–Com i quan es posa al món de la política?
–Arrel del procès constituent que segueixo per interès i relacions personals. El1994 entro en la política activa fent part de la candidatura parroquial de AND a Sant Julià, com a suplent.
–Un referent polític d’Andorra?
–Òscar Ribas.
–Un de fora?
–Jean Monnet.
–Un company de files en el que confiï molt?
–Ladislau Baró.
–Què li ha donat la política?
–La oportunitat de servir el meu país.
–Què li ha tret?
–No es compta .
–Perquè Demòcrates per Andorra i no una altra formació?
–Sempre he fet política en la formació que millor permetia reflectir, des del meu punt de vista, els meus plantejaments d’obertura del país: des de la seva creació amb DA. Al seu moment a l’AND i al Partit Demòcrata, després amb parentesi sense participació activa quan cap opció no em convencia.
–Creu en aquesta Andorra?
–Sí. Andorra ha de creure en ella mateixa.
–Què treballarà per canviar si arriba al Consell General?
–Donar continuitat al proces d’obertura i modernització.
–Amb quins valors del seu partit se sent més identificat?
–Obertura en el seu sentit més amplia. Proactivitat i Rigor.
–Què vol canviar de la seva parròquia?
–Vull una parroquia competitiva en una Andorra competitiva.
–És esportista?
–Ho era més abans. N’hauria de fer més, però gaudeixo corrent: al meu ritme…
–Quina música li agrada?
–Al principi clàssics com Pink Floyd, Genesis o King Crimson. Després també m’agrada Police, U2, Depeche Mode, The Cure. Ja més de l’actualitat: Muse, Thirty seconds to mars. La meva música de cara a la campanya: la versió de Fade out lines de The Avener i la versió de Rather Be de Pentatonix.
–De què viu?
–Del meu treball.