdevé just al davant de l’espectador.
–Què ens espera a ‘DéjaVu’?
–Serà una actuació de 40 minuts en què duré a terme una barreja entre la màgia de saló i la màgia a curta distància perquè els espectadors puguin experimentar sensacions que ja han viscut. Serà una màgia íntima amb un públic reduït.
